1. Com podria afectar-nos l’expulsió d’algú que estimem?

 HA SIGUT expulsat de la congregació algú que estimes? Això pot ser una experiència molt dolorosa. Una germana a qui li diuen Hilda b diu: «Quan el meu marit va faltar, després de 41 anys de casats, vaig pensar que era lo pitjor que em podia passar. Però, quan el meu fill va deixar la congregació i va abandonar la seua dona i els seus fills, per a mi encara va ser moltíssim pitjor».

2, 3. Segons Salm 78:40, 41, com se sent Jehovà quan els seus servents l’abandonen?

² Pensa en la tristesa que degué haver sentit Jehovà quan alguns membres de la seua família celestial li van girar l’esquena (Jud 6). I imagina’t lo ferit que es va sentir al vore els israelites, el seu poble escollit, rebeŀlar-se contra ell una volta darrere d’una altra (llig Salm 78:40, 41). Estigues segur que el nostre bon Pare celestial també sofrix quan algú que estimes el deixa. Ell comprén el dolor que sents i, amb compassió, et donarà l’ànim i el suport que necessites.

³ En este article, analitzarem què podem fer per a rebre l’ajuda de Jehovà quan afrontem una pèrdua aixina. I també vorem com podem ajudar els germans de la congregació que estan passant per esta prova. Però abans, considerem un raonament negatiu que devem evitar.

4. Com se senten molts pares quan un fill o una filla deixa a Jehovà?

⁴ Quan un fill o una filla deixa a Jehovà, és normal que els pares es pregunten què més podrien haver fet per ajudar-lo a mantindre’s en la veritat. Un germà, anomenat Luke, va admetre després que el seu fill fora expulsat:  «Em culpava a mi mateix. Em provocava malsons i, a voltes, em posava a plorar desconsoladament». Elisabeth, una germana que va afrontar una situació similar, solia pensar: «En què he fallat com a mare? Sentia que no havia inculcat bé la veritat en el meu fill».

5. De qui és la culpa quan algú deixa a Jehovà?

⁵ Hem de recordar que Jehovà ens ha donat a tots llibertat de decisió. Això vol dir que podem triar si volem obeir-lo o no. Alguns jóvens, que no han tingut la millor criança, han escollit servir a Jehovà i s’han mantingut fidels a ell. En canvi, altres que han tingut pares que s’han esforçat per educar-los en harmonia amb els principis bíblics es deixen la veritat quan es fan majors. En definitiva, cadascú ha de decidir si servirà a Jehovà (Js 24:15). Per tant, si un dels teus fills ha deixat de servir a Jehovà, lluita contra la tendència de pensar que ha sigut culpa teua.

6. Com podria sentir-se un jove quan un dels seus pares deixa a Déu?

⁶ A voltes, un dels pares abandona la veritat i, fins i tot, la família (Sl 27:10). Açò pot ser devastador per als fills si el tenien com a referent. Esther, qui va patir l’expulsió de son pare, diu: «A sovint, plorava perquè m’adonava que mon pare no només s’estava apartant de la veritat, sinó que havia decidit no servir més a Jehovà. El vullc molt, així que quan va ser expulsat, no deixava de preocupar-me per com estaria. Fins i tot, m’agarraven atacs d’ansietat».

7. Què sent Jehovà per un jove que ha patit l’expulsió d’un dels seus pares?

⁷ Jóvens, si un dels vostres pares ha sigut expulsat, tingueu per cert que compartim la vostra tristesa, i que Jehovà també està molt conscient del vostre dolor. Ell vos vol molt i aprecia la vostra lleialtat, i nosaltres, els vostres germans i germanes, també. A més, recordeu que no sou responsables de les decisions dels vostres pares. Com hem mencionat adés, Jehovà ha donat a cada persona la llibertat de decisió, i tot cristià dedicat i batejat ha de «portar la seua pròpia càrrega de responsabilitat» (Ga 6:5 TNM, nota).

8. Què poden fer els familiars mentres esperen que l’expulsat torne a Jehovà? (Consulta també el quadro  «Torna a Jehovà».)

⁸ Quan algú que estimes deixa a Jehovà, és comprensible que t’aferres a l’esperança que algun dia torne a Ell. Què pots fer mentrestant? Cuida la teua salut espiritual. Al fer-ho, posaràs un bon exemple per a la resta de la família i potser, fins i tot, per a l’expulsat. També obtindràs les forces necessàries per a fer front a la tristesa i el dolor. Vegem alguns passos pràctics que pots fer.

