1, 2. a) En què es van diferenciar Acab i Manassés? b) Quines preguntes analitzarem en este article?

 LA BÍBLIA parla de dos reis que van viure en èpoques diferents, però que tenien molt en comú. Un d’ells governava sobre el Regne de deu tribus d’Israel, i l’altre, sobre el Regne de dos tribus de Judà. Els dos reis es van rebeŀlar contra Jehovà i van corrompre les seues nacions. També practicaren la idolatria i cometeren assassinats. No obstant, es van diferenciar en una cosa: un d’ells va mantindre un derroter malvat fins que va morir, però l’altre es va penedir i se li van perdonar les coses terribles que havia fet. Analitzem detingudament els seus exemples.

² De quins reis estem parlant? Ens referim a Acab, rei d’Israel, i a Manassés, rei de Judà. Les diferències entre estos dos hòmens poden ensenyar-nos molt sobre un tema tan important com el penediment (Fets 17:30; Rm 3:23). Què implica penedir-se, i com es demostra? És important saber-ho perquè volem que Jehovà ens perdone quan pequem. Per a trobar la resposta a estes preguntes, examinarem les vides d’estos dos reis i vorem què podem aprendre dels seus exemples. En acabant, analitzarem què va ensenyar Jesús sobre el penediment.

 3. Quina classe de rei va ser Acab?

³ Acab va ser el sèptim rei del Regne de deu tribus d’Israel. Es va casar amb Jezabel, la filla del rei de Sidó, una nació pròspera situada al nord. És possible que aquella aliança matrimonial fora una oportunitat per a que Israel s’enriquira.  Però, en realitat, va perjudicar encara més la relació que tenia la nació amb Jehovà. Jezabel era una adoradora de Baal i va animar a Acab a promoure aquella repugnant religió que incloïa la prostitució en els temples i, inclús, el sacrifici de xiquets. Durant el regnat de Jezabel, tots els profetes de Jehovà corrien perill, de fet, la reina en va fer executar molts (1Re 18:13). I el mateix Acab «va ofendre el Senyor, més que tots els seus predecessors» (1Re 16:30). Jehovà no va ignorar el que Acab i Jezabel feien; n’era del tot conscient. Però, va mostrar misericòrdia enviant el profeta Elies per a advertir-los tant a ells com al poble que canviaren de comportament abans que fora massa tard. No obstant, Acab i Jezabel no van voler escoltar-los.

 4. Quina va ser la sentència contra Acab, i com va reaccionar ell?

⁴ Finalment, la paciència de Jehovà es va acabar. Va enviar a Elies per a que pronunciara sentència contra Acab i Jezabel. Tot el seu llinatge seria exterminat! Les paraules d’Elies van causar un gran impacte en Acab i, inesperadament, aquell home arrogant es va humiliar (1Re 21:19-29).

5, 6. Quins fets demostren que Acab no estava realment penedit?

⁵ Encara que en aquella ocasió Acab es va humiliar, la seua conducta posterior va mostrar que no estava realment penedit. Entre altres coses, no va intentar eliminar del seu Regne l’adoració a Baal ni tampoc va promoure l’adoració a Jehovà.

⁶ Temps després, Acab li va demanar a Josafat, rei de Judà, que s’aliara amb ell en la guerra contra els arameus, que habitaven Síria. Com Josafat era un bon rei que confiava en Jehovà, va suggerir que, abans d’anar a la batalla, preguntaren a un profeta del Déu verdader què deurien fer. En un principi, Acab va rebutjar la idea dient: «Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies». Així i tot, van consultar el profeta Micàiehu i, com era d’esperar, aquell home de Déu va profetitzar males notícies per a Acab. En comptes de penedir-se i buscar el perdó de Jehovà, el malvat rei va tancar el profeta en la presó (1Re 22:7-9, 23, 27). A pesar d’això, Acab no va poder evitar que la profecia es complira i, en eixa mateixa batalla, va morir (1Re 22:34-38).

 7. Després de la mort d’Acab, com el va descriure Jehovà?

⁷ Després de la mort d’Acab, Jehovà va revelar l’opinió que tenia d’ell. Quan el rei Josafat va tornar a casa sa i estalvi, Jehovà va enviar el profeta Jehú per a reprendre’l per haver-se aliat amb Acab. El profeta de Jehovà va dir: «¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor?» (2Cr 19:1, 2). Si el penediment d’Acab haguera sigut sincer, l’hauria descrit el profeta com un home malvat, enemic de Jehovà? Està clar que, encara que Acab havia mostrat cert grau de penediment, no va arribar mai a penedir-se del tot.

 8. Què ens ensenya l’exemple d’Acab sobre el penediment?

⁸ Què aprenem de l’exemple d’Acab? Quan Elies li va dir que el seu llinatge seria exterminat, la primera reacció d’Acab va ser humiliar-se, i això era un bon començament. No obstant, les seues accions posteriors demostraren que no estava penedit de cor. Açò ens ensenya que el penediment implica més que expressar pena momentàniament.  Però, vegem ara què podem aprendre de l’exemple de Manassés sobre el verdader penediment.

