1. Per què podia l’apòstol Pau sentir-se satisfet al reflexionar en la seua vida?

 L’APÒSTOL Pau sabia que havia arribat el moment de ser executat, però tenia molt bones raons per a sentir-se satisfet per la vida que havia tingut. Reflexionant en ella, va poder dir: «He acabat la carrera, he conservat la fe» (2 Tim. 4:6-8). Pau va prendre la sàvia decisió d’utilitzar la seua vida per a servir a Jehovà i estava segur que tenia la seua aprovació. Nosaltres també volem prendre bones decisions i tindre l’aprovació de Déu. Però, com podem fer-ho?

2. Què vol dir caminar per fe?

² Pau va dir d’ell i d’altres cristians fidels: «Caminem per fe, no per vista» (2 Cor. 5:7). Què va voler dir? En la Bíblia, caminar a voltes es referix al rumb de vida que tria una persona. Quan algú camina només per vista, pren decisions basant-se únicament en el que veu, escolta i sent amb els seus sentits. Per altra banda, quan una persona camina per fe, pensa en el que Jehovà vol a l’hora de prendre una decisió. Les seues accions demostren que està convençut que Déu el recompensarà i que es beneficiarà de seguir els consells de Jehovà que es troben en la seua Paraula (Sal. 119:66; Heb. 11:6).

3. Quins són els beneficis de caminar per fe? (2 Corintis 4:18)

³ Per descomptat, tots prenem decisions basant-nos en la informació que rebem a través dels nostres sentits. Però si al prendre una decisió important només tenim en compte el que veiem i escoltem, molt probablement tindrem problemes. Per què diem açò? Perquè a voltes els nostres sentits poden enganyar-nos. I, inclús quan no ho fan, si caminem només per vista, potser acabarem  passant per alt la voluntat o els consells de Déu (Ecl. 11:9; Mat. 24:37-39). Per contra, quan caminem per fe, és més probable que acabem prenent una decisió que siga «agradable al Senyor» (Efe. 5:10). Seguir el consell de Déu ens donarà pau interior i ens farà verdaderament feliços (Sal. 16:8, 9; Isa. 48:17, 18). I si continuem caminant per fe, podrem tindre vida eterna en un futur (llig 2 Corintis 4:18).

4. Com pot una persona saber si està caminant per fe o per vista?

⁴ Com podem saber si estem caminant per fe o per vista? Senzillament, hauríem de preguntar-nos: «Quins factors tinc en compte a l’hora de prendre decisions? Confie només en les coses que veig o em deixe guiar pels consells de Jehovà?». Analitzem a continuació com podem continuar caminant per fe en tres assumpts importants: 1) al buscar faena, 2) al buscar cònjuge i 3) al rebre instruccions. En cada un d’ells, vorem factors que hem de tindre en compte per a prendre bones decisions.

AL BUSCAR FAENA

5. Quins factors hauríem de tindre en compte a l’hora de buscar faena?

⁵ Tots volem poder cobrir les nostres necessitats i les de la nostra família (Ecl. 7:12; 1 Tim. 5:8). Algunes faenes estan millor pagades que altres. Amb algunes, el treballador pot guanyar lo suficient per a mantindre la seua família i, fins i tot, estalviar. En altres, el jornal és tan justet que només arriba per a cobrir lo bàsic. Està clar que, a l’hora de decidir si acceptarem una faena o no, sospesarem el que guanyarem, però estaríem demostrant que caminem per vista si eixe fora l’únic factor que tenim en compte.

6. Com podem caminar per fe al buscar faena? (Hebreus 13:5)

⁶ Si estem caminant per fe, també tindrem en compte com influirà eixa faena en la nostra amistat amb Jehovà. Podríem preguntar-nos: «M’exigirà este treball participar en pràctiques que Jehovà odia? (Prov. 6:16-19) M’hauré de perdre les reunions? Tindré menys temps per a predicar i estudiar la Bíblia? Hauré de passar llargues temporades llunt de la família? (Fili. 1:10)». Si la resposta a estes preguntes és sí, seria millor no acceptar eixe treball encara que siga difícil trobar faena. Com caminem per fe, prenem decisions que demostren que confiem que Jehovà d’alguna manera cobrirà les nostres necessitats (Mat. 6:33; llig Hebreus 13:5).

7, 8. Com va demostrar Javier que caminava per fe? (Mira també la il·lustració.)

