Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

ARTICLE D’ESTUDI 24

Alcançar les metes espirituals és possible

Alcançar les metes espirituals és possible

«No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribe el temps recollirem» (GA 6:9).

CÀNTIC 84 Esforcem-nos per fer més

INTRODUCCIÓ a

1. Què ens ha passat a molts de nosaltres?

 T’HAS posat alguna volta una meta espiritual que t’haja costat d’aconseguir? b Si és aixina, no eres l’únic. Per exemple, Philip volia millorar la qualitat i la quantitat de les seues oracions, però li costava apartar temps per a orar. La meta d’Erika era arribar a temps a les reunions per a la predicació, però aixina i tot sempre arribava tard. I Tomáš va intentar en diferents ocasions llegir-se la Bíblia sencera. Ell reconeix: «En poques paraules, no m’agradava llegir la Bíblia. Ho vaig intentar tres voltes, però en cada ocasió, només arribava a Levític».

2. Per què no hauríem de desanimar-nos si ens hem posat una meta espiritual i encara no hem pogut alcançar-la?

2 Si actualment tens una meta que encara no has aconseguit, per favor, no et desanimes. Inclús alcançar una meta senzilla requerix temps i esforç. El fet que encara vullgues alcançar-la demostra que atresores la teua amistat amb Jehovà i que vols donar-li lo millor. Jehovà valora els teus esforços i no espera més de tu del que pots donar (Sl 103:14; Mi 6:8). Aixina que la teua meta hauria de ser raonable i estar d’acord amb les teues circumstàncies. Després de fixar-te un objectiu, què pots fer per alcançar-lo? Vegem algunes suggerències.

LA MOTIVACIÓ ÉS ESSENCIAL

Demana-li a Jehovà més motivació (Consulta els paràgrafs 3, 4)

3. Per què és tan important la motivació?

3 La motivació és essencial per a alcançar metes espirituals. Una persona que se sent motivada, desitja esforçar-se per alcançar la seua meta. Podríem comparar la motivació amb el vent que espenta una embarcació cap al seu destí. Si el vent continua bufant, el mariner probablement arribarà a la seua destinació. I si el vent és fort, arribarà encara més prompte. D’esta manera, com més motivats estiguem més possibilitats tindrem d’alcançar les nostres metes. David, un germà d’El Salvador diu: «Quan et sents motivat, t’esforces més i no deixes que res t’impedisca alcançar la teua meta». Per tant, què pots fer per a estar més motivat?

4. Què podem demanar en oració? (Filipencs 2:13; mira també la iŀlustració.)

4 Demana-li a Jehovà més motivació. Gràcies al seu esperit, Jehovà pot donar-te la motivació que necessites per a alcançar la teua meta (llig Filipencs 2:13). A voltes, ens posem una meta perquè sabem que és lo correcte, i això està bé, però en realitat no tenim el desig d’alcançar-la. A una germana d’Uganda que li diuen Norina li va passar açò mateix. Ella s’havia posat la meta de conduir un curs bíblic, però li faltava motivació perquè pensava que no era una bona mestra. Què la va ajudar? Ella conta: «Vaig començar a demanar-li a Jehovà tots els dies que m’ajudara a tindre ganes de conduir un curs bíblic. Em vaig esforçar per millorar les meues habilitats com a mestra i, d’esta manera, actuar en harmonia amb el que havia demanat. Passats uns mesos, em vaig adonar que ara sí que desitjava fer un curs bíblic. I eixe mateix any, en vaig començar dos».

5. En què podríem meditar per a augmentar la nostra motivació?

5 Medita en el que Jehovà ha fet per tu (Sl 143:5). L’apòstol Pau meditava en la bondat immerescuda que Jehovà li havia mostrat i això el motivava a esforçar-se en el seu ministeri (1Co 15:9, 10; 1Tm 1:12-14). De la mateixa manera, com més medites en el que Jehovà ha fet per tu més motivat et sentiràs a alcançar la teua meta (Sl 116:12). Vegem què va ajudar una germana d’Hondures a aconseguir el seu objectiu de ser precursora regular. Ella relata: «Meditava en lo molt que em vol Jehovà, en com em va acollir al seu poble i en com em cuida i em protegix. Meditar en això va enfortir el meu amor per ell i va augmentar la meua motivació».

