1. Què va dir Jesús sobre els tresors celestials?

 NO TOTS els tresors es poden vore. De fet, els tresors més valuosos són invisibles. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va mencionar tresors celestials que són infinitament superiors a les possessions materials. Després va afegir esta gran veritat: «On tens el tresor, hi tindràs el cor» (Mt 6:19-21). Això vol dir que el nostre cor ens impulsarà a anar darrere de les coses que valorem més. Reunim «tresors al cel» al fer-nos un bon nom, o reputació, als ulls de Déu. Estos tresors mencionats per Jesús no seran destruïts i ningú ens els podrà furtar mai.

2. a) D’acord amb 2 Corintis 4:17, 18, en quines coses va dir Pau que hem de centrar-nos? b) Què analitzarem en este article?

² L’apòstol Pau va exhortar: «Fixem la mirada [...] en allò que no veiem» (llig 2 Corintis 4:17, 18). Allò que no veiem són tresors que inclouen benediccions que disfrutarem en el nou món de Déu. Però en este article, examinarem quatre tresors invisibles que ens poden beneficiar ara: l’amistat amb Déu, el regal de l’oració, l’ajuda de l’esperit sant i el suport celestial que rebem en la predicació. També considerarem com podem demostrar que apreciem estos quatre regals.

3. Quin és el regal invisible més valuós, i què el fa possible?

³ El tresor invisible més valuós és l’amistat amb Jehovà Déu (Sl 25:14 NM). Com és possible que Déu puga ser  amic d’humans imperfectes sense deixar de ser sant? Pot fer-ho gràcies al sacrifici redemptor de Jesús que «lleva el pecat del món» (Jn 1:29). Jehovà sabia amb antelació que el seu propòsit d’enviar un Redemptor per a la humanitat no fallaria. Això li va permetre ser amic d’humans que van viure abans que Crist entregara la seua vida (Rm 3:25).

4. Posa alguns exemples d’amics de Déu que van viure abans de Crist.

⁴ Considerem l’exemple d’alguns hòmens que van ser amics de Déu abans que Crist vinguera a la terra. Abraham va demostrar ser un home amb una fe extraordinària. Més de mil anys després de la seua mort, Jehovà va dir que era «amic» seu (Is 41:8). Ni tan sols la mort pot separar a Jehovà dels seus amics íntims. De fet, Abraham continua viu en la memòria de Jehovà (Lc 20:37, 38). Un altre amic de Déu va ser Job. Davant d’una assemblea d’àngels en el cel, Jehovà va parlar molt bé d’ell quan va dir: «És íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal» (Jb 1:6-8). I què pensava Jehovà de Daniel, qui l’havia servit fidelment en un país pagà durant uns 80 anys? En tres ocasions, els àngels li van assegurar a este home d’edat avançada que era el «preferit de Déu» (Dn 9:23; 10:11, 19). Podem estar segurs que Jehovà anhela que arribe el dia en què ressuscitarà els seus estimats amics que han mort (Jb 14:15).

5. Què demana Jehovà als qui volen ser amics seus?

⁵ Quants humans imperfectes tenen una amistat íntima amb Jehovà en l’actualitat? N’hi ha milions. Ho sabem perquè Jehovà «als honrats els té per amics» (Pr 3:32). I molts hòmens, dones i xiquets de tot el món demostren per la seua conducta que volen ser amics de Déu. Esta amistat és possible gràcies a la fe que posen en el sacrifici redemptor de Jesús. Sobre esta base, Jehovà permet de forma amorosa que es dediquen a ell i es bategen. Quan fem estos importants passos, ens unim als milions de cristians dedicats i batejats que Jehovà, la Persona més important de l’univers, «té per amics».

6. Com demostrem que apreciem la nostra amistat amb Déu?

⁶ Com demostrem que apreciem la nostra amistat amb Déu? Igual que Abraham i Job es van mantindre fidels a Déu durant més de cent anys, nosaltres hem de continuar sent fidels sense importar el temps que estiguem servint a Jehovà en este vell sistema. I, tal com Daniel, hem de valorar la nostra amistat amb Déu més que la nostra vida (Dn 6:8, 11, 17, 23 [vv. 7, 10, 16, 22 NM]). Amb l’ajuda de Jehovà, podem superar qualsevol prova que afrontem i mantindre fort el nostre vincle d’amistat amb ell (Fl 4:13).

7. a) D’acord amb Proverbis 15:8, com considera Jehovà les nostres oracions? b) Com respon Jehovà les nostres oracions?

⁷ Un altre tresor que no es veu és l’oració. Els amics íntims compartixen pensaments i sentiments. Pot dir-se lo mateix de la nostra amistat amb Jehovà? Clar que sí! Jehovà ens parla a través de la seua Paraula i, en ella, ens revela la seua manera de pensar i de sentir. Per la nostra part, ens comuniquem amb ell per mitjà de l’oració, això ens permet expressar-li els nostres pensaments i sentiments  més íntims. A Jehovà li complau escoltar les nostres oracions (llig Proverbis 15:8). Com un bon amic, no només ens escolta sinó que també ens contesta. Algunes voltes la resposta és immediata, però en altres hem de seguir insistint. Així i tot, podem estar segurs que Jehovà ens respondrà en el moment adequat i de la millor manera. No obstant, la seua resposta podria vindre d’una forma que no esperem. Per exemple, en comptes de llevar-nos una prova, podria donar-nos la saviesa i les forces necessàries per a «poder-la suportar» (1Co 10:13).

8. Com mostrem el nostre apreci per l’inestimable regal de l’oració?

⁸ Com mostrem el nostre apreci per l’inestimable regal de l’oració? Una manera és seguint el consell diví de pregar contínuament (1Te 5:17). Jehovà no ens obliga a orar-li