Durant els 40 anys que van passar en el desert, el mannà va ser el menjar principal dels israelites (Èxo. 16:35). A part, en dos ocasions, Jehovà els va proveir guatles (Èxo. 16:12, 13; Nom. 11:31). No obstant això, els israelites també tenien una quantitat limitada d’altres aliments per a menjar.

Per exemple, Jehovà a voltes els buscava «un lloc on reposar» per a que pogueren trobar aigua i alguna classe d’aliment (Nom. 10:33). Un d’eixos llocs era l’oasi d’Elim, on hi havia «dotze fonts i setanta palmeres», probablement palmeres datileres (Èxo. 15:27). El llibre Plants of the Bible a diu que la palmera datilera, la qual «creix en moltes regions, [...] és la principal planta alimentària del desert, ja que dona fruit, oli i refugi a milions de persones».

Els israelites també podrien haver acampat en un gran oasi que hui en dia es coneix com Feiran i que forma part del Uadi Feiran. b Segons el llibre Discovering the World of the Bible, c esta vall «té 130 quilòmetres de longitud i és un dels uadis més llargs, bonicos i famosos del Sinaí». I continua dient: «A uns 45 quilòmetres de la desembocadura del uadi, es troba el preciós Oasi Feiran, que té un palmerar de 4,8 quilòmetres de llarg i està situat a uns 610 metres sobre el nivell del mar. És l’Edén del Sinaí. Gràcies als seus milers de palmeres datileres, moltes persones l’han habitat des de l’antiguitat».

Quan se’n van anar d’Egipte, els israelites s’endugueren pasta de farina, pasteres per a amassar i probablement certa quantitat de gra i oli. Per descomptat, estes coses no tardarien en acabar-se. També es van endur «ramats d’ovelles i de vaques» (Èxo. 12:34-39). No obstant això, degut a les difícils condicions del desert, possiblement la quantitat d’animals va disminuir. Potser alguns van servir d’aliment per als israelites i altres foren oferits en sacrifici, inclús a déus falsos (Fets 7:39-43). d Aixina i tot,  els israelites criaren alguns animals, tal com indiquen les paraules que Jehovà els va dirigir quan demostraren una gran falta de fe: «Els vostres fills portaran una vida de pastors nòmades pel desert durant quaranta anys» (Nom. 14:33). Per tant, és possible que obtingueren llet i, de quan en quan, carn dels seus ramats, encara que no lo suficient com per a alimentar tres milions de persones durant 40 anys. e

D’on treien aliment i aigua per als animals? f En aquell moment, és possible que ploguera més i, per tant, hi haguera més vegetació en el desert. L’obra Perspicacia para comprender las Escrituras, davall l’entrada «Arabia», diu que fa 3.500 anys «l’aigua en Aràbia escassejava menys que en l’actualitat». I afig: «L’existència de molts uadis, o valls profundes i seques, que en un temps van ser llits de rius, prova que en el passat hi va haver suficient precipitació pluvial com per a que es formaren corrents d’aigua». A pesar d’això, el desert era un lloc àrid i temible (Deut. 8:14-16). De fet, sense l’aigua que Jehovà els va proveir miraculosament, tant els israelites com els seus animals haurien mort (Èxo. 15:22-25; 17:1-6; Nom. 20:2, 11).

Moisés va dir als israelites que Jehovà els havia alimentat amb el mannà per a que reconegueren «que l’home no viu només de pa», sinó de tota paraula que ix de la boca de Jehovà (Deut. 8:3).