Èxode 12:1-51
12 I Jehovà va dir a Moisès i a Aaron a la terra d’Egipte:
2 «Aquest mes serà el principi dels mesos. Serà el primer mes de l’any per a vosaltres.+
3 Digues això a tot el poble d’Israel: “El dia 10 d’aquest mes agafeu un corder+ per família, un per cada casa.
4 Però si la vostra família és massa petita per menjar-se un corder sencer, compartiu-lo a casa vostra amb el veí més proper. Tingueu en compte quants sereu i la quantitat que en menjarà cadascú.
5 L’animal ha de ser un mascle sa+ i ha de tenir un any. Escolliu un corder o un cabrit.
6 Cuideu-lo fins al dia 14 d’aquest mes,+ i que tota la congregació del poble d’Israel el mati al capvespre.*+
7 Agafeu una mica de la sang i esquitxeu els dos muntants i la part superior del marc de la porta de la casa on us el menjareu.+
8 »”Mengeu-vos la carn aquella mateixa nit.+ Mengeu-la rostida al foc, amb pa sense llevat+ i amb herbes amargues.+
9 No en mengeu cap part ni crua ni bullida. Rostiu l’animal sencer al foc, amb el cap, les potes i les vísceres.
10 No en guardeu res per al matí següent. Si en queden sobres al matí, cremeu-les al foc.+
11 Mengeu amb el cinturó lligat,* les sandàlies posades i el bastó a la mà. Heu de menjar a correcuita: és la Pasqua* de Jehovà.
12 Perquè aquella nit passaré a través de la terra d’Egipte i mataré tots els primogènits del país, tant dels homes com dels animals.+ A més, jutjaré els déus dels egipcis i els castigaré.+ Jo soc Jehovà.
13 La sang servirà de senyal a les cases on estigueu. Al veure la sang, passaré de llarg, i la plaga no us matarà quan castigui la terra d’Egipte.+
14 »”Recordeu aquest dia celebrant una festa per a Jehovà. És un decret permanent: generació rere generació haureu de celebrar aquest dia.
15 Durant set dies, menjareu pa sense llevat.+ El primer dia fareu desaparèixer la massa fermentada de les vostres cases, perquè qui mengi alguna cosa amb llevat entre el primer i el setè dia serà eliminat* d’Israel.
16 El primer dia celebrareu una reunió santa i el setè dia en celebrareu una altra. Aquests dies no podreu fer cap treball.+ L’únic que podreu fer és preparar el menjar que necessiti cadascú.
17 »”Celebreu, doncs, la Festa dels Pans sense Llevat,+ perquè aquest mateix dia faré sortir de la terra d’Egipte el vostre gran poble.* És un decret permanent: generació rere generació heu de celebrar aquest dia.
18 En el primer mes, menjareu pa sense llevat des del vespre del dia 14 fins al vespre del dia 21.+
19 No podreu tenir massa amb llevat a les vostres cases durant set dies, perquè qui mengi alguna cosa amb llevat, ja sigui un estranger o un israelita de naixement,+ haurà de ser eliminat* del poble d’Israel.+
20 No podreu menjar res que porti llevat. A totes les cases haureu de menjar pa sense llevat.”»
21 Moisès va cridar de seguida tots els ancians d’Israel+ i els va dir: «Escolliu un animal jove* per a la vostra família i mateu-lo com a sacrifici de la Pasqua.
22 Després agafeu un manoll* d’hisop, mulleu-lo en la sang que s’hagi recollit en un recipient i marqueu els dos muntants i la part superior del marc de la porta amb la sang. I que ningú de vosaltres surti de casa seva fins al matí.
23 Quan Jehovà passi per castigar els egipcis i vegi la sang als dos muntants i a la part superior dels marcs de les portes, Jehovà les passarà de llarg i no deixarà que la plaga de la mort* entri a les vostres cases.+
24 »Celebreu aquesta ocasió. És una norma permanent per a tu i els teus fills.+
25 Quan entreu a la terra que Jehovà ha promès donar-vos, haureu de continuar celebrant aquest dia.+
26 I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa aquesta celebració per a vosaltres?”,+
27 respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua per a Jehovà. Quan ell va castigar els egipcis, va passar de llarg les cases dels israelites que vivien a Egipte i va alliberar les nostres famílies.”»
Llavors el poble es va agenollar i es va inclinar fins a terra.
