Gènesi 37:1-36
37 Jacob va continuar vivint a la terra de Canaan, on el seu pare havia viscut com a estranger.+
2 Aquesta és la història de Jacob.
Quan Josep+ tenia 17 anys, pasturava el ramat+ amb els fills de Bilhà+ i Zilpà,+ les dones del seu pare. Un dia, aquest jove va donar al seu pare un mal informe dels seus germans.
3 Israel estimava a Josep més que a tots els seus altres fills,+ perquè era el fill que havia tingut quan ja era gran, i va encarregar fer-li una túnica molt bonica.*
4 Quan els seus germans van veure que el seu pare l’estimava més que a ells, van començar a odiar-lo, i no eren capaços de parlar-li amablement.
5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el va explicar als seus germans,+ i això va fer que l’odiessin encara més.
6 Els va dir: «Si us plau, escolteu quin somni he tingut.
7 Estàvem al camp lligant feixos d’espigues, quan el meu feix es va aixecar i es va posar dret. Llavors els vostres feixos el van envoltar i es van inclinar davant seu.»+
8 Els seus germans li van preguntar: «Que potser seràs el nostre rei i ens dominaràs?»+ I el van odiar encara més degut als seus somnis i a les seves paraules.
9 Després va tenir un altre somni, que també va explicar als seus germans, i els va dir: «He tingut un altre somni: aquest cop, el sol, la lluna i 11 estrelles s’inclinaven davant meu.»+
10 Llavors ho va explicar al seu pare davant dels seus germans, i el seu pare el va renyar i li va dir: «Què significa el teu somni? És que la teva mare, els teus germans i jo vindrem davant teu a inclinar-nos fins a terra?»
11 I els seus germans li van agafar enveja,+ però el seu pare es va quedar pensant en el que havia dit.
12 Un dia, els seus germans van anar a pasturar el ramat del seu pare a prop de Siquem.+
13 Més tard, Israel va dir a Josep: «Els teus germans estan cuidant els ramats a prop de Siquem. He pensat enviar-t’hi.» Josep li va contestar: «D’acord, estic preparat per anar-hi.»
14 I ell li va dir: «Si us plau, ves a veure si els teus germans estan bé i fes un cop d’ull al ramat. Després torna i explica’m el que hagis vist.» Per això, Josep va marxar de la vall d’Hebron+ i se’n va anar cap a Siquem.
15 Més tard, un home el va trobar voltant pel camp i li va preguntar: «Què busques?»
16 Ell va respondre: «Busco els meus germans. Saps on estan pasturant els ramats?»
17 I l’home va dir: «Han marxat d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.”» Així que Josep va anar a buscar els seus germans i els va trobar a Dotan.
18 Ells el van veure venir de lluny i, abans que arribés on estaven ells, van començar a tramar la manera de matar-lo.
19 I van dir entre ells: «Mireu, aquí ve aquest somiador.+
20 Som-hi, matem-lo i tirem-lo dins d’una d’aquestes cisternes, i després direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Ja veurem com acabaran els seus somnis.»
21 Quan Rubèn+ ho va sentir, va intentar salvar-lo, i per això va dir: «No el matem!»*+
22 I va afegir: «No vesseu sang!+ Tireu-lo a dins d’aquesta cisterna que hi ha al desert, però no li feu mal.»*+ En realitat, el que ell volia era salvar-lo per tornar-lo al seu pare.
23 Per això, quan Josep va arribar on estaven els seus germans, ells li van treure la túnica, la túnica tan bonica que portava,+
24 el van agafar i el van tirar a dins de la cisterna. En aquell moment la cisterna estava buida, no tenia aigua.
25 Aleshores es van asseure per menjar. Quan van alçar la vista, van veure una caravana d’ismaelites+ que baixaven de Galaad cap a Egipte. Els seus camells anaven carregats de làdan,* bàlsam i escorça resinosa.+
26 Llavors Judà va dir als seus germans: «Què en traiem de matar el nostre germà i ocultar la seva mort?*+
27 Som-hi, venguem-lo+ als ismaelites. Que no siguem nosaltres els que li fem mal. Al cap i a la fi, és germà nostre, de la nostra pròpia sang.»* Així doncs, ells van fer cas del seu germà
28 i, quan els mercaders madianites+ van passar per allà, van treure Josep de la cisterna i el van vendre als ismaelites per 20 peces de plata.+ Aquests homes es van emportar Josep a Egipte.
29 Més tard, quan Rubèn va tornar a la cisterna i va veure que Josep no hi era, es va esquinçar els vestits.
30 I quan va tornar on estaven els seus germans, va exclamar: «El noi ja no hi és! I ara, què faré jo?»
31 Llavors van agafar la túnica de Josep, van matar un cabrit i van mullar la túnica amb la sang.
32 Després la van enviar al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Si us plau, comprova si és la túnica del teu fill o no.»+
33 Ell la va revisar i va exclamar: «És la del meu fill! Una bèstia ferotge deu haver devorat Josep! Segur que l’ha destrossat!»
34 Aleshores Jacob es va esquinçar els vestits, es va posar roba de sac al voltant de la cintura i va estar de dol pel seu fill durant molts dies.
35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Estaré de dol pel meu fill fins que baixi a la Tomba!»*+ I va continuar plorant pel seu fill.
36 A Egipte, els madianites van vendre Josep a un home que es deia Putifar i que era funcionari de la cort del faraó+ i el cap de la guàrdia.+
Notes a peu de pàgina
^ O «un vestit llarg molt especial».
^ O «No ferim la seva ànima».
^ O «no li poseu les mans al damunt».
^ Un tipus de resina aromàtica.
^ Lit. «cobrir la seva sang».
^ Lit. «carn».
