Sofonies 2:1-15
2 Reuniu-vos, sí, reuniu-vos tots,+habitants d’una nació que no té vergonya.+
2 Abans que es compleixi el decret,abans que el dia passi com la palla emportada pel vent,abans que us caigui al damunt la fúria ardent de Jehovà,+abans que us caigui al damunt el dia de la fúria de Jehovà,
3 busqueu Jehovà+ tots vosaltres, els mansos* de la terra,els que obeïu els seus justos decrets.*
Busqueu la justícia, busqueu la mansuetud.*
Probablement* sereu amagats durant el dia de la fúria de Jehovà.+
4 Perquè Gaza serà una ciutat abandonadai Ascaló serà desolada.+
Asdod serà expulsada a plena llum del dia*i Ecron serà desarrelada.+
5 «Ai dels que viuen a la costa, la nació dels quereteus!+
Jehovà ha parlat contra vosaltres.
Oh Canaan, terra dels filisteus, jo et destruiréi no hi quedarà cap habitant.
6 La costa es convertirà en camps de pastura,amb pous per als pastors i corrals de pedra per a les ovelles.
7 Aquesta regió serà per als que quedin de la casa de Judà.+
Allà s’alimentaran.
Al vespre, s’estiraran a les cases d’Ascaló.
Perquè Jehovà, el seu Déu, es fixarà en ells*i farà tornar els que estiguin captius.»+
8 «He sentit les burles de Moab+ i els insults dels ammonites,+que han desafiat el meu poble i han amenaçat amb arrogància el seu territori.+
9 Per això, tan cert com que estic viu», diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel,«Moab serà com Sodoma+i els ammonites seran com Gomorra,+un lloc ple d’ortigues, una salina i un terreny permanentment desolat.+
Els que quedin del meu poble els saquejaran,i els que quedin de la meva nació els prendran la terra.
10 Això és el que rebran degut al seu orgull,+perquè s’han burlat del poble de Jehovà dels exèrcits i l’han tractat amb arrogància.
11 Jehovà serà imponent* amb ells,perquè farà desaparèixer* tots els déus de la terra.
I totes les illes de les nacions s’inclinaran davant d’ell,*+cadascuna des del seu lloc.
12 Vosaltres, etíops, també morireu per la meva espasa.+
13 Ell estendrà la mà cap al nord i destruirà Assíria.
Farà que Nínive quedi desolada,+ seca com un desert.
14 Enmig d’ella, s’estiraran els ramats, tot tipus d’animals salvatges.*
Tant el pelicà com el porc espí passaran la nit entre els capitells de les seves columnes.
Una veu cantarà a la finestra.
Hi haurà ruïnes al llindar de la porta.
Ell deixarà al descobert els panells de cedre.
15 Aquesta és la ciutat orgullosa que seia confiada,que deia en el seu cor: “Soc única, no hi ha ningú com jo.”
I ara s’ha convertit en un lloc esgarrifós,un lloc on jeuen els animals salvatges!
Tots els que passin pel seu costat xiularan i agitaran el puny.»+
