Isaïes 1:1-31

  • Un pare parla als seus fills rebels (1-9)

  • Jehovà odia que l’adorin per formalisme (10-17)

  • «Resolguem els assumptes entre nosaltres» (18-20)

  • Sió tornarà a ser una ciutat fidel (21-31)

1  Aquesta és la visió que Isaïes,*+ el fill d’Amots, va tenir sobre Judà i Jerusalem en temps d’Ozies,+ Jotam,+ Acaz+ i Ezequies,+ reis de Judà:+  2  Escolta, cel! Para atenció, terra!+ Perquè Jehovà ha dit: «He criat i educat fills,+però s’han rebeŀlat contra mi.+  3  Un bou sap qui és el seu amoi un burro coneix la menjadora del seu propietari,però Israel no em coneix,*+el meu propi poble es comporta sense seny.»  4  Ai de la nació pecadora,+del poble carregat de culpa,un llinatge d’homes malvats, fills corruptes! Han abandonat Jehovà.+ Han tractat el Sant d’Israel amb falta de respecte. Li han girat l’esquena.  5  On més us podran pegar si us seguiu rebeŀlant?+ Tot el vostre cap està malalti tot el vostre cor està dèbil.+  6  Des de la planta dels peus fins al cap no teniu cap part sana. Teniu ferides, blaus i llagues obertes,però no han sigut curades* ni embenades ni els han aplicat oli.+  7  La vostra terra està desolada. Les vostres ciutats han sigut cremades pel foc. Els estrangers devoren la vostra terra davant dels vostres propis ulls.+ És com una terra arrasada pels invasors.+  8  Han deixat la filla de Sió com una cabana en una vinya,com una barraca en un camp de cogombres,com una ciutat assetjada.+  9  Si Jehovà dels exèrcits no ens hagués deixat alguns supervivents,hauríem acabat com Sodomai ens hauríem assemblat a Gomorra.+ 10  Escolteu el missatge de Jehovà, dictadors* de Sodoma.+ Pareu atenció a la llei* del nostre Déu, gent de Gomorra.+ 11  Jehovà diu: «De què em serveixen tots els vostres sacrificis?+ Estic fart de les ofrenes cremades d’ovelles*+ i del greix d’animals engreixats,+i ja en tinc prou de la sang+ de toros joves,+ de corders i de cabres.+ 12  Vosaltres veniu a presentar-vos davant meu,+però, qui us ha demanatque trepitgeu així els meus patis?+ 13  Deixeu de portar ofrenes inútils de cereals. Odio el vostre encens.+ Celebreu llunes noves+ i dissabtes,+ convoqueu reunions...,+no suporto que feu servir màgia+ i que a la vegada celebreu assemblees solemnes. 14  Odio les vostres llunes noves i les vostres festes. S’han convertit en una càrrega,estic cansat d’aguantar-les. 15  Quan esteneu les vostres mans,em tapo els ulls.+ Encara que em feu moltes oracions,+no les escolto.+ Les vostres mans estan plenes de sang.+ 16  Renteu-vos, netegeu-vos.+ Aparteu de la meva vista els vostres actes malvats. Deixeu de fer el mal.+ 17  Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia,+corregiu l’opressor,defenseu els drets dels orfes*i defenseu les causes de les viudes.»+ 18  Jehovà diu: «Veniu i resolguem els assumptes entre nosaltres.+ Encara que els vostres pecats siguin com l’escarlata,es tornaran blancs com la neu.+ Encara que siguin vermells com una tela carmesí,es tornaran com la llana. 19  Si esteu disposats a escoltar,menjareu les coses bones de la terra.+ 20  Però si us hi negueu i us rebeŀleu,sereu devorats per l’espasa,+perquè la boca de Jehovà ho ha dit.» 21  La ciutat fidel+ s’ha convertit en una prostituta!+ Estava plena de justícia,+allà vivia la rectitud.+ Però ara només hi ha assassins.+ 22  La teva plata s’ha convertit en escòria+i la teva cervesa* està aigualida. 23  Els vostres prínceps són tossuts i són còmplices dels lladres.+ A tots ells els agraden els suborns i van darrere de regals.+ No fan justícia als orfesi no atenen les causes de les viudes.+ 24  Per tant, el Senyor verdader, Jehovà dels exèrcits,el Poderós d’Israel, diu: «Ja n’hi ha prou! Em desfaré dels meus adversarisi em venjaré dels meus enemics.+ 25  Descarregaré la meva mà contra tu,eliminaré la teva escòria amb lleixiui et trauré totes les impureses.+ 26  Faré que tornis a tenir jutges com al principii consellers com al començament.+ Aleshores t’anomenaran Ciutat de la Justícia, Ciutat Fidel.+ 27  Sió serà rescatada amb justícia,+i els del seu poble que tornin, amb rectitud. 28  Els rebels i els pecadors seran destruïts a la vegada+i els que abandonin Jehovà arribaran a la seva fi.+ 29  Ells s’avergonyiran dels arbres imponents que desitjàveu,+i vosaltres us avergonyireu dels jardins* que vau escollir.+ 30  Sereu com un arbre gran que té les fulles marcides+i com un jardí sense aigua. 31  L’home fort es convertirà en estopa*i el seu treball, en una espurna. Cremaran juntsi ningú els podrà apagar.»

Notes a peu de pàgina

Significa ‘la salvació de Jehovà’.
O «no coneix el seu amo».
Lit. «premudes».
O «governants».
O «les ensenyances».
Lit. «d’ovelles mascles».
Lit. «orfes de pare».
O «cervesa de blat».
Sembla que fa referència a arbres i jardins relacionats amb la idolatria.
Una fibra que s’assembla a la corda i que crema amb facilitat.