 9. Quina classe de rei va ser Manassés?

⁹ Uns dos segles després, Manassés va arribar a ser rei de Judà. Els seus pecats van ser inclús pitjors que els d’Acab! De fet, la Bíblia diu que «no parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament» (2Cr 33:1-9). Manassés va construir altars a déus pagans. Inclús va posar un ídol, probablement una deessa de la fertilitat que havia fet per a un bosquet sagrat, dins del sant temple de Jehovà! Va practicar la màgia, la bruixeria i l’endevinació. I també «va escampar [...] sang innocent» en gran quantitat. Els seus assassinats van ser tan cruels que, fins i tot, «va cremar en sacrifici els seus fills» per a agradar als déus falsos (2Re 21:6, 7, 10, 11, 16).

10. Com va disciplinar Jehovà a Manassés, i de quina manera va reaccionar el rei?

¹⁰ Igual que Acab, Manassés va ignorar obstinadament les advertències que Jehovà li donava a través dels Seus profetes. Finalment, «el Senyor va fer venir contra ells [contra Judà] els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassés, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes». Llavors, empresonat en un país estranger, sembla que Manassés va tindre temps per a reflexionar i «s’humilià profundament davant del Déu dels seus pares». Però encara va fer més, «va intentar aplacar el Senyor, el seu Déu». De fet, li «va implorar» el seu favor contínuament. Aquell home malvat estava canviant. Havia començat a vore a Jehovà com «el seu Déu» i li orava amb persistència (2Cr 33:10-13).

11. D’acord amb 2 Cròniques 33:15, 16, com va demostrar Manassés que estava penedit de veritat?

¹¹ Amb el temps, Jehovà va respondre les oracions de Manassés. A través d’elles, va vore que el cor d’aquell home havia canviat. Commogut per les súpliques del rei, Jehovà li va permetre tornar al tron. Manassés va aprofitar eixa oportunitat per a demostrar lo penedit que estava. Va fer el que Acab no havia fet: canviar la seua conducta, lluitar contra l’adoració falsa i promoure’n la verdadera (llig 2 Cròniques 33:15, 16). Sense dubte, això va requerir valor i fe, ja que Manassés havia sigut una mala influència durant dècades, no només per a la seua família i els seus nobles, sinó per a la nació sencera. Però ara, al final de la seua vida, va intentar arreglar part del dany que havia causat. Probablement va ser una bona influència per al seu netet Josies, qui més tard arribaria a ser un bon rei (2Re 22:1, 2).

12. Què ens ensenya l’exemple de Manassés sobre el penediment?

 ¹² Què aprenem de l’exemple de Manassés? Que a part d’humiliar-se, encara va fer més: va orar implorant misericòrdia, va canviar el seu derroter, va treballar molt per a desfer el dany que havia causat, es va esforçar per adorar a Jehovà i va ajudar els altres a fer lo mateix. L’exemple de Manassés dona esperança fins i tot als qui han comés pecats molt greus. Ens demostra clarament que Jehovà és un Déu «indulgent i bo» (Sl 86:5). En efecte, el perdó és possible per a aquells que estan penedits de tot cor.

13. És suficient amb només lamentar haver comés un pecat? Iŀlustra-ho.

¹³ Manassés va fer més que lamentar-se pels seus pecats. Això ens ensenya una lliçó important sobre el penediment. Imagina’t que vas a una panaderia a comprar-te un tros de coca. Però, en comptes de la coca, et donen un ou. Et quedaries content? Clar que no! Et conformaries si la persona que t’atén et diguera que l’ou és un dels ingredients principals de la coca? Tampoc! De la mateixa manera, Jehovà li demana al pecador que es penedisca de deveres. Si el pecador lamenta haver pecat, és bon senyal. Eixe sentiment és un ingredient important del penediment, però no és suficient. Què més fa falta? Per a saber-ho, analitzem una commovedora paràbola de Jesús.

14. En la paràbola de Jesús, quins van ser els primers senyals de penediment del fill pròdig?

¹⁴ En Lluc 15:11-32, Jesús va contar l’emotiva paràbola del fill pròdig. El relat parla d’un home jove que es va rebeŀlar contra son pare, se’n va anar de casa i va viatjar «a un país llunyà». Allí va dur una vida immoral i plena d’excessos. Quan les coses es van posar difícils, «reflexionà» profundament i es va adonar de lo bé que estava en ca son pare. Jesús va dir que aquell jove va recuperar el bon juí i va decidir tornar a casa i demanar-li perdó a son pare. Adonar-se de totes les males decisions que havia pres va ser molt important per al fill. Però això no era suficient. Havia de canviar la seua conducta!

