Càntic dels Càntics 1:1-17

  • El càntic dels càntics (1)

  • La noia jove (2-7)

  • Les filles de Jerusalem (8)

  • El rei (9-11)

    • «Et farem adorns d’or» (11)

  • La noia jove (12-14)

    • El seu estimat és «com una bosseta aromàtica de mirra» (13)

  • El pastor (15)

    • «Que n’ets, de bonica, estimada meva!»

  • La noia jove (16, 17)

    • «Que n’ets, d’atractiu, estimat meu!» (16)

1  El càntic dels càntics,* de Salomó:+  2  «Que ell em besi amb els petons de la seva boca. Les teves mostres d’amor són millors que el vi.+  3  El perfum dels teus olis és agradable.+ El teu nom és com un oli aromàtic que es vessa.+ És per això que les joves t’estimen.  4  Porta’m amb tu.* Correm! Perquè el rei m’ha fet entrar a les seves habitacions. Estiguem contents i alegrem-nos junts. Parlem de* les teves expressions d’amor, que són millors que el vi. Amb raó elles* t’estimen.  5  Estic morena* però soc bonica, oh filles de Jerusalem,com les tendes de Quedar,+ com les teles de les tendes+ de Salomó.  6  No us quedeu mirant-me perquè estic morena,perquè el sol ha fixat la seva mirada en mi. Els fills de la meva mare es van enfadar amb mi;em van posar a cuidar les vinyes,però la meva pròpia vinya no he cuidat.  7  Digue’m, amor meu,*on portes els teus ramats a pasturar,+on els fas descansar al migdia. Per què hauria de ser com una dona coberta amb un vel*entre els ramats dels teus companys?»  8  «Si no ho saps, oh la més bonica de les dones,segueix el rastre dels ramatsi pastura els teus cabrits vora les tendes dels pastors.»  9  «Ets com una* euga entre els carros del faraó, estimada meva.+ 10  Precioses són les teves galtes adornades amb joies*i preciós és el teu coll amb collarets. 11  Et farem adorns* d’ordecorats amb plata.» 12  «Mentre el rei seu a la seva taula rodona,el meu perfum*+ desprèn la seva fragància. 13  El meu estimat és per a mi com una bosseta aromàtica de mirra+que passa la nit entre els meus pits. 14  El meu estimat és per a mi com un raïm de flor d’henna+entre les vinyes d’Enguedí.»+ 15  «Que n’ets, de bonica, estimada meva! Que n’ets, de bonica! Els teus ulls són com els d’un colom.»+ 16  «Que n’ets, d’atractiu, estimat meu! Ets encantador!+ La vegetació verda és el nostre llit. 17  Els cedres són les bigues de casa nostra,*i els ginebres, els travessers del nostre sostre.

Notes a peu de pàgina

O «La més bonica de les cançons».
Lit. «Atrau-me darrere teu».
O «Alabem».
És a dir, les joves.
Lit. «negra».
O «amor de la meva ànima».
O «vel de dol».
O «la meva».
O potser «entre les trenes».
O «adorns circulars».
Lit. «espicanard».
O «de la nostra magnífica casa».