6. Què més ens pot ajudar a augmentar la nostra motivació?

6 Centra’t en els beneficis d’alcançar la teua meta. Fixa’t què va ajudar a Erika a aconseguir la meta d’arribar a temps a les reunions per a la predicació. Ella conta: «Em vaig adonar que estava perdent-me moltes coses per culpa d’arribar tard a l’eixida. En canvi, si arribava prompte, podia saludar els germans i passar temps amb ells. A més, podia escoltar suggerències que m’ajudarien a disfrutar de la predicació i a millorar en ella». Erika es va centrar en els beneficis de ser puntual i va alcançar la seua meta. I en el teu cas? En quins beneficis podries centrar-te? Si la teua meta està relacionada amb la lectura de la Bíblia o l’oració, pensa en com açò enfortirà la teua relació amb Jehovà (Sl 145:18, 19). Si la teua meta és cultivar una qualitat cristiana, centra’t en com esta millorarà la teua relació amb els altres (Col 3:14). Per què no et fas una llista amb totes les raons per les quals vols alcançar la teua meta i la consultes a sovint? Tomáš, mencionat adés, diu: «Com més raons tinc per a alcançar un objectiu menys probable és que em rendisca».

7. Què va ajudar a Julio i a la seua dona a alcançar el seu objectiu?

7 Relaciona’t amb els qui t’animaran a aconseguir les teues metes (Pr 13:20). Fixa’t en què va ajudar a Julio i a la seua dona a alcançar la meta d’ampliar el seu ministeri. Ell diu: «Triàvem amics amb els qui podíem parlar de la nostra meta i que ens animaven a continuar esforçant-nos per a aconseguir-la. Molts d’ells ja havien aconseguit metes paregudes i podien donar-nos bones suggerències. A més, ens preguntaven com anaven els nostres plans i ens animaven quan ho necessitàvem».

QUAN ENS FALTA MOTIVACIÓ

Esforçat per alcançar la teua meta (Consulta el paràgraf 8)

8. Què podria passar si només ens esforcem per aconseguir una meta quan estem motivats? (Mira també la iŀlustració.)

8 Hem d’admetre que no tots els dies ens sentim motivats. Significa açò que no podem alcançar la nostra meta? Clar que no. Per a iŀlustrar-ho: El vent pot espentar amb força un veler cap al seu destí, però el vent varia en intensitat i alguns dies no en fa gens ni miqueta. Vol dir açò que el mariner ja no pot avançar? No necessàriament. Per exemple, algunes embarcacions també tenen motor o rems, i el mariner pot utilitzar estos mitjans per a continuar avançant. De la mateixa manera, la nostra motivació pot canviar com el vent, fins i tot hi haurà dies que no en tindrem gens. Així que si haguérem de treballar en la nostra meta només quan estiguérem motivats, no l’alcançaríem mai. Però tal com el mariner busca maneres per a arribar al seu destí, nosaltres també podem avançar cap a la nostra meta inclús quan no estem motivats. Encara que açò requerisca autodisciplina, els resultats valen la pena. Abans de vore què podem fer, analitzem una pregunta que podria sorgir.

9. Està malament continuar esforçant-nos per alcançar una meta quan ens sentim desmotivats? Explica-ho.

9 Jehovà vol que el servim de bona gana i amb alegria (Sl 100:2; 2Co 9:7). Llavors, ¿hauríem de seguir esforçant-nos per alcançar una meta espiritual quan ens sentim desmotivats? Analitzem l’exemple de l’apòstol Pau, qui va dir: «Tracte amb duresa el meu cos i el tinc dominat» (1Co 9:25-27, consulta la nota del versicle 27 en La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo). Pau s’obligava a fer el que devia inclús quan no li apetia fer-ho. Aixina i tot, Jehovà valorava el servici de Pau i va recompensar els seus esforços (2Tm 4:7, 8).

