Èxode 32:1-35
32 Mentrestant, el poble va veure que Moisès trigava molt a baixar de la muntanya.+ Així que es van reunir al voltant d’Aaron i li van dir: «Fes-nos un déu que vagi davant nostre,+ perquè no sabem què li ha passat a aquest Moisès, l’home que ens ha fet sortir de la terra d’Egipte.»
2 Llavors Aaron els va respondre: «Agafeu les arracades d’or+ que les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles duen a les orelles i porteu-me-les.»
3 Així doncs, tot el poble va començar a treure’s les arracades d’or de les orelles i a portar-les a Aaron.
4 Aleshores ell va agafar l’or que li havien portat, li va donar forma amb una eina per tallar* i en va fer una estàtua* en forma de vedell.+ I ells van començar a dir: «Israel, aquest és el teu Déu, que t’ha fet sortir de la terra d’Egipte!»+
5 Quan Aaron ho va veure, va construir un altar davant de l’estàtua i va anunciar: «Demà hi haurà una festa per a Jehovà.»
6 Així que l’endemà es van llevar d’hora al matí i van començar a fer ofrenes cremades i sacrificis de pau. Llavors el poble es va asseure per menjar i beure, i després es van aixecar per divertir-se.+
7 I Jehovà va dir a Moisès: «Ves, baixa, perquè el teu poble, que has fet sortir de la terra d’Egipte, s’ha corromput.+
8 S’han desviat de seguida del camí que els vaig manar seguir.+ S’han fet una estàtua en forma de vedell i no paren d’inclinar-se davant d’ella, de fer-li sacrificis i de dir: “Israel, aquest és el teu Déu, que t’ha fet sortir de la terra d’Egipte!”»
9 A més, Jehovà va dir a Moisès: «M’he adonat que aquest poble és ben tossut.+
10 Deixa’m exterminar-los, perquè estic molt furiós amb ells. Però de tu en faré una gran nació.»+
11 Llavors Moisès va suplicar a* Jehovà, el seu Déu:+ «Per què, oh Jehovà, t’has de posar tan furiós amb el teu poble després d’haver-los tret de la terra d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?+
12 No permetis que els egipcis diguin: “El seu Déu tenia males intencions quan els va fer sortir d’Egipte. Volia matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra.”+ No et posis furiós amb ells. Si us plau, repensa-t’hi i no portis aquesta desgràcia contra el teu poble.
13 Recorda’t dels teus servents Abraham, Isaac i Israel, als quals vas jurar per tu mateix: “Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel,+ i donaré a la vostra descendència tota aquesta terra que he escollit perquè sigui seva permanentment.”»+
14 I Jehovà s’hi va repensar i no va portar la desgràcia que havia dit que portaria contra el seu poble.+
15 Llavors Moisès va fer mitja volta i va baixar de la muntanya amb les dues taules del Testimoni+ a les mans.+ Les taules estaven escrites pels dos costats: pel davant i pel darrere.
16 Les taules eren obra de Déu, i l’escriptura era l’escriptura de Déu gravada sobre les taules.+
17 Quan Josuè va començar a sentir el soroll i els crits del poble, va dir a Moisès: «Se sent com si hi hagués una batalla al campament.»
18 Però Moisès va dir:
«No són cants de victòria,i tampoc són laments de derrota.
El que sento és un altre tipus de cants.»
19 Quan Moisès es va apropar al campament i va veure el vedell+ i els balls, es va enfurismar, va llançar les taules que duia a les mans i les va fer miques al peu de la muntanya.+
20 Tot seguit, va agafar el vedell que havien fet, el va cremar i el va triturar fins a fer-lo pols.+ Llavors va tirar la pols a l’aigua i va fer que els israelites en beguessin.+
21 I Moisès va dir a Aaron: «Què t’ha fet aquest poble perquè l’hagis portat a cometre un pecat tan greu?»
22 I Aaron va contestar: «No t’enfadis, senyor meu. Saps molt bé que el poble té la tendència a fer el que és dolent.+
23 Per això em van dir: “Fes-nos un déu que vagi davant nostre, perquè no sabem què li ha passat a aquest Moisès, l’home que ens ha fet sortir de la terra d’Egipte.”+
24 Així que els vaig dir: “Qui tingui alguna cosa d’or, que se la tregui i me la doni.” Aleshores vaig tirar l’or al foc i en va sortir aquest vedell.»
25 Moisès va veure que el poble estava descontrolat perquè Aaron ho havia permès, de manera que s’havien convertit en la riota dels seus enemics.
26 Llavors Moisès es va posar a l’entrada del campament i va dir: «Qui estigui de part de Jehovà que vingui amb mi!»+ I tots els levites es van ajuntar al seu voltant.
27 Aleshores els va dir: «Això és el que ha dit Jehovà, el Déu d’Israel: “Que cadascú agafi la seva espasa i creui tot el campament d’una entrada a l’altra matant el seu germà, el seu veí i el seu amic.”»+
28 Els levites van fer el que Moisès havia dit, i aquell dia van morir uns 3.000 homes.
29 Llavors Moisès va dir: «Avui, poseu-vos a part* per al servei de Jehovà, perquè cadascun de vosaltres ha lluitat contra el seu propi fill i el seu propi germà.+ Avui ell us beneirà.»+
30 L’endemà, Moisès va dir al poble: «Heu comès un pecat molt greu. Ara pujaré a la muntanya per parlar amb Jehovà i per veure si puc fer alguna cosa perquè perdoni el vostre pecat.»+
31 Així que Moisès va tornar a pujar i va dir a Jehovà: «Aquest poble ha comès un pecat molt greu! S’han fet un déu d’or!+
32 Però ara, si ho desitges, perdona el seu pecat;+ si no, esborra’m del llibre que has escrit, si us plau.»+
33 Ara bé, Jehovà va contestar a Moisès: «Esborraré del meu llibre la persona que hagi pecat contra mi.
34 I ara ves, porta el poble al lloc que t’he dit. El meu àngel anirà davant teu.+ Però el dia que passi comptes, els castigaré pel seu pecat.»
35 Llavors Jehovà va començar a castigar el poble per culpa del vedell que havien demanat fer a Aaron.
Notes a peu de pàgina
^ O «un cisell».
^ O «estàtua de metall fos».
^ Lit. «va calmar la cara de».
^ Lit. «ompliu-vos la mà».
