Jeremies 3:1-25

  • La greu apostasia d’Israel (1-5)

  • Israel i Judà són culpables d’adulteri (6-11)

  • Jehovà els demana que tornin a ell (12-25)

3  La gent pregunta: «Si un home fa marxar la seva dona, i ella se’n va i es casa amb un altre, pot tornar amb ella una altra vegada?» No s’ha contaminat del tot aquella terra?+ Jehovà diu: «I tu, que t’has prostituït amb molts amants,+pots tornar amb mi?  2  Aixeca la vista cap als turons pelats i mira. On no t’han violat? T’asseies als camins esperant els amants,com un nòmada* al desert. Contamines la terraamb la teva prostitució i la teva maldat.+  3  Per això no cauen ruixats+i no plou a la primavera. Tens la mirada descarada d’una esposa que es prostitueix,i no vols avergonyir-te’n.+  4  I ara em dius: “Pare, tu ets el company de la meva joventut!+  5  Has d’estar enfadat per sempre? Has de guardar rancor per sempre?” Això és el que dius,però segueixes fent totes les maldats que pots.»+ 6  En temps del rei Josies,+ Jehovà em va dir: «“Has vist tot el que ha fet la infidel nació d’Israel? Ha pujat a totes les muntanyes altes i s’ha posat sota tots els arbres frondosos per prostituir-se.+ 7  I fins i tot després d’haver fet tot això, li vaig seguir dient que tornés amb mi,+ però no va tornar, i Judà veia el que feia la seva germana traïdora.+ 8  Quan ho vaig veure, vaig fer marxar la infidel nació d’Israel amb un certificat de divorci+ per causa del seu adulteri.+ Però la seva germana, la traïdora Judà, no va tenir por i també es va prostituir.+ 9  No li va importar prostituir-se, i seguia contaminant la terra i cometent adulteri amb pedres i arbres.+ 10  I a pesar de tot això, la seva germana, la traïdora Judà, no va tornar a mi de tot cor, només ho va fer veure”, diu Jehovà.» 11  Aleshores Jehovà em va dir: «La infidel nació d’Israel ha sigut més justa que la traïdora Judà.+ 12  Ves i proclama aquestes paraules cap al nord:+ »“Jehovà diu: ‘Torna, rebel nació d’Israel.’+ Jehovà diu: ‘No us miraré enfadat,*+ perquè soc lleial.’ ‘No guardaré rancor per sempre. 13  Només has de reconèixer la teva culpa, perquè t’has rebeŀlat contra Jehovà, el teu Déu. Vas anar repartint els teus favors als desconeguts* sota els arbres frondosos i no vas obeir la meva veu’, diu Jehovà.”» 14  «Torneu, fills rebels», diu Jehovà. «Perquè m’he convertit en el vostre amo verdader,* i us reuniré, un de cada ciutat i dos de cada família, i us portaré a Sió.+ 15  Us donaré pastors que actuïn d’acord amb la meva voluntat,*+ i ells us alimentaran amb coneixement i amb perspicàcia. 16  Aquells dies us multiplicareu i arribareu a ser molts al país», diu Jehovà.+ «I ells no tornaran a dir: “L’arca del pacte de Jehovà!” No hi pensaran, no la recordaran ni la trobaran a faltar, i no se’n tornarà a fer una altra. 17  En aquell temps, a Jerusalem l’anomenaran el tron de Jehovà.+ I totes les nacions es reuniran a Jerusalem per lloar el nom de Jehovà,+ i deixaran de seguir el seu cor tossut i malvat.» 18  «En aquell temps, la casa de Judà i la casa d’Israel caminaran juntes,+ i vindran juntes des de la terra del nord fins a la terra que vaig donar com a herència als vostres avantpassats.+ 19  I vaig pensar: “Estava molt content de posar-te entre els meus fills i de donar-te una terra desitjable, l’herència més bonica entre les nacions.”*+ També vaig pensar que em diríeu “Pare” i que no us separaríeu de mi. 20  Jehovà diu: “Casa d’Israel, m’has traït de la mateixa manera que una dona traeix el seu marit* i el deixa.”»+ 21  Sobre els turons pelats se sent un so,els plors i les súpliques del poble d’Israel,perquè han torçat el seu camí,s’han oblidat del seu Déu Jehovà.+ 22  «Torneu, fills rebels,i jo us curaré i deixareu de ser rebels.»+ «Aquí ens tens! Hem vingut a tu,perquè tu, oh Jehovà, ets el nostre Déu.+ 23  De fet, els turons i el soroll que hi ha a les muntanyes són una mentida,+i la salvació d’Israel pertany a Jehovà, el nostre Déu.+ 24  Però des de joves, la cosa vergonyosa* ha consumit tot el treball dels nostres avantpassats,+les seves ovelles i les seves vaques,els seus fills i les seves filles. 25  Estirem-nos en la nostra vergonya,i que la nostra humiliació ens cobreixi,perquè nosaltres i els nostres pares, des de la nostra joventut fins al dia d’avui,+hem pecat contra Jehovà, el nostre Déu,+i no hem obeït la veu de Jehovà, el nostre Déu.»

Notes a peu de pàgina

Lit. «àrab».
Lit. «No faré que el meu rostre caigui sobre vosaltres».
O «déus estrangers».
O potser «el vostre marit».
Lit. «el meu cor».
Lit. «els exèrcits de les nacions».
Lit. «company».
O «el déu vergonyós».