El Diccionario Akal crítico de Teología diu: «La Trinitat és el misteri d’un únic Déu en tres persones, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant». I el Diccionario abreviado del cristianismo afig: «Catòlics, ortodoxos, anglicans i protestants seguixen esta doctrina».

Jesús, el Fill de Déu, mai va afirmar que fora igual o de la mateixa substància que el seu Pare. Més bé, va dir: «Me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo» (Joan 14:28). A més, a un dels seus deixebles li va comentar: «Puge al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu» (Joan 20:17).

L’esperit sant no és una persona. Els primers cristians «van quedar plens de l’Esperit Sant», i Jehovà va dir: «Abocaré el meu Esperit sobre tots» (Fets 2:1-4, 17). L’esperit sant no és part d’una Trinitat, sinó el poder de Déu en acció.

Segons els biblistes catòlics Karl Rahner i Herbert Vorgrimler, la Trinitat «no podria conéixer-se sense que hi haguera revelació i, fins i tot, després de la revelació no podria entendre’s del tot». Per tant, ¿és possible estimar a algú a qui no podem conéixer ni entendre? No. Per això, la doctrina de la Trinitat ens impedix estimar a Déu.

Marco, mencionat en el primer article, veia la Trinitat com una barrera entre ell i Déu. «Pensava que Déu estava ocultant la seua identitat —comenta—, i això el feia més misteriós i inaccessible». No obstant això, «Déu no és Déu de confusió» (1 Corintis 14:33, La Societat Bíblia Trinitària). Ell no oculta la seua identitat, més bé ens la revela. Jesús va assegurar: «Nosaltres sí que adorem allò que coneixem» (Joan 4:22).

Marco continua dient: «Quan vaig aprendre que Déu no és part d’una Trinitat, vaig aconseguir finalment establir una amistat amb ell». En efecte, si veiem a Jehovà com una persona i no com un ser misteriós, se’ns farà molt més fàcil arribar a estimar-lo. La Bíblia diu: «El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1 Joan 4:8).