1. Quin manament específic va donar Jesús als seus deixebles? (Mira la imatge de portada.)

 LA NIT abans de morir, Jesús va donar als seus deixebles un manament molt específic. Els va dir: «Tal com jo vos he estimat [...], estimeu-vos els uns als altres». Després va afegir: «Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres» (Jn 13:34, 35).

2. Per què és important que ens estimem?

² Jesús va dir que s’identificaria fàcilment els cristians verdaders si s’estimaven igual que ell els va estimar. Esta declaració era certa en el segle I, i també ho és hui en dia. Que important és que superem qualsevol dificultat i ens estimem intensament els uns als altres!

3. Què analitzarem en este article?

³ Per culpa de la imperfecció, ens costa mostrar-nos amor intens entre nosaltres. Tot i això, ens hem d’esforçar per imitar a Crist. En este article, considerarem com l’amor ens ajuda a promoure la pau, a no fer distincions i a ser hospitalaris. Mentres et prepares esta informació, pregunta’t: «Què aprenc dels germans que han continuat mostrant amor a pesar de les dificultats?».

4. Segons Mateu 5:23, 24, per què hauríem de fer les paus amb un germà que té alguna cosa en contra nostra?

⁴ Jesús ens va ensenyar la importància de buscar la  pau quan un germà té alguna cosa contra nosaltres (llig Mateu 5:23, 24). Va remarcar que, si volem agradar a Déu, és precís que mantinguem una bona relació amb els altres. Jehovà està content quan veu que fem tot lo possible per mantindre la pau amb els nostres germans. No acceptaria la nostra adoració si continuàrem ressentits i no volguérem ni tan sols intentar fer les paus (1Jn 4:20).

5. Per què va ser difícil per a un germà intentar fer les paus?

⁵ En algunes ocasions, fer les paus podria resultar-nos molt difícil. Això és el que li va passar a Mark. b Un germà de la congregació el va ofendre i el va criticar davant d’altres. Com va reaccionar Mark? Va perdre el control i va discutir amb ell. Després, li va saber mal haver-se comportat aixina, i va intentar disculpar-se. Però el germà no va acceptar les seues disculpes. Llavors, Mark va pensar: «Per què he de continuar intentant-ho si ell no vol fer les paus?». No obstant això, el responsable itinerant el va animar a no rendir-se. Què va fer Mark?

6. a) Què va fer Mark per a promoure la pau? b) Com va aplicar Mark el text de Colossencs 3:13, 14?

⁶ Mark va reflexionar sobre el seu punt de vista i va arribar a la conclusió que no estava sent prou humil. Tendia a pensar que era millor que els altres i necessitava canviar d’actitud (Col 3:8, 9, 12). Humilment va anar a parlar amb el germà i es va tornar a disculpar pel seu comportament. També li va escriure cartes dient-li lo molt que ho sentia i que desitjava que foren amics una altra volta. Inclús li feia xicotets regals. Per desgràcia, el germà continuava molest i no volia perdonar-lo. Així i tot, Mark  continuava obeint el manament de Jesús d’estimar el seu germà i ser perdonador (llig Colossencs 3:13, 14). Encara que els altres no responguen als nostres esforços per fer les paus, l’amor que identifica als verdaders cristians ens ajudarà a continuar perdonant-los i a orar per a restablir la pau (Mt 18:21, 22; Ga 6:9).

7. a) Què ens va animar a fer Jesús? b) Quina situació va viure una germana?

⁷ Jesús ens va animar a continuar tractant els altres tal com volem que ens tracten. També va dir que no hem de limitar el nostre amor als qui ens estimen (Lc 6:31-33). Encara que no sol passar, com reaccionem quan algú de la congregació ens evita i no vol saludar-nos? Això és el que li va passar a Lara. Sense saber per què, una germana la ignorava. Esta situació la posava molt tensa i ja no disfrutava d’anar a les reunions. Lara raonava: «No és culpa meua. Després de tot, hi ha més germans en la congregació que també pensen que es una miqueta rara».

