Proverbis 31:1-31

  • PARAULES DEL REI LEMUEL (1-31)

    • «Qui pot trobar una bona esposa?» (10)

    • És molt treballadora (17)

    • A la seva llengua hi ha bondat (26)

    • Els seus fills i el seu marit l’alaben (28)

    • L’encant i la bellesa s’esvaeixen (30)

31  Les paraules del rei Lemuel, l’important missatge que li va donar la seva mare per instruir-lo:+  2  Què t’he de dir, fill meu? Què diré, fill del meu ventre? Què diré, fill dels meus vots?+  3  No donis el teu vigor a les dones,+ni vagis per camins que porten a la destrucció dels reis.+  4  No és apropiat per als reis, oh Lemuel,no és apropiat per als reis beure vi,ni per als governants dir: «On és la meva copa?»,+  5  perquè si beuen s’oblidaran del que s’ha decretati trepitjaran els drets dels desvalguts.  6  Dona alcohol als que estan a punt de morir+i vi als que estan amargats.+  7  Que beguin i s’oblidin de la seva pobresa,que no recordin més els seus problemes.  8  Parla a favor dels que no tenen veu,defensa els drets de tots els que estan a punt de morir.+  9  Parla i jutja amb justícia,defensa els drets* dels pobres i els desvalguts.+ א [àlef] 10  Qui pot trobar una bona esposa?*+ Ella és més valuosa que els coralls. ב [bet] 11  El seu marit confia en ella de tot cori a ell mai li falta res de valor. ג [guímel] 12  Ella el recompensa amb el bé, i no amb el mal,tots els dies de la seva vida. ד [dàlet] 13  Aconsegueix llana i llii li encanta treballar amb les mans.+ ה [he] 14  És com els vaixells d’un mercader:+ des de lluny porta el seu menjar. ו [vau] 15  A més, es lleva quan encara és fosc,dona menjar a la seva família,i a les servidores, la part que els pertoca.+ ז [zain] 16  Es decideix per un camp i el compra,planta una vinya gràcies al fruit del seu treball.* ח [het] 17  Es prepara per treballar de valent*+i enforteix els seus braços. ט [tet] 18  Comprova que els seus negocis marxen bé,el seu llum no s’apaga de nit. י [iod] 19  Les seves mans agafen la filosai amb les mans aguanta el fus.*+ כ [caf] 20  Obre la mà als necessitatsi estén els braços als pobres.+ ל [làmed] 21  Quan neva, no s’amoïna pels de casa seva,perquè tots ells van ben abrigats.* מ [mem] 22  Ella mateixa es fa els cobrellits. La seva roba és de lli i llana porpra. נ [nun] 23  El seu marit és molt conegut a les portes de la ciutat,+on s’asseu amb els ancians del país. ס [sàmec] 24  Ella fa roba* de lli i la veni subministra cinturons als comerciants. ע [ain] 25  Es vesteix de força i esplendori mira el futur amb confiança.* פ [pe] 26  Obre la boca amb saviesa;+la llei de la bondat* és a la seva llengua. צ [tsade] 27  Supervisa les activitats de casa sevai no menja el pa de la peresa.+ ק [cof] 28  Els seus fills es posen drets i la feliciten,el seu marit es posa dret i l’alaba. ר [reix] 29  De bones dones,* n’hi ha moltes,però tu..., tu les superes a totes. ש [xin] 30  L’encant pot ser fals i la bellesa pot esvair-se,*+però la dona que tem Jehovà rebrà lloances.+ ת [tau] 31  Recompenseu-la per tot el que fa*+i que les seves obres l’alabin a les portes de la ciutat.+

Notes a peu de pàgina

O «la causa».
O «esposa competent», «esposa capaç».
O «als seus guanys». Lit. «al fruit de les seves mans».
Lit. «Se cenyeix els lloms amb força».
La filosa i el fus eren vares que s’utilitzaven per filar, és a dir, per obtenir fil.
Lit. «porten roba doble».
O «roba interior».
O «es riu del dia de demà».
O «la llei de l’amor lleial», «la instrucció plena d’amor».
O «dones competents», «dones capaces».
O «pot ser vana».
Lit. «Doneu-li del fruit de les seves mans».