28 Així que els israelites se’n van anar i van fer el que Jehovà havia manat a Moisès i a Aaron.+ Ho van fer tal com ell havia dit.
29 Aleshores, a mitjanit, Jehovà va matar tots els primogènits de la terra d’Egipte,+ des del primogènit del faraó, que seia al seu tron, fins al primogènit del presoner que estava a la presó.* I també va matar tots els primogènits dels animals.+
30 Aquella nit, el faraó, tots els seus servidors i tots els altres egipcis es van aixecar, i hi va haver un gran crit de dolor a Egipte, perquè no hi havia cap casa on no hi hagués un mort.+
31 El faraó va cridar Moisès i Aaron+ en plena nit i els va dir: «Marxeu! Allunyeu-vos del meu poble, vosaltres i els altres israelites. Aneu a adorar Jehovà, tal com heu dit.+
32 Agafeu també les ovelles i les vaques i marxeu, tal com heu demanat.+ Però m’heu de beneir.»
33 I els egipcis van començar a pressionar el poble perquè marxés corrents+ del país, dient: «Si no marxeu, morirem tots!»+
34 Així doncs, el poble va agafar la massa de farina sense llevat, i van embolicar amb la seva roba els recipients per pastar i se’ls van carregar a les espatlles.
35 Els israelites van fer el que Moisès els havia dit i van demanar als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.+
36 I Jehovà va fer que els egipcis miressin amb bons ulls el seu poble i que els donessin tot el que havien demanat. I els israelites es van emportar els béns dels egipcis.+
37 Llavors els israelites van sortir de Ramessés+ i se’n van anar cap a Sucot.+ Eren uns 600.000 homes,* sense comptar els nens.+
38 I els va acompanyar un gran grup de tot tipus de persones.*+ A més, es van emportar ovelles i vaques, una gran quantitat de bestiar.
39 I van començar a coure pans rodons sense llevat amb la massa que s’havien endut d’Egipte. La massa no tenia llevat, perquè els havien fet marxar d’Egipte tan de pressa que no havien tingut temps de preparar cap provisió.+
40 Quan van marxar d’Egipte,+ els israelites havien viscut 430 anys com a estrangers.+
41 El mateix dia que es van complir els 430 anys, tot el poble* de Jehovà va sortir de la terra d’Egipte.
42 Aquesta és una nit en què celebraran que Jehovà els va fer sortir de la terra d’Egipte. El poble d’Israel celebrarà aquesta nit en honor de Jehovà generació rere generació.+
43 Llavors Jehovà va dir a Moisès i a Aaron: «Aquest és el decret sobre la Pasqua: cap estranger en podrà menjar.+
44 Però si algú té un esclau que ha sigut comprat amb diners, l’ha de circumcidar.+ Només així en podrà menjar.
45 Ni l’immigrant ni el treballador contractat en podran menjar.
46 S’ha de menjar l’animal en una sola casa. No heu de treure res de la seva carn fora de la casa ni li heu de trencar cap os.+
47 Tot el poble d’Israel ha de celebrar la Pasqua.
48 Si un estranger viu amb vosaltres i vol celebrar la Pasqua per a Jehovà, ha de fer circumcidar tots els homes* de casa seva. Només així es podrà acostar a celebrar-la, i serà com un israelita de naixement. Però els homes que no estiguin circumcidats no en podran menjar.+
49 La llei serà la mateixa per a l’israelita de naixement i per a l’estranger que viu entre vosaltres.»+
50 Així que tots els israelites van fer el que Jehovà havia manat a Moisès i a Aaron. Ho van fer tal com ell havia dit.
51 Aquell mateix dia, Jehovà va fer sortir de la terra d’Egipte tots els israelites.*
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «entre els dos vespres». Pel que sembla, entre la posta del sol i el començament de la nit.
^ Lit. «els lloms cenyits».
^ O «exterminat».
^ Lit. «els vostres exèrcits».
^ O «exterminat».
^ És a dir, un corder o un cabrit.
^ O «manat».
^ Lit. «que la destrucció».
^ Lit. «casa de la cisterna».
^ Lit. «homes de peu». Pel que sembla, fa referència a homes que podien servir a l’exèrcit.
^ Aquest grup estava format per persones que no eren israelites, entre les quals hi havia egipcis.
^ Lit. «tots els exèrcits».
^ Fa referència tant a homes adults com a nens.
^ Lit. «els fills d’Israel amb els seus exèrcits».