8. Què va fer Lara per a restablir la pau, i què aprenem del seu exemple?

⁸ Lara va prendre mesures per a restablir la pau. Va orar a Jehovà i va decidir anar a parlar amb la germana. Aclariren la situació, feren les paus i s’abraçaren. Tot semblava estar bé. Però Lara continua dient: «Temps després, la germana va tornar a fer-me el buit. Em sentia fatal». Lara pensava que només seria feliç si l’altra germana canviava d’actitud. Finalment, es va adonar que lo millor que podia fer era continuar tractant-la amb amor i no tindre-li-ho en compte (Ef 4:32–5:2). Va recordar que l’amor cristià no porta un registre de les ofenses, «tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta» (1Co 13:5, 7). Lara va deixar de preocupar-se i va recuperar la seua pau interior. Amb el temps, la germana va ser més simpàtica amb ella. Quan promovem la pau amb els germans i continuem  estimant-los, podem estar segurs que «el Déu de l’amor i de la pau» estarà amb nosaltres (2Co 13:11).

9. D’acord amb Fets 10:34, 35, per què no hem de fer distincions?

⁹ Jehovà no fa distincions (llig Fets 10:34, 35). Quan som imparcials, obeïm el manament d’estimar els altres com a nosaltres mateixos i mantenim la pau de la nostra família espiritual. D’esta manera, demostrem que som fills de Déu (Rm 12:9, 10; Jm 2:8, 9).

10, 11. Què va fer una germana per a superar els seus sentiments negatius?

¹⁰ Però, ser imparcial no sempre és fàcil. Fixem-nos en el que li va passar a una germana anomenada Ruth. Quan era adolescent, va tindre una mala experiència amb una persona estrangera. Com la va afectar? Ella reconeix: «Odiava tot lo relacionat amb aquell país. Pensava que tota la gent d’allí era igual, inclús els germans». Com va superar Ruth eixos sentiments tan negatius?

¹¹ Ruth admet que havia de lluitar contra la seua manera de pensar negativa. Va llegir en l’Anuario experiències i informes d’eixe país. Ella diu: «Em vaig esforçar per canviar la meua opinió sobre la gent d’allí. Vaig començar a vore que els germans d’aquell país servixen a Jehovà de tot cor. Era evident que són part de la germandat mundial». De manera gradual, Ruth va comprendre que també havia de mostrar amor per estos germans. Ella continua explicant: «Quan em trobava amb germans que eren d’allí, m’esforçava per ser més amigable. Em posava a parlar amb ells amb la intenció de conéixer-los millor». Quin va ser el resultat? Ruth conclou: «Finalment, els sentiments negatius que tenia van desaparéixer».

12. Quin problema tenia una germana anomenada Sarah?

¹² Alguns potser mostren parcialitat sense adonar-se’n. Per exemple, Sarah pensava que era imparcial perquè no jutjava a ningú per la seua raça, posició econòmica o privilegis que tinguera en l’organització. Però es va adonar que sí que estava fent distincions. En quin sentit? Sarah provenia d’una família amb estudis superiors i preferia relacionar-se amb gent que tinguera el mateix nivell acadèmic que ella. Inclús una volta li va dir a un amic: «Em relacione amb germans que tenen la mateixa formació que jo i evite els qui no la tenen». Estava clar que Sarah necessitava canviar d’actitud. Com ho faria?

13. Com va canviar Sarah d’actitud, i què aprenem del seu exemple?

¹³ Un responsable itinerant va ajudar a Sarah a analitzar la seua actitud. Ella ens conta: «Primer, em va encomiar pel meu servici lleial, pels bons comentaris i pel meu coneixement de la Bíblia. Després, em va explicar que, a mesura que el nostre coneixement augmenta, hem de cultivar qualitats cristianes com la humiltat, la modèstia i la compassió». Sarah es va prendre molt seriosament aquell consell. Ella afig: «M’he adonat que lo més important és que siguem amables i carinyosos». Com a conseqüència, Sarah va començar a vore de manera diferent els germans de la congregació. Ens explica: «M’esforçava per descobrir quines qualitats els feien  preciosos a la vista de Jehovà». Què podem dir de nosaltres? No voldríem mai sentir-nos superiors als altres per la nostra formació acadèmica. Si estimem de cor tota la germandat, evitarem ser parcials (1Pe 2:17).