15. Com va demostrar el fill perdut de la paràbola de Jesús el seu penediment?

¹⁵ El fill perdut va demostrar que estava totalment penedit del que havia fet. Després del llarg viatge de tornada a casa, li va dir a son pare: «He pecat contra el cel i contra tu. Ja no meresc que em diguen fill teu» (Lc 15:21). La confessió sincera d’aquell jove va revelar que volia restablir la seua relació amb Jehovà. També va reconéixer que les seues accions li havien fet molt de mal a son pare. I estava dispost a treballar molt per a recuperar el seu favor, encara que això significara que el tractaren com un dels jornalers del seu  pare (Lc 15:19). Esta paràbola és més que una història bonica, ja que ensenya principis molt valuosos per als ancians de congregació que poden ajudar-los quan han de discernir si un germà està realment penedit d’haver comés un pecat greu.

16. Per què podria ser difícil per als ancians discernir fins a quin punt s’ha penedit algú?

¹⁶ No és fàcil per als ancians determinar si algú que ha comés un pecat greu està realment penedit. Per què? Perquè no poden llegir els cors. Així que s’han de basar en evidències externes que indiquen fins a quin punt ha canviat l’actitud del germà cap al seu pecat. En alguns casos, la persona pot haver comés un pecat tan escandalós i amb tanta malícia que els ancians que es reunixen amb ell podrien no estar convençuts de la sinceritat del seu penediment.

17. a) Quin exemple mostra que una simple expressió de tristesa no seria suficient per a mostrar penediment sincer? b) Tal com descriu 2 Corintis 7:11, què s’espera d’una persona que està verdaderament penedida?

¹⁷ Posem un exemple. Un germà comet adulteri moltes voltes al llarg d’uns quants anys. En comptes de buscar ajuda, amaga la seua conducta immoral a la seua dona, als seus amics i als ancians. Finalment, tot ix a la llum. Quan els ancians li diuen que tenen proves que demostren el seu adulteri, ell ho admet i aparentment ho lamenta. Però, seria suficient? En un cas com este, segurament els ancians necessitarien vore alguna cosa més que un simple sentiment de tristesa, perquè no es va tractar d’una pèrdua momentània del bon juí, sinó d’un derroter de pecat que va durar anys. A més, no va confessar voluntàriament, sinó que va ser descobert. Així que els ancians necessitarien vore proves de canvis genuïns en la seua manera de pensar, sentir i comportar-se (llig 2 Corintis 7:11 de la nota). b Potser caldria un temps considerable per a que el pecador fera els canvis necessaris. Molt probablement, seria expulsat de la congregació fins que demostrara que està penedit (1Co 5:11-13; 6:9, 10).

18. Com pot mostrar una persona expulsada que està penedida de deveres, i amb quin resultat?

¹⁸ Per a demostrar que està penedit de deveres, el pecador que ha sigut expulsat hauria d’assistir regularment a les reunions i seguir el consell dels ancians d’orar i estudiar la Bíblia tots els dies. També hauria d’evitar per complet les situacions que el van dur a pecar. Si s’esforça per recuperar la seua relació amb Jehovà, pot estar segur que Déu el perdonarà del tot i que els ancians el restabliran en la  congregació. Per descomptat, els ancians saben que cada cas és únic, per això examinaran les circumstàncies detingudament i evitaran ser massa severs a l’hora de jutjar.

19. Què implica el penediment verdader? (Ezequiel 33:14-16)

¹⁹ Tal com hem aprés, el penediment verdader implica més que simplement lamentar-se d’haver comés un pecat greu. També implica un canvi genuí en la ment i el cor del pecador que el porta a fer coses que demostren el seu penediment. Açò inclou abandonar el seu derroter pecaminós i tornar a obeir les normes de Jehovà (llig Ezequiel 33:14-16). L’interés principal del pecador deuria ser restablir la seua relació amb Déu.

20, 21. Com podríem ajudar algú que ha comés un pecat greu?

²⁰ Jesús va resumir un dels objectius principals del seu ministeri al dir: «No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors» (Lc 5:32). Eixe hauria de ser també el nostre desig. Però, suposem que ens enterem que un amic íntim ha comés un pecat greu. Què hauríem de fer?

²¹ Si tractàrem de tapar el seu pecat, no estaríem ajudant-lo. Això mai funciona, perquè Jehovà ho veu tot (Pr 5:21, 22; 28:13). Lo millor que podríem fer per ell seria dir-li que ha de confessar el seu pecat als ancians i que estos volen ajudar-lo. Si es negara a fer-ho, deuríem ser nosaltres els qui parlàrem amb ells. D’esta manera, estaríem demostrant que realment volem ajudar-lo, perquè la seua relació amb Jehovà està en perill.

22. Què analitzarem en el següent article?

²² Però, i si el pecat ha sigut tan greu i ha durat tant de temps que els ancians decidixen que el pecador ha de ser expulsat? Vol dir això que no han sigut misericordiosos amb ell? En l’article següent, analitzarem detingudament la manera misericordiosa que té Jehovà de disciplinar els pecadors, i com podem imitar-la.