Mon pare va emigrar d’Alemanya a Austràlia en 1949 buscant faena en el sector de la mineria i de la indústria elèctrica. Es va posar a viure en una zona rural de Victòria. Allí es va casar amb ma mare i en 1953 vaig nàixer jo.

Uns anys després ma mare va començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Aixina que recorde haver aprés de la Bíblia des de xicotet. Però mon pare estava en contra de qualsevol religió i es posava violent, fins al punt que ma mare li tenia por. Aixina i tot, ella va continuar estudiant la Bíblia en secret i va arribar a estimar les seues ensenyances. Aprofitava quan mon pare estava fora per a ensenyar-nos a mi i a la meua germana el que estava aprenent. Ens parlava del futur paradís en la terra i ens deia que, si seguíem els principis bíblics, seríem feliços (Salm 37:10, 29; Isaïes 48:17).

Als 18 anys em vaig vore obligat a anar-me’n de casa per la violència de mon pare. Encara que creia en el que ma mare m’havia ensenyat sobre la Bíblia, jo no ho valorava lo suficient i m’ho vaig deixar. Em vaig posar a treballar com a electricista en les mines de carbó. Als 20 em vaig casar i tres anys després tinguérem una xiqueta. Allò va fer que em tornara a plantejar què era lo més important en la vida. Sabia que la Bíblia podia ajudar-nos com a família i vaig reprendre el meu estudi amb un testimoni de Jehovà. Però la meua dona es va oposar molt. Quan vaig anar a una reunió em va donar un ultimàtum: o deixava d’estudiar o me n’anava de casa. Impotent, vaig cedir al que ella em demanava i vaig tallar la relació amb els Testimonis. Més tard em vaig penedir de no haver fet el que sabia que estava bé.

Un dia, els meus companys de faena van compartir amb mi pornografia. Em resultava fascinant i al mateix temps repugnant. Em sentia molt culpable i, quan recordava el que havia aprés de la Bíblia, pensava que Déu em castigaria. Però, a mesura que mirava aquelles imatges obscenes, la meua actitud cap a la pornografia anava canviant. Amb el temps em vaig convertir en un addicte a ella.

Durant els següents 20 anys, em vaig allunyar més i més de les normes que ma mare havia intentat ensenyar-me. El meu comportament era un reflex del que hi havia en la meua ment. Parlava vulgarment, tenia un humor verd i el meu punt de vista sobre el sexe estava distorsionat. Encara que vivia amb la meua dona, l’enganyava amb altres dones. Un dia em vaig mirar a l’espill i vaig sentir fàstic de mi mateix. No tenia ninguna autoestima.

La meua dona i jo ens vam divorciar... la meua vida era un desastre. Llavors, li vaig obrir el meu cor a Jehovà en oració i, encara que havien passat 20 anys, vaig reprendre de nou el meu estudi de la Bíblia. Per aquell temps mon pare ja havia faltat i ma mare s’havia batejat com a testimoni de Jehovà.

El meu estil de vida estava molt lluny del que la Bíblia ensenya, però esta volta estava decidit a aconseguir la pau mental que em podia donar. Em vaig esforçar per deixar de dir grosseries i controlar el meu mal geni. També vaig decidir abandonar el meu estil de vida immoral i vaig deixar de jugar, de beure en excés i de furtar en el treball.

Els meus companys de treball no entenien per què volia fer canvis tan dràstics en la meua vida. Estigueren tres anys punxant-me a tota hora per a que tornara a ser com era. Si alguna volta tenia un atac d’ira o deia alguna paraulota, ho prenien com una victòria i cridaven: «Ja ha eixit el verdader Joe!». Aquelles paraules m’afonaven i em feien sentir un fracassat.

El meu lloc de treball estava ple de pornografia, tant en format electrònic com en paper. Els meus companys compartien imatges obscenes tal com jo havia fet abans. Estava lluitant contra la meua addicció, però pareixia que ells estaven decidits a fer-me caure. Li vaig demanar ajuda al germà que estudiava amb mi. Mentres li contava com em sentia, em va escoltar amb molta paciència. Em va llegir alguns textos per a ajudar-me a véncer la meua addicció i em va animar a acudir a Jehovà en oració sempre que ho necessitara (Salm 119:37).

Un dia vaig reunir a tots els meus companys i els vaig dir que convidaren a dos d’ells, que havien sigut alcohòlics, a una cervesa. En seguida se’m tiraren tots damunt: «Què dius?! Com anem a fer això? Que no saps que tenen una addicció?» I jo els vaig dir: «Sí, i jo també la tinc». Des d’aquell dia entengueren la meua lluita i ja no tornaren a molestar-me.

Amb el temps, i amb molta ajuda de Jehovà, vaig superar la meua addició a la pornografia. En 1999 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà. Que agraït estic d’haver tingut una segona oportunitat per a disfrutar d’una vida decent i feliç!

Ara entenc per què Jehovà odia les coses que em van agradar durant tant de temps. Com és un Pare carinyós, volia protegir-me del dany que provoca la pornografia. Quanta raó que tenen les paraules de Proverbis 3:5, 6! Allí diu: «Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer». Els principis de la Bíblia no sols han sigut una protecció, sinó que m’han ajudat a ser feliç (Salm 1:1-3).

Abans m’avergonyia de mi mateix, però ara tinc una bona autoestima i he trobat pau interior. Soc feliç perquè porte una vida neta i sent el perdó i el suport de Jehovà. En el 2000 em vaig casar amb Karolin, una dona encantadora que estima a Jehovà tant com jo. La nostra casa és un refugi on regna la pau i els dos estem molt contents de formar part d’una germandat mundial que es caracteritza per la puresa moral i l’amor.