14. Tal com diu Hebreus 13:16, com se sent Jehovà quan som hospitalaris?

¹⁴ A Jehovà li agrada molt que siguem hospitalaris i més encara quan ajudem els qui passen necessitat. De fet, ho considera part de la nostra adoració (llig Hebreus 13:16; Jm 1:27; 2:14-17). Per això, la Bíblia ens exhorta: «Practiqueu amb deler l’hospitalitat» (Rm 12:13). Ser hospitalaris és la manera de mostrar que ens preocupem pels altres, els estimem i volem ser els seus amics. Jehovà està content tant si els convidem a dinar com a prendre un cafenet, o si simplement els invitem a passar temps amb nosaltres (1Pe 4:8-10). Però podem trobar-nos amb alguns obstacles que ens facen difícil ser hospitalaris.

15, 16. a) Per què alguns dubten a l’hora de ser hospitalaris? b) Què va ajudar a Edit a ser més hospitalària?

¹⁵ Potser dubtem de mostrar hospitalitat per culpa de les nostres circumstàncies. Considerem el cas d’Edit, una germana que és viuda. Abans de ser Testimoni, preferia no tindre convidats a casa. Pensava que els altres estaven en millor posició que ella per a mostrar hospitalitat.

¹⁶ Després de fer-se testimoni de Jehovà, Edit va canviar la seua manera de pensar i va començar a ser més hospitalària. Ella ens conta què va passar: «Quan s’estava construint la nova Sala de Reunions, un ancià em va preguntar si podia donar allotjament durant dos setmanes a un matrimoni que venia a ajudar en la construcció. En eixe moment, vaig recordar com Jehovà va beneir la  viuda de Sarepta» (1Re 17:12-16). Edit va acceptar allotjar-los. La va beneir Jehovà? Ella continua relatant: «Les dos setmanes es van convertir en dos mesos. Però vam aprofitar eixe temps per a fer-nos amics íntims». Edit també ha forjat bones amistats en la congregació. Actualment és precursora i disfruta de convidar a sa casa els companys de predicació per a prendre un refresquet. Ara reconeix: «Donar em fa sentir molt bé! He rebut moltes benediccions a canvi» (He 13:1, 2).

17. De què es van adonar Luke i la seua dona?

¹⁷ Probablement ja som persones hospitalàries, però, podríem millorar? Posem com a exemple a Luke i la seua dona, una parella molt hospitalària. Ells tenien el costum de convidar a sa casa els seus pares, familiars, amics íntims i al responsable itinerant junt amb la seua dona. A pesar d’això, Luke diu: «Ens adonàrem que estàvem convidant només la gent del nostre entorn». Què van fer per a ser més hospitalaris?

18. Què van fer Luke i la seua dona per a ser més hospitalaris?

¹⁸ Luke i la seua dona van ampliar el seu cercle al reflexionar en estes paraules de Jesús: «Si estimeu els qui vos estimen, quina recompensa mereixeu?» (Mt 5:45-47). Van vore que necessitaven imitar a Jehovà, qui és generós amb tots, i es van posar la meta de convidar els germans de la congregació que encara no havien invitat. Luke diu: «Disfrutem molt d’estes ocasions. Ens sentim més units i més a prop de Jehovà».

19. Què estàs determinat a fer per a demostrar que eres deixeble de Jesús?

¹⁹ Hem analitzat que estimar-nos intensament els uns als altres ens ajuda a promoure la pau, a no fer distincions i a ser hospitalaris. També hem de superar qualsevol sentiment negatiu i estimar de cor tots els germans de la congregació. Si ho fem, serem feliços i demostrarem que realment som deixebles de Jesucrist (Jn 13:17, 35).