Èxode 9:1-35
9 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Ves a veure el faraó i digue-li: “Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar.+
2 Però si et negues a deixar-lo marxar i continues retenint-lo,
3 tingues present que la mà de Jehovà+ vindrà contra el bestiar que tens al camp. Els cavalls, els burros, els camells, les vaques i les ovelles patiran una malaltia mortal.+
4 Però Jehovà farà distinció entre el bestiar d’Israel i el bestiar d’Egipte. Cap animal dels israelites morirà.’”»+
5 A més, Jehovà va determinar quan passaria. Va dir: «Demà, Jehovà farà això al país.»
6 I efectivament, això és el que Jehovà va fer l’endemà. Tot el bestiar d’Egipte va començar a morir,+ però no va morir ni un sol animal del bestiar d’Israel.
7 Quan el faraó va enviar els seus servidors a comprovar-ho, es va assabentar que no havia mort ni un sol animal del bestiar d’Israel. Tot i així, el faraó no va deixar anar el poble, perquè el seu cor seguia igual d’insensible.+
8 Aleshores Jehovà va dir a Moisès i a Aaron: «Agafeu sutge d’un forn amb les dues mans, i que Moisès el llanci enlaire davant del faraó.
9 El sutge es transformarà en una pols molt fina que s’escamparà per tota la terra d’Egipte i es convertirà en úlceres plenes de pus en els homes i els animals a tota la terra d’Egipte.»
10 Així que van agafar sutge d’un forn i es van presentar davant del faraó. Llavors Moisès el va llançar enlaire, i el sutge va produir úlceres plenes de pus en els homes i els animals.
11 I els sacerdots que practicaven màgia+ no es van poder presentar davant de Moisès a causa de les úlceres, perquè ells també en tenien, igual que tots els egipcis.
12 Però Jehovà va deixar que el cor del faraó continués sent tossut, i el faraó no els va escoltar, tal com Jehovà havia dit a Moisès.+
13 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Lleva’t d’hora demà al matí, presenta’t davant del faraó i digue-li: “Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar.
14 I és que, a partir d’ara, dirigiré totes les meves plagues contra el teu cor, contra els teus servidors i contra el teu poble. Així sabràs que no hi ha ningú com jo a tota la terra.+
15 Si hagués estès la meva mà per castigar-vos a tu i al teu poble amb una malaltia mortal, ja hauries desaparegut* de la terra.
16 Però t’he deixat viure per aquesta raó: per mostrar-te el meu poder i perquè es proclami el meu nom per tota la terra.+
17 ¿Continues sent arrogant i et negues a deixar marxar el meu poble?
18 Doncs demà a aquesta hora faré que caigui una pedregada tan forta com no n’hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara.
19 Així doncs, mana als teus servidors que posin sota cobert tot el teu bestiar i tot el que tinguis al camp, perquè els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a casa moriran quan caigui la pedregada.’”»
20 Ara bé, tots els servidors del faraó que temien la paraula de Jehovà, de seguida van fer que els seus propis servidors i el seu bestiar entressin a les cases.
21 Però els que no van fer cas del que va dir Jehovà van deixar els seus servidors i el seu bestiar al camp.
22 I Jehovà va dir a Moisès: «Estén la teva mà cap al cel perquè caigui la pedregada sobre tota la terra d’Egipte.+ Caurà sobre els homes, els animals i la vegetació del camp a la terra d’Egipte.»+
23 Així doncs, Moisès va estendre el seu bastó cap al cel, i Jehovà va fer que tronés i que caigués pedra i foc* a la terra. En efecte, Jehovà va fer que pedregués sobre la terra d’Egipte.
24 Va caure pedra, amb foc que resplendia enmig de la pedra. De fet, mai s’havia vist una pedregada tan forta com aquella al país des que Egipte s’havia convertit en una nació.+
25 La pedregada va caure a tota la terra d’Egipte i va matar tot el que hi havia al camp, tant els homes com els animals. A més, va destruir tota la vegetació i va destrossar tots els arbres del camp.+
26 L’únic lloc on no va caure pedra va ser a la regió de Goixen, on vivien els israelites.+
27 Per això, el faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els va dir: «Reconec que aquesta vegada he pecat. Jehovà és just, i jo i el meu poble ens hem equivocat.
28 Supliqueu a Jehovà que aturi els trons i la pedregada. Llavors estaré disposat a deixar-vos marxar, i ja no us quedareu més temps aquí.»
29 I Moisès li va contestar: «Tan aviat com sortim de la ciutat, estendré les mans davant de Jehovà, i deixarà de tronar i de caure pedra. Així sabràs que la terra és de Jehovà.+
30 Però jo sé que tu i els teus servidors seguireu sense témer Jehovà Déu.»
31 Doncs bé, el lli i l’ordi van quedar destrossats, perquè l’ordi ja tenia espigues i el lli havia florit.
32 Però el blat i l’espelta no es van fer malbé, perquè maduren més tard.
33 Quan Moisès va sortir de davant del faraó i se’n va anar a fora de la ciutat, va estendre les mans davant de Jehovà. Llavors va deixar de tronar i de caure pedra, i va parar de ploure sobre la terra.+
34 Però, al veure que la pluja, la pedregada i els trons havien parat, el faraó va tornar a pecar i es va entossudir,+ i els seus servidors van fer el mateix.
35 I el cor del faraó va continuar sent tossut i ell no va deixar marxar els israelites, tal com Jehovà havia dit a través de Moisès.+
