Jeremies 35:1-19
-
Els recabites són un exemple d’obediència (1-19)
35 En temps de Joiaquim,+ el fill de Josies, el rei de Judà, Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà:
2 «Ves a veure la família dels recabites+ per parlar amb ells. Porta’ls a un dels menjadors* de la casa de Jehovà i ofereix-los vi.»
3 Aleshores vaig portar Jaazanià, el fill de Jeremies, el fill d’Habsanies, els seus germans, tots els seus fills i tota la família dels recabites
4 a la casa de Jehovà. Els vaig portar al menjador dels fills d’Hanan, el fill d’Igdaliahu, un home del Déu verdader, que estava al costat del menjador dels prínceps que hi havia a sobre del menjador de Maasies, el fill de Saŀlum, el porter.
5 I llavors vaig posar gots i copes plens de vi davant dels homes de la família dels recabites, i els vaig dir: «Beveu vi.»
6 Però ells li van contestar: «No en beurem, perquè Jehonadab,*+ el fill de Recab, el nostre avantpassat, ens va manar: “No heu de beure vi, ni vosaltres ni els vostres fills.
7 Tampoc heu de construir-vos cases ni sembrar camps ni plantar o tenir vinyes. En comptes d’això, heu de viure en tendes tota la vida per tal que pugueu viure molt de temps en aquesta terra on esteu vivint com a estrangers.”
8 I nosaltres seguim obeint tot el que ens va manar Jehonadab, el fill de Recab, el nostre avantpassat, i mai bevem vi, ni nosaltres ni les nostres dones ni els nostres fills ni les nostres filles.
9 No construïm cases per viure-hi i no tenim vinyes ni camps ni llavors.
10 Seguim vivint en tendes i no hem deixat d’obeir tot el que Jehonadab,* el nostre avantpassat, ens va manar.
11 Però quan Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va pujar a atacar el país,+ vam dir: “Anem, entrem a Jerusalem per escapar-nos de l’exèrcit dels caldeus i dels siris.” I per això ara estem vivint a Jerusalem.»
12 Llavors Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà:
13 «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Ves a dir al poble de Judà i als habitants de Jerusalem: ‘Jehovà diu: «No se us ha demanat una vegada i una altra que m’obeïu?+
14 Jehonadab, el fill de Recab, va manar als seus descendents que no beguessin vi, i ells han complert aquest manament fins al dia d’avui, i així han obeït el que els va ordenar el seu avantpassat.+ Però no m’heu obeït, encara que he parlat amb vosaltres una vegada rere una altra.+
15 I vaig seguir enviant-vos tots els meus servents, els profetes, una vegada i una altra,+ perquè us diguessin: “Si us plau, deixeu els vostres mals camins+ i feu el bé. No aneu darrere d’altres déus per servir-los, i així seguireu vivint a la terra que us vaig donar a vosaltres i als vostres avantpassats.”+ Però vosaltres no vau fer cas ni em vau escoltar.
16 Els descendents de Jehonadab, el fill de Recab, han complert el manament que els va donar el seu avantpassat,+ però aquest poble no m’ha obeït.»’”»
17 «Per tant, això és el que diu Jehovà, el Déu dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Portaré contra Judà i contra tots els habitants de Jerusalem totes les desgràcies sobre les quals els he advertit.+ Perquè quan parlava amb ells no m’escoltaven, i quan els cridava no em contestaven.”»+
18 I Jeremies va dir a la família dels recabites: «Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Com que heu obeït el manament que us va donar Jehonadab, el vostre avantpassat, i no heu deixat de complir totes les seves ordres i heu fet exactament el que ell us va manar,
19 això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Sempre hi haurà algun descendent de Jehonadab,* el fill de Recab, que serveixi davant meu.’”»
Notes a peu de pàgina
^ O «una de les sales».
^ Lit. «Jonadab», la forma abreujada del nom Jehonadab.
^ Lit. «Jonadab», la forma abreujada del nom Jehonadab.
^ Lit. «Jonadab», la forma abreujada del nom Jehonadab.
