Segon llibre dels Reis 4:1-44
4 La viuda d’un dels fills dels profetes+ va suplicar a Eliseu: «El teu servent, el meu marit, ha mort. Ja saps que el teu servent sempre va témer Jehovà,+ però ara ha vingut un creditor i es vol emportar els meus dos fills perquè siguin els seus esclaus.»
2 Eliseu li va dir: «Què puc fer per tu? Digue’m, què tens a casa?» Ella li va contestar: «La teva serventa no té res més que una gerra* d’oli.»+
3 Aleshores ell li va dir: «Surt i demana recipients buits a tots els teus veïns. Aconsegueix-ne tants com puguis.
4 Després entra a casa i, un cop siguis dins amb els teus fills, tanca la porta. Omple tots els recipients i ves posant a part els que estiguin plens.»
5 I ella se’n va anar.
Quan es va tancar a casa amb els seus fills, ells li van anar passant els recipients i ella els va anar omplint d’oli.+
6 Quan els recipients estaven plens, va dir a un dels seus fills: «Dona’m un altre recipient.»+ Però ell li va dir: «No en queda cap més.» I en aquell moment l’oli va parar de rajar.+
7 Llavors va entrar on estava l’home del Déu verdader per explicar-l’hi, i ell li va dir: «Ves a vendre l’oli i paga els teus deutes, i tu i els teus fills podreu viure del que quedi.»
8 Un dia, Eliseu va anar a Sunem.+ Allà vivia una dona important que li va insistir que es quedés a menjar.+ Des d’aquell dia, cada cop que passava per allà s’hi quedava a menjar.
9 Així que ella va dir al seu marit: «Sé que aquest home que sempre ve a casa és un home sant de Déu.
10 Si us plau, fem-li una habitació petita al terrat+ i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un canelobre. Així, sempre que vingui s’hi podrà quedar.»+
11 Un dia Eliseu hi va anar i va pujar a l’habitació del terrat per estirar-se.
12 Llavors va dir al seu ajudant Guehazí:+ «Fes venir la sunamita.»+ I ell li va demanar que vingués.
13 Després Eliseu va dir a Guehazí: «Si us plau, digue-li: “T’has pres moltes molèsties per nosaltres.+ Què puc fer per tu?+ Vols que parli a favor teu al rei+ o al cap de l’exèrcit?”» Però ella va respondre: «No cal, estic bé. Visc rodejada de la meva gent.»
14 Així que Eliseu va preguntar: «Llavors, què podem fer per ella?» I Guehazí va dir: «El cas és que ella no té cap fill+ i el seu marit ja és gran.»
15 Ell de seguida va dir: «Fes-la venir.» Així que Guehazí la va fer venir i ella es va quedar a la porta.
16 I Eliseu li va dir: «L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.»+ Però ella li va dir: «Senyor meu, home del Déu verdader, no enganyis la teva serventa.»
17 La dona es va quedar embarassada i, l’any següent per aquell mateix temps, va tenir un fill, tal com Eliseu li havia dit.
18 El nen va créixer, i un dia va anar a veure el seu pare, que estava amb els segadors.
19 I va començar a dir al seu pare: «Ai, el cap! Em fa mal el cap!» Aleshores el seu pare va dir al servidor: «Porta’l a la seva mare.»
20 El servidor el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins al migdia, i llavors el nen va morir.+
21 Aleshores ella va pujar a dalt, va estirar el nen al llit de l’home del Déu verdader,+ va tancar la porta i va marxar.
22 Després va cridar el seu marit i li va dir: «Si us plau, envia’m un dels servidors amb un burro, i deixa’m anar a veure ràpidament l’home del Déu verdader i tornar.»
23 Però ell li va preguntar: «Per què vas a veure’l avui? No és lluna nova+ ni dissabte.» I ella li va contestar: «Tranquil, no passa res.»
24 Llavors va preparar el burro i va dir al seu servidor: «Ves de pressa! No afluixis el pas per mi si no t’ho dic.»
25 Així que va anar a veure l’home del Déu verdader al mont Carmel. Quan l’home del Déu verdader la va veure de lluny, va dir a Guehazí, el seu ajudant: «Mira! És la sunamita.