⁷ Vegem l’exemple de Javier, a un germà de l’Amèrica del Sud que va vore la importància de caminar per fe. Ell diu: «Em vaig presentar per a un ascens en la companyia on treballava. Aquella faena m’agradava molt, i em pagarien el doble del que estava guanyant». No obstant això, Javier també desitjava servir com a precursor. Ell continua: «Vaig conseguir que m’entrevistara el director nacional. Abans de l’entrevista, li vaig demanar ajuda a Jehovà en oració, perquè estava segur que ell sabia el que era millor per a mi. Volia ascendir professionalment, però tenia clar que no acceptaria el nou càrrec si no m’ajudava a alcançar les meues metes espirituals».

 ⁸ Javier conta: «Durant l’entrevista, el director em va dir que a sovint hauria de fer hores extres. Li vaig dir educadament que no podria fer-les perquè necessitava temps per a predicar». Aixina que Javier va rebutjar l’ascens i dos setmanes després va començar el precursorat. Més tard, aquell mateix any, va trobar una faena de mitja jornada. Ell diu: «Jehovà va escoltar les meues oracions i em va donar una faena que em permetia seguir servint de precursor. Que content estic de tindre un treball gràcies al qual puc dedicar més temps per a servir a Jehovà i als germans de la congregació».

9. Què aprenem de l’experiència de Trésor?

⁹ I si la faena que tenim actualment no ens permet caminar per fe? Vegem l’experiència de Trésor, un germà del Congo. Ell conta: «Havia trobat la faena que sempre havia volgut. Estava guanyant el triple del que guanyava, i em valoraven molt». No obstant això, Trésor a sovint es perdia les reunions perquè havia de treballar hores extres. També el pressionaven per a que tapara pràctiques deshonestes. Trésor volia renunciar, però li preocupava quedar-se desempleat. Quina decisió prendria? Ell diu: «Les paraules d’Habacuc 3:17-19 em van ajudar a comprendre que inclús si perdia la meua font d’ingressos, Jehovà d’alguna manera cuidaria de mi. Aixina que vaig renunciar». Trésor conclou dient: «Molts gerents pensen que per una faena ben pagada, una persona sacrificarà qualsevol cosa, inclús la seua vida familiar i les seues activitats espirituals. Estic content d’haver protegit la meua relació amb Jehovà. Un any després, em va ajudar a trobar una bona faena que cobria les meues necessitats i em permetia  tindre temps per a les activitats teocràtiques. Quan posem a Jehovà en primer lloc, potser durant un temps anem justetets, però ell cuidarà de nosaltres». Aixina és, si confiem en els consells i les promeses de Jehovà, continuarem caminant per fe, i ell ens beneirà.

AL BUSCAR CÒNJUGE

10. Com podríem estar caminant per vista a l’hora de buscar cònjuge?

¹⁰ El matrimoni és un regal de Jehovà i és normal voler casar-se. Quan una germana busca cònjuge, és possible que es fixe en la personalitat del germà, la seua aparença, la seua reputació, la seua situació econòmica, les seues responsabilitats familiars i també en com la fa sentir. b Tots estos factors són importants, però si només té en compte estes coses, podria estar caminant per vista.

11. Com podem caminar per fe a l’hora de buscar cònjuge? (1 Corintis 7:39)

¹¹ Que orgullós s’ha de sentir Jehovà dels nostres germans i germanes que seguixen els seus consells a l’hora de buscar cònjuge! Per exemple, abans de començar un festeig, es prenen seriosament el consell d’esperar fins que haja passat «la flor de la joventut» (1 Cor. 7:36, nota). Al considerar un possible cònjuge, tenen en compte principalment les qualitats que Jehovà diu que ha de tindre un bon espòs o una bona esposa (Prov. 31:10-13, 26-28; Efe. 5:33; 1 Tim. 5:8). Si una persona que no és Testimoni mostra interés romàntic en ells, seguixen el consell de casar-se només «en el Senyor», tal com diu 1 Corintis 7:39 (llig-lo). Continuen caminant per fe, confiant que Jehovà cuidarà de les seues necessitats emocionals molt millor que qualsevol altra persona (Sal. 55:23 [v. 22 TNM]).

12. Què aprenem de l’exemple de Rosa?

¹² Vegem l’experiència de Rosa, una germana que servix com a precursora en Colòmbia. Va conéixer en la faena a un xic que no era Testimoni i que anava darrere d’ella, i a Rosa també li agradava. Ella explica: «Pareixia bon xic. Feia labors de voluntariat i no tenia mals hàbits. M’agradava com em tractava. Tenia tot el que buscava en un marit, excepte que no era Testimoni». I continua dient: «Va ser difícil dir-li que no volia tindre una relació amb ell. En eixe moment, em sentia a soles i desitjava casar-me, però no havia pogut trobar un germà». Afortunadament, Rosa no es va centrar només en el que veia, sinó que va reflexionar en com afectaria esta decisió a la seua amistat amb Jehovà. Aixina que va tallar tot contacte amb el xic i es va mantindre ocupada en les activitats teocràtiques. Poc temps després, la van convidar a assistir a l’Escola per a Evangelitzadors del Regne, i ara està servint com a precursora especial. Rosa conclou dient: «Jehovà m’ha beneït tant, que soc molt feliç». És cert que a voltes no serà fàcil caminar per fe en assumpts relacionats amb els sentiments, però sempre valdrà la pena.

AL REBRE INSTRUCCIONS

13. Com podríem estar caminant per vista al rebre instruccions?

¹³ A sovint, per mitjà dels ancians, del superintendent de circuit, de la sucursal o de la Junta Directiva rebem  instruccions teocràtiques que ens guien en el nostre servici a Jehovà. Però, i si ens donaren una instrucció que no entenem? Potser podríem pensar només en els inconvenients que pot tindre per a nosaltres. Inclús pot ser que començàrem a centrar-nos en les imperfeccions dels germans que ens han donat esta instrucció. Si férem això, estaríem caminant per vista.

14. Què ens ajudarà a caminar per fe quan rebem instruccions? (Hebreus 13:17)

¹⁴ Quan caminem per fe, demostrem que confiem que Jehovà controla la situació i coneix les nostres circumstàncies. Com a resultat, estem més dispostos a obeir i ho fem amb una actitud positiva (llig Hebreus 13:17). Reconeixem que la nostra obediència contribuïx a la unitat de la congregació (Efe. 4:2, 3). Estem segurs que, encara que els germans que porten la davantera són imperfectes, Jehovà ens beneirà per ser obedients (1 Sam. 15:22). I al temps degut, corregirà qualsevol cosa que s’haja de corregir (Miq. 7:7).

15, 16. Què va ajudar a Kevin a caminar per fe inclús quan dubtava de les instruccions que havia rebut? (Mira també la il·lustració.)

¹⁵ Vegem una experiència que destaca un dels beneficis que s’obtenen de caminar per fe. En el Perú, encara que el castellà és la llengua principal, molta gent parla llengües indígenes. Una d’elles és el quítxua. Durant molts anys, els germans buscaven en el territori les persones que parlaven este idioma. No obstant això, es va canviar la manera de buscar-les per a complir una llei del govern (Rom. 13:1). Molts germans pensaren que el nou mètode no seria beneficiós, però van obeir. Amb el temps, van comprovar que Jehovà  va beneir les noves instruccions per a arribar a la gent de parla quítxua.

¹⁶ Kevin, un ancià que servix en una congregació de parla quítxua, estava entre els qui dubtaven que el canvi fora beneficiós. Ell explica: «Em preguntava com trobaríem ara les persones de parla quítxua». Què va fer Kevin? Ell diu: «Vaig recordar les paraules de Proverbis 3:5 i també vaig reflexionar en l’exemple de Moisés. Jehovà li va donar unes instruccions que pareixien no tindre sentit. Li va dir a Moisés que portara els israelites cap al mar Roig, on pareixia que no hi havia escapatòria de l’exèrcit egipci que estava perseguint-los. Però ell va obeir, i Jehovà el va beneir fent un milacre impressionant per a salvar-los» (Èxo. 14:1, 2, 9-11, 21, 22). Tenint açò present, Kevin va estar dispost a adaptar-se al nou mètode de predicació. Amb quin resultat? Ell diu: «Em va impressionar molt com ens va beneir Jehovà. Abans, caminàvem llargues distàncies i només conversàvem amb una o dos persones de parla quítxua. Ara ens centrem en territoris on hi ha més gent que parla este idioma. Com a resultat, tenim més conversacions, més revisites, més cursos bíblics i l’assistència a les reunions ha augmentat». No hi ha dubte que quan caminem per fe, Jehovà sempre ens recompensa.

17. Què hem analitzat en este article?

¹⁷ En este article, hem analitzat com continuar caminant per fe en tres assumpts importants. Però, a més d’estos, també hem de caminar per fe en tot aspecte de la nostra vida, com a l’hora de decidir quines pel·lícules vorem, què farem en el nostre temps lliure, quins estudis cursarem i com educarem els nostres fills. Siga quina siga la decisió que prenguem, no hauríem de deixar-nos guiar només pel que veiem. Més bé, hauríem de deixar-nos guiar per Jehovà, pels seus consells i per la promesa que ens ha fet de cuidar de nosaltres. Si ho fem, «caminarem en el nom de Jehovà, el nostre Déu, per sempre» (Miq. 4:5 TNM).