9. Com pots obtindre forces de part de Jehovà? (Consulta també el quadro  «Textos consoladors per si algú que estimes deixa a Jehovà».)

⁹ Mantín una bona rutina espiritual. És molt important que tant tu com altres  membres de la família continueu enfortint-vos. Com podeu fer-ho? Llegint regularment la Paraula de Déu i meditant en ella, així com assistint a les reunions cristianes. D’esta manera, obtindreu forces de part de Jehovà. Això és el que va fer Joanna després que son pare i la seua germana deixaren la veritat. Ella diu: «Trobe una gran calma quan llig sobre personatges bíblics com Abigail, Ester, Job, Josep i Jesús. Els seus exemples m’omplin el cor i la ment amb pensaments positius que alleugerixen el meu dolor, i també m’anima molt escoltar les cançons de jw.org».

10. Com ens ajuda Salm 32:6-8 a afrontar els sentiments d’angoixa?

¹⁰ Aboca-li les teues preocupacions a Jehovà. Quan t’envaïsquen sentiments d’angoixa, no deixes d’orar-li. El nostre amorós Déu ens assegura: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir» (llig Salm 32:6-8). Per tant, suplica-li que t’ajude a vore les coses des del seu punt de vista. Per descomptat, pot ser molt dolorós contar-li a Jehovà com et sents realment, però ell comprén perfectament pel que estàs passant, et vol molt i t’anima a obrir-li el teu cor (Ex 34:6; Sl 62:8, 9 [vv. 7, 8 TNM]).

11. Segons Hebreus 12:11, per què hauríem de confiar en la disciplina amorosa de Jehovà? (Consulta també el quadro  «L’expulsió: la disciplina amorosa de Jehovà en acció».)

¹¹ Dona suport a la decisió dels ancians. L’expulsió és una mesura amorosa de part de Jehovà que beneficia a tots, inclòs el pecador (llig Hebreus 12:11). Alguns germans podrien dir que els ancians s’han equivocat a l’expulsar algú. Però recorda que eixos germans normalment passen per alt detalls que farien  quedar malament el pecador. La veritat és que no tenim tota la informació, per això és savi confiar en els ancians que participaren en el comité judicial, ja que s’esforçaren per seguir amb atenció els principis bíblics i per jutjar «en nom [...] del Senyor» Jehovà (2Cr 19:6).

12. Quins bons resultats han experimentat alguns per actuar en harmonia amb la disciplina de Jehovà?

¹² Quan dones suport a la decisió que han pres els ancians d’expulsar el teu familiar o amic, en realitat, estàs ajudant-lo a tornar a Jehovà. Elisabeth, mencionada adés, admet: «Tallar la relació familiar amb el nostre fill adult va ser extremadament difícil. Però quan va tornar a Jehovà, va admetre que es mereixia haver sigut expulsat. Amb el temps va reconéixer que havia aprés moltes lliçons i que havia arribat a valorar la disciplina de Jehovà». Mark, el marit d’Elisabeth, afig: «Amb el temps, el nostre fill em va dir que havia tornat en part perquè nosaltres havíem fet exactament el que devíem, i va arribar a valorar la disciplina de Jehovà. Que content estic que Jehovà ens ajudara a ser obedients».

13. Què pot ajudar-te a afrontar les emocions angoixants?

¹³ Parla amb germans o germanes que puguen comprendre com et sents. Relaciona’t amb cristians madurs que poden ajudar-te a mantindre una actitud positiva (Pr 12:25; 17:17). Joanna, mencionada en el paràgraf 9, diu: «Em sentia a soles. Però, parlar amb germans de confiança em va ajudar molt». Ara bé, ¿i si un germà de la congregació et diu alguna cosa que et fa sentir pitjor del que ja estàs?

14. Per què hem de continuar suportant-nos els uns als altres i perdonant-nos generosament?

¹⁴ Sigues pacient amb els germans i germanes de la congregació. Sent realistes, no tots et diran les paraules més oportunes (Jm 3:2). Tots som imperfectes, per això no deuria sorprendre’ns que alguns no sàpien què dir o que, fins i tot sense voler, et diguen alguna cosa que et ferisca. Recorda el consell de l’apòstol Pau: «Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho» (Col 3:13). Una germana que té un fill que va ser expulsat diu: «Jehovà m’ha ajudat a perdonar els germans que han intentat animar-me però que en lloc d’això m’han ferit». Llavors, què pot fer la congregació per a ajudar els membres de la família que es mantenen fidels?

15. Què pot ajudar els familiars d’algú que ha sigut expulsat recentment?

¹⁵ Sigues amable i carinyós amb els membres de la família que es mantenen fidels. Una germana anomenada Míriam  admet que, després de l’expulsió del seu germà, anar a les reunions li provocava ansietat. Ella expressa: «Em preocupava el que diria la gent. Però hi havia germans i germanes meravellosos que compartien la meua tristesa sense fer comentaris negatius sobre l’expulsió del meu germà. Gràcies a ells, no em vaig sentir a soles durant aquella etapa difícil». Una altra germana recorda: «Després que el nostre fill fora expulsat, uns quants germans carinyosos van vindre a consolar-nos. Alguns van admetre que no sabien què dir. Van plorar amb mi o em van escriure una nota. El que feren em va ajudar moltíssim!».

16. Com pot la congregació oferir ajuda continuada?

¹⁶ No deixem d’ajudar els familiars que es mantenen fidels; necessiten el nostre amor i ànim més que mai (He 10:24, 25). A voltes, alguns d’ells s’han sentit com si també hagueren sigut expulsats de la congregació, i no volem que això passe! Especialment els jóvens que han patit l’expulsió d’un dels seus pares necessiten que els encomiem i animem. El marit de Maria va ser expulsat i va abandonar la família. Ella conta: «Alguns germans van vindre a casa, van cuinar per a nosaltres i ens van ajudar amb l’estudi en família. Compartiren el meu dolor i ploraren amb mi. I quan es van escampar falsos rumors, em van defendre. Realment em van alçar molt els ànims!» (Rm 12:13, 15).

17. Què poden fer els ancians per a consolar els qui estan afligits?

¹⁷ Els ancians de congregació teniu la responsabilitat de consolar en especial els familiars d’aquells que han deixat a Jehovà (1Te 5:14). Per tant, aprofiteu tota oportunitat per a enfortir-los. Preneu la iniciativa d’animar-los abans i després de les reunions. Visiteu-los en casa i oreu amb ells. Eixiu a predicar junts o, de tant en tant, convideu-los a la vostra adoració en família. Els ancians, com a pastors, heu de mostrar a les ovelletes de Jehovà que estan afligides la compassió, l’amor i l’atenció que necessiten (1Te 2:7, 8).

18. D’acord amb 2 Pere 3:9, què desitja Déu que facen els pecadors?

¹⁸ Jehovà «no vol que ningú es perda, sinó que tots arriben a la conversió» (llig 2 Pere 3:9). Encara que una persona cometa un pecat greu, Déu continua valorant la seua vida. Pensa en el preu tan alt que Jehovà va pagar per la vida dels pecadors a l’entregar com a rescat el seu benvolgut Fill. Déu compassivament s’esforça per ajudar-los a tornar a ell i espera que decidisquen fer-ho, igual que el fill perdut de la iŀlustració de Jesús (Lc 15:11-32). Molts dels qui han deixat la veritat, més tard, han tornat al seu amorós Pare celestial, i la congregació els ha rebut amb els braços oberts. Elizabeth, mencionada abans, va experimentar l’alegria de vore que el seu fill era readmés. Mirant arrere, ella diu: «Estic realment agraïda a aquells que ens van animar a no perdre l’esperança».

19. Per què podem continuar confiant en Jehovà?

¹⁹ Sempre podem confiar en Jehovà. Els seus consells mai ens perjudicaran. És un Pare generós i compassiu que estima profundament els qui el volen i l’adoren. Està-te segur que Jehovà no t’abandonarà en temps d’angoixa (He 13:5, 6). Mark, de qui hem parlat adés, diu: «Jehovà mai ens ha abandonat. Sempre ha estat al nostre costat quan hem passat per dificultats». En efecte, Jehovà continuarà donant-te el seu «poder incomparable» (2Co 4:7). Així que pots mantindre’t fidel i no perdre l’esperança fins i tot quan algú que estimes deixa a Jehovà.