Salms 56:1-13
Al director. Amb la melodia de «La coloma silenciosa que està lluny». De David. Miktam.* Quan els filisteus el van capturar a Gat.+
56 Déu meu, concedeix-me el teu favor, perquè els homes m’ataquen.*
Tot el dia lluiten contra mi i m’oprimeixen.
2 Els meus enemics es passen el dia atacant-me,molts lluiten contra mi amb arrogància.
3 Quan tinc por,+ confio en tu.+
4 Confio en Déu, l’alabo per la seva paraula.
Confio en Déu, no tinc por.
Què em pot fer un simple home?+
5 Tot el dia, ells van en contra dels meus interessos,només pensen a fer-me mal.+
6 S’amaguen per atacar,vigilen tots els meus passos+amb l’esperança de treure’m la vida.+
7 Rebutja’ls per la seva maldat.
En la teva fúria, Déu meu, enfonsa les nacions.+
8 Tu coneixes bé* la meva vida com a fugitiu.+
Si us plau, recull les meves llàgrimes en el teu odre.*+
No estan apuntades en el teu llibre?+
9 El dia que jo demani ajuda, els meus enemics fugiran.+
Estic convençut d’això: Déu està de part meva.+
10 Confio en Déu, l’alabo per la seva paraula.
Confio en Jehovà, l’alabo per la seva paraula.
11 Confio en Déu, no tinc por.+
Què em pot fer un simple humà?+
12 Déu meu, estic lligat als vots que t’he fet.+
T’oferiré expressions de gratitud.+
13 Perquè tu m’has salvat de la mort+i no has deixat que els meus peus ensopeguin,+per tal que jo camini davant de Déu a la llum dels vius.+