10. Quins són els beneficis d’esforçar-nos per alcançar una meta inclús quan no estem motivats?

10 Com hem vist, a Jehovà li agrada que ens esforcem per aconseguir una meta inclús quan no ens sentim motivats. Per què? Perquè sap que ho fem per amor a ell, encara que no sempre ens agrade l’activitat que ens hem proposat fer. Tal com Jehovà va beneir a Pau, també ens beneirà pels nostres esforços (Sl 126:5). I a mesura que vegem com Jehovà ens beneïx, inclús és possible que ens sentim més motivats. Una germana de Polònia a qui li diuen Lucyna relata: «A voltes, no vullc eixir a predicar, en especial quan estic cansada, però la felicitat que sent quan torne val la pena». Vegem ara què podem fer quan ens falta motivació.

11. Com pot ajudar-nos Jehovà a tindre més autocontrol?

11 Demana-li a Jehovà que et done autocontrol. Esta qualitat et permet controlar els teus sentiments i accions, i a sovint transmet la idea de refrenar-se de fer el que està malament. No obstant això, l’autocontrol també és necessari per a motivar-nos a fer el que està bé, especialment si la meta que volem alcançar és difícil o si no ens sentim motivats. Recorda que l’autocontrol forma part del fruit de l’esperit, així que demana-li a Jehovà esperit sant per a que t’ajude a cultivar esta qualitat important (Lc 11:13; Ga 5:22, 23). David, de qui hem parlat abans, explica com l’oració el va ajudar a ser més constant amb el seu estudi personal. Ell diu: «Li vaig demanar a Jehovà que m’ajudara a cultivar autocontrol. Amb la seua ajuda, vaig poder començar un bon programa d’estudi i a apegar-me a ell.

12. Com ens ajuda Eclesiastés 11:4 a alcançar les nostres metes?

12 No t’esperes a tindre les circumstàncies perfectes. En este món, és possible que mai tinguem les circumstàncies ideals. Si esperem a tindre-les, pot ser que mai alcancem la nostra meta (llig Eclesiastés 11:4). Un germà a qui li diuen Dayniel diu: «Les circumstàncies perfectes no existixen. Les creem quan ens decidim a actuar». Un germà d’Uganda, anomenat Paul, menciona encara una altra raó per la qual no hauríem de postergar les coses: «Quan ens decidim a actuar a pesar de les dificultats, li donem a Jehovà l’oportunitat d’ajudar-nos» (Ml 3:10).

13. Per què podria ser bo començar per metes xicotetes?

13 Ves pas a pas. Podria faltar-nos motivació perquè la nostra meta ens sembla molt difícil d’alcançar. Si eixe fora el cas, podries dividir-la en metes més xicotetes? Per exemple, si t’has proposat cultivar certa qualitat, per què no comences a demostrar-la amb xicotets detalls? O si la teua meta és llegir-te la Bíblia sencera, per què no comences programant períodes curtets de lectura? A Tomáš, mencionat en la introducció, li costava aconseguir el seu objectiu de llegir la Bíblia en un any. Ell conta: «Em vaig adonar que m’havia marcat un ritme massa ràpid per a mi, aixina que em vaig proposar tornar-ho a intentar. Però esta volta, vaig decidir llegir uns quants paràgrafs cada dia i meditar en ells. Com a resultat, vaig començar a disfrutar de la meua lectura». Com ara Tomáš disfrutava més de la lectura, va començar a llegir porcions més llargues. Amb el temps, es va llegir la Bíblia sencera. c

NO ET DESANIMES PELS OBSTACLES

14. Què podria fer-nos més difícil alcançar la nostra meta?

14 Per desgràcia, encara que estiguem motivats o siguem disciplinats, podria sorgir-nos alguna situació inesperada. Per exemple, els «contratemps» podrien llevar-nos el temps que necessitem per a treballar en la nostra meta (Ecle 9:11). També podríem afrontar una dificultat que ens llevara l’ànim i les forces (Pr 24:10 TNM). A més, la nostra imperfecció podria jugar en contra nostra i fer-nos més difícil alcançar la nostra meta (Rm 7:23). O simplement podríem sentir-nos cansats (Mt 26:43). Què pot ajudar-nos a superar un obstacle o un mal dia?

