Salms 69:1-36

  • Oració per ser rescatat

    • «La devoció que sento per la teva casa ha cremat dins meu» (9)

    • «Respon-me de seguida» (17)

    • «Em van donar vinagre per beure» (21)

Al director. Amb la melodia d’«Els lliris». De David. 69  Salva’m, Déu meu, perquè les aigües amenacen la meva vida.+  2  M’he enfonsat en el fang profund, on no hi ha terra ferma.+ He baixat a les aigües profundes,i se m’ha endut el corrent.+  3  Estic esgotat de tant cridar,+tinc la veu ronca. Els ulls se m’han cansat esperant el meu Déu.+  4  Els que m’odien sense motiu+són més nombrosos que els cabells del meu cap. Ara tinc molts enemics traïdors,*molts que em voldrien eliminar. M’han obligat a entregar el que no havia robat.  5  Déu meu, tu coneixes la meva estupidesa,i les meves culpes no estan amagades de tu.  6  Que els que posen la seva esperança en tu no siguin avergonyits per culpa meva,oh Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits. Que els que et busquen no siguin humiliats per culpa meva,oh Déu d’Israel.  7  És per tu que suporto la deshonra,+la humiliació em cobreix la cara.+  8  Ara soc un estrany per als meus germans,un estranger per als fills de la meva mare.+  9  La devoció que sento per la teva casa ha cremat dins meu+i els insults dels que t’insultaven han caigut damunt meu.+ 10  Quan em vaig humiliar amb dejunis,*em van insultar per fer-ho. 11  Quan em vaig vestir amb roba de sac,em vaig convertir en el blanc de les seves burles.* 12  Els que seuen a la porta de la ciutat parlen de mii els borratxos fan de mi el tema de les seves cançons. 13  Però que la meva oració arribi a tu,oh Jehovà, en un moment favorable.+ Mostra’m el teu immens amor lleial, oh Déu,i respon-me amb els teus actes de salvació infaŀlibles.+ 14  Rescata’m del fang,no deixis que m’enfonsi. Rescata’m dels que m’odieni de les aigües profundes.+ 15  No deixis que les aigües torrencials se m’enduguin,+ni que la profunditat se m’empassi,ni que el pou* tanqui la seva boca sobre mi.+ 16  Respon-me, oh Jehovà, perquè el teu amor lleial és bo.+ Per la teva gran misericòrdia, gira’t cap a mi+ 17  i no donis l’esquena al* teu servent.+ Respon-me de seguida, que estic angoixat.+ 18  Apropa’t i rescata’m,allibera’m* dels meus enemics. 19  Coneixes la meva deshonra, la meva vergonya i la meva humiliació.+ Veus tots els meus adversaris. 20  La deshonra m’ha trencat el cor, i la ferida és incurable.* Esperava que algú fos compassiu, però ningú ho va ser.+ Esperava que algú em consolés, però ningú ho va fer.+ 21  En comptes d’això, em van donar verí* per menjar,+i per calmar-me la set, em van donar vinagre per beure.+ 22  Que la seva taula es converteixi en una trampa per a ells,i la seva prosperitat, en un parany.+ 23  Que se’ls enfosqueixin els ulls i no hi vegin,i que els tremolin els malucs constantment. 24  Aboca damunt d’ells la teva indignació,*i que la teva fúria ardent els atrapi.+ 25  Que el seu campament* quedi desolat,que ningú visqui a les seves tendes.+ 26  Perquè ells persegueixen aquell que tu has colpejati no paren de parlar sobre els dolors d’aquells que tu has ferit. 27  Afegeix més culpa a la culpa que ja tenen,i que no es beneficiïn de la teva justícia. 28  Que siguin esborrats del llibre dels vius*+i que no siguin inscrits entre els justos.+ 29  Però jo pateixo i tinc molt de dolor.+ Que el teu poder salvador, Déu meu, em protegeixi. 30  Cantaré lloances al nom de Déu. Glorificaré Déu amb expressions d’agraïment. 31  Per Jehovà, això serà més agradable que el sacrifici d’un toro,més que un toro jove amb banyes i peülles.+ 32  Els mansos ho veuran i se n’alegraran. Que el cor dels que busqueu Déu revisqui. 33  Perquè Jehovà escolta els pobres+i no menysprearà el seu poble captiu.+ 34  Que l’alabin el cel i la terra,+els mars i tot el que s’hi mou. 35  Perquè Déu salvarà Sió+i reconstruirà les ciutats de Judà. I ells hi viuran i la* posseiran. 36  Els descendents dels seus servents l’heretaran+i els que estimen el seu nom+ hi viuran.

Notes a peu de pàgina

O «enemics sense motiu».
O potser «vaig plorar i dejunar».
Lit. «dels seus proverbis».
O «la fossa».
Lit. «no amaguis el teu rostre del».
O «redimeix-me a causa».
O «i estic al límit de la desesperació».
O «una planta verinosa».
O «ira».
O «campament emmurallat».
O «llibre de la vida».
Fa referència a aquella terra.