Salms 90:1-17
Oració de Moisès, l’home del Déu verdader.+
90 Oh Jehovà, tu has sigut la nostra llar*+ per totes les generacions.
2 Abans que naixessin les muntanyeso que produïssis* la terra i el terreny productiu,+des de sempre i per sempre,* tu ets Déu.+
3 Fas que el simple mortal torni a la pols,dient: «Torneu-hi, fills dels homes.»+
4 Perquè, als teus ulls, mil anys són només com el dia d’ahir, que ja ha passat,+com una vetlla de la nit.
5 T’emportes els humans,+ desapareixen com un somni.
Al matí són com l’herba que brota.+
6 Al matí l’herba floreix i creix,però al vespre es panseix i s’asseca.+
7 La teva ira ens consumeix+i la teva fúria ens aterreix.
8 Poses els nostres errors davant teu.*+
Amb la llum del teu rostre poses al descobert els nostres secrets.+
9 Els nostres dies s’esvaeixen* a causa de la teva fúria,i els nostres anys s’acaben com un sospir.*
10 La nostra vida arriba fins als 70 anys,o fins als 80+ si un és especialment fort.
Però està plena de problemes i tristesa;se’n va ràpidament, i nosaltres desapareixem.+
11 Qui pot comprendre el poder de la teva ira?
La teva fúria és tan gran com el temor que mereixes.+
12 Ensenya’ns a comptar* els nostres dies+perquè puguem tenir un cor savi.
13 Torna, oh Jehovà!+ Fins quan durarà això?+
Tingues compassió dels teus servents.+
14 Fes que al matí estiguem saciats amb el teu amor lleial+perquè cridem d’alegria+ i estiguem contents tota la nostra vida.
15 Compensa’ns amb alegria per tots els dies que ens has fet patir,+pels anys que hem passat dificultats.+
16 Que els teus servents vegin la teva activitat,i els seus fills, la teva esplendor.+
17 Que la benedicció de Jehovà, el nostre Déu, estigui sobre nosaltres.
Fes prosperar* el treball de les nostres mans.
Sí, fes prosperar el treball de les nostres mans.+
Notes a peu de pàgina
^ O potser «el nostre refugi».
^ O «produïssis com amb dolors de part».
^ O «des de l’eternitat fins a l’eternitat».
^ O «Estàs al cas dels nostres errors».
^ O «La nostra vida s’esvaeix».
^ O «xiuxiueig».
^ O «utilitzar bé».
^ O «Aferma».