15. Segons Salm 145:14, si entropessem, significa això que està tot perdut? Explica-ho.

15 Recorda que un contratemps no significa que hages fallat. La Bíblia diu que podríem experimentar problemes una volta darrere d’una altra. Però també diu que si entropessem, podem tornar-nos a alçar, sobretot amb l’ajuda de Jehovà (llig Salm 145:14). Philip, de qui hem parlat abans, mesura el seu èxit d’esta manera: «No em centre en les voltes que falle sinó en les voltes que m’alce i continue». David, mencionat adés, diu: «Quan em sorgix un contratemps o tinc un mal dia, intente no vore-ho com un obstacle sinó com una oportunitat de mostrar-li a Jehovà lo molt que el vullc». Sí, al continuar a pesar dels contratemps, li mostrem a Jehovà que volem complaure’l. Que feliç ha d’estar Jehovà de vore’t continuar esforçant-te per alcançar la teua meta!

16. Què podem aprendre dels contratemps?

16 Aprén dels contratemps. Analitza la situació i pregunta’t: «Què puc fer per a que açò no em torne a passar?» (Pr 27:12). Però si el problema és que et costa alcançar una meta en concret, probablement siga perquè no és molt realista. Si eixe és el teu cas, assegura’t que esta meta encara és raonable per a tu. d Jehovà no et considerarà un fracàs per no aconseguir una meta que no pugues alcançar (2Co 8:12).

17. Per què hauríem de recordar el que ja hem aconseguit?

17 No oblides el que ja has aconseguit. La Bíblia diu que «Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet» (He 6:10). Així que tu tampoc hauries d’oblidar-ho. Pensa en les coses que ja has aconseguit, com ara cultivar una amistat amb Jehovà, parlar als altres sobre ell o batejar-te. Igual que has progressat i alcançat metes espirituals en el passat, pots continuar avançant en les teues metes actuals (Fl 3:16).

Disfruta del viatge (Consulta el paràgraf 18)

18. Què hauries de recordar a mesura que t’esforces per alcançar la teua meta? (Mira també la iŀlustració.)

18 Amb l’ajuda de Jehovà pots alcançar la teua meta, tal com un mariner arriba feliç al seu destí. Però recorda que molts mariners també disfruten del viatge. De la mateixa manera, mentres continues esforçant-te per alcançar les teues metes espirituals, no t’oblides de disfrutar de vore com Jehovà t’ajuda i et beneïx al llarg del camí (2Co 4:7). Si no et dones per vençut, rebràs benediccions encara més grans (Ga 6:9).

CÀNTIC 126 Ben alerta, ferms i valents

a A sovint, se’ns anima a posar-nos metes espirituals. Però, i si ja ens n’hem posat una i ens està costant alcançar-la? Este article ens donarà algunes suggerències per a que puguem alcançar les nostres metes.

b SIGNIFICAT DE L’EXPRESSIÓ: Una meta espiritual implica esforçar-se per millorar o aconseguir una cosa amb la intenció de servir a Jehovà més plenament i fer-lo feliç. Per exemple, podries posar-te la meta de cultivar una qualitat cristiana o de millorar una faceta del teu servici a Jehovà, com la lectura de la Bíblia, l’estudi personal o la predicació.

d Per a més informació, consulta l’article «Las expectativas realistas contribuyen a nuestra felicidad» de La Atalaya del 15 de juliol de 2008.