TEMA DE PORTADA | UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA
Ha sobreviscut al pas del temps
L’AMENAÇA: El papir i el pergamí eren els principals materials utilitzats pels escriptors i copistes bíblics * (2 Timoteu 4:13). Com van dificultar estos materials la preservació de la Bíblia?
El papir és fràgil, perd el color i es deteriora fàcilment. Els egiptòlegs Richard Parkinson i Stephen Quirke diuen: «Un full de papir pot acabar convertint-se en un muntó de pols i fibres. Un rotllo guardat es pot florir o podrir per la humitat i, si està enterrat, pot ser rosegat per animals o insectes, sobretot tèrmits». Alguns papirs, després d’haver sigut descoberts, es van deteriorar ràpidament a causa d’una exposició excessiva a la llum i a la humitat.
El pergamí és més resistent que el papir, però també es deteriora si no se’l tracta delicadament o si se l’exposa a temperatures extremes, a la humitat o a la llum. * El pergamí també és objectiu dels insectes. Per tant, pel que fa als registres antics, «el fet que sobrevisquen és l’excepció i no la norma», diu el llibre Everyday Writing in the Graeco-Roman East. Si els manuscrits bíblics s’hagueren deteriorat, el missatge de la Bíblia hauria desaparegut.
COM HA SOBREVISCUT: La llei jueva deia que cada rei havia de «copiar per al seu ús un exemplar d’aquesta Llei», és a dir, els primers cinc llibres de la Bíblia (Deuteronomi 17:18). De fet, copistes professionals van fer tants manuscrits que, en el segle I, hi havia còpies de les Escriptures en sinagogues per tot Israel i en llocs tan allunyats com Macedònia! (Lluc 4:16, 17; Fets 17:11). Ara bé, com s’han preservat fins als nostres dies alguns d’estos manuscrits tan antics?
Els manuscrits del Mar Mort han sobreviscut durant segles dins de gerres d’argila que es van guardar en coves d’una regió àrida
Philip W. Comfort, erudit del Nou Testament, diu: «Els jueus eren coneguts per introduir rotllos de les Escriptures en gerres o altres recipients per tal de conservar-los». Evidentment, els cristians van mantindre esta tradició. Per això, s’han descobert alguns manuscrits dins de gerres d’argila, en cambres fosques, coves i en zones àrides.
EL RESULTAT: Milers de fragments de manuscrits bíblics, alguns amb més de dos mil anys, han sobreviscut fins als nostres dies. Ningun altre text històric disposa de tants manuscrits tan antics.
^ § 3 El papir és un material per a escriure fet d’una planta aquàtica amb el mateix nom. El pergamí es fa amb pell animal.
^ § 5 Per exemple, la còpia oficial signada de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica es va escriure en pergamí. Actualment, uns 250 anys després, s’ha descolorit tant que quasi no es pot llegir.