26 Si us plau, corre cap a ella i pregunta-li: “Estàs bé? Està bé el teu marit? I el teu fill?”» I ella va contestar: «Tot va bé.»
27 Però quan va arribar on estava l’home del Déu verdader, a la muntanya, de seguida se li va abraçar als peus.+ Guehazí es va apropar per apartar-la, però l’home del Déu verdader li va dir: «Deixa-la, perquè està molt angoixada. I no sé què li passa perquè Jehovà no m’ho ha dit.»
28 Llavors ella li va dir: «Senyor meu, que potser et vaig demanar un fill? No et vaig dir que no em donessis falses esperances?»+
29 De seguida, Eliseu va dir a Guehazí: «Lliga’t la roba a la cintura,+ agafa el meu bastó i ves. Si et trobes algú pel camí, no el saludis, i si algú et saluda, no li contestis. Ves i posa el meu bastó a la cara del nen.»
30 Però la mare del nen va dir: «Tan cert com que Jehovà està viu i que tu estàs viu, t’asseguro que no marxaré sense tu.»+ Per tant, Eliseu es va aixecar i se’n va anar amb ella.
31 Guehazí va arribar abans que ells i va posar el bastó a la cara del nen, però el nen no va fer cap soroll ni es va moure.+ Així que Guehazí va tornar cap a Eliseu i li va dir: «El nen no s’ha despertat.»
32 Quan Eliseu va arribar a la casa, el nen estava mort, estirat al seu llit.+
33 Aleshores va entrar a l’habitació i va tancar la porta. Es van quedar els dos sols i Eliseu es va posar a orar a Jehovà.+
34 Després es va estirar al llit damunt del nen. Va posar la seva boca damunt la boca del nen, els seus ulls damunt dels ulls del nen i els palmells de les seves mans damunt dels palmells de les mans del nen, i es va quedar estirat damunt seu. Llavors el cos del nen es va començar a escalfar.+
35 Eliseu es va posar a caminar d’una banda a l’altra de la casa i es va tornar a estirar al llit damunt del nen. Aleshores el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls.+
36 Eliseu va cridar Guehazí i li va dir: «Fes venir la sunamita.» Per tant, ell la va cridar i ella hi va anar. Llavors Eliseu li va dir: «Agafa el teu fill.»+
37 Ella va entrar, es va llançar als peus d’Eliseu i es va inclinar fins a terra davant seu. Després va agafar el seu fill i va sortir.
38 Quan Eliseu va tornar a Guilgal, hi havia fam al país.+ Els fills dels profetes+ estaven asseguts davant seu, i ell va dir al seu ajudant:+ «Posa l’olla gran al foc i fes un guisat per als fills dels profetes.»
39 Un d’ells va anar al camp a collir malves i va trobar una planta enfiladissa que tenia carbassetes silvestres, i en va omplir el plec del seu vestit. Quan va tornar, les va tallar a trossos i les va posar a l’olla sense saber què eren.
40 Més tard van servir el guisat als homes però, tan bon punt el van tastar, van cridar: «Home del Déu verdader, hi ha mort dins d’aquesta olla!» I no se’l van poder menjar.
41 Així que Eliseu va dir: «Porteu farina.» Després en va tirar a l’olla i va dir: «Serviu-lo a la gent.» I ja no hi havia res de dolent a l’olla.+
42 Un home que va venir de Baal-Salisà+ va portar a l’home del Déu verdader 20 pans d’ordi+ fets amb els primers fruits madurs i també una bossa de cereals tendres.+ I Eliseu va dir: «Dona-ho a la gent perquè en mengin.»
43 Però el seu ajudant va dir: «Com vols que reparteixi això entre 100 persones?»+ I Eliseu va contestar: «Dona-ho a la gent perquè en mengin, perquè Jehovà diu: “Menjaran i en sobrarà.”»+
44 Així que ho va repartir i, tal com Jehovà havia dit, en van menjar i en va sobrar.+
Notes a peu de pàgina
^ O «gerra amb bec».
