Èxode 13:1-22
13 Jehovà també va dir a Moisès:
2 «Santifica* per a mi tots els primogènits mascles* dels israelites. Els primogènits mascles que neixin, tant dels homes com dels animals, són meus.»+
3 Llavors Moisès va dir al poble: «Recordeu aquest dia, el dia que vau sortir d’Egipte,+ la terra on éreu esclaus,* perquè Jehovà us va treure d’aquí amb la seva mà poderosa.+ Així que no mengeu res que tingui llevat.
4 Heu sortit d’Egipte en aquest dia, en el mes d’abib.*+
5 Quan Jehovà us faci entrar a la terra dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus,+ la terra que va jurar als vostres avantpassats que us donaria,+ una terra que regalima llet i mel,+ celebrareu aquesta festa en aquest mes.
6 Durant set dies menjareu pa sense llevat,+ i el setè dia hi haurà una festa per a Jehovà.
7 Durant aquests set dies menjareu pa sense llevat.+ No podeu tenir res amb llevat,+ i no hi pot haver massa amb llevat en tot el vostre territori.
8 Aquell dia direu als vostres fills: “Faig això per recordar el que Jehovà va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte.”+
9 Aquesta celebració serà com un senyal a la vostra mà i com un recordatori al vostre front.*+ Així la llei de Jehovà estarà a la vostra boca,* perquè Jehovà us ha tret d’Egipte amb la seva mà poderosa.
10 Cada any heu de complir amb aquest decret en la data exacta.+
11 »Quan Jehovà us faci entrar a la terra dels cananeus, la terra que va jurar als vostres avantpassats i a vosaltres que us donaria,+
12 heu de reservar per a Jehovà tots els primogènits, tant dels homes com del vostre bestiar. Tots ells són de Jehovà.+
13 Però pel que fa al primogènit d’un burro, l’heu de rescatar pagant una ovella. Si no pagueu per ell, li heu de trencar el coll. I també heu de pagar un rescat per tots els primogènits dels vostres fills.+
14 »Si el dia de demà els vostres fills us pregunten: “Què significa això?”, els direu: “Amb la seva mà poderosa, Jehovà ens va fer sortir d’Egipte, la terra on érem esclaus.+
15 Quan el faraó no volia deixar-nos marxar de cap manera,+ Jehovà va matar tots els primogènits de la terra d’Egipte, tant dels homes com dels animals.+ Per això sacrifiquem a Jehovà tots els primogènits mascles dels animals i paguem un rescat per tots els nostres fills primogènits.”
16 Aquesta celebració serà com un senyal a la vostra mà i com una cinta al vostre front,*+ perquè Jehovà ens ha fet sortir d’Egipte amb la seva mà poderosa.»
17 Però quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no els va fer anar pel camí que anava cap a la terra dels filisteus, encara que era més curt, perquè va dir: «No sigui que el poble canviï d’opinió quan hagi de lluitar en una guerra i vulgui tornar a Egipte.»
18 Per això, Déu va fer que voltessin pel camí del desert del mar Roig.+ I els israelites van sortir de la terra d’Egipte organitzats com un exèrcit preparat per a la batalla.
19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia fet jurar solemnement als israelites: «Sens dubte, Déu es fixarà en vosaltres. Quan sortiu d’aquí, emporteu-vos els meus ossos.»+
20 Així doncs, van marxar de Sucot i van acampar a Ezam, on començava el desert.
21 I Jehovà anava davant d’ells. De dia els guiava pel camí amb una columna de núvol,+ i de nit els iŀluminava amb una columna de foc. Així podien viatjar de dia i de nit.+
22 La columna de núvol no s’apartava de davant del poble durant el dia, ni la columna de foc durant la nit.+
Notes a peu de pàgina
^ O «Reserva».
^ Lit. «tot primogènit que obre cada matriu».
^ Lit. «la casa d’esclaus».
^ O «podreu parlar de la llei de Jehovà».
^ Lit. «entre els teus ulls».
^ Lit. «entre els teus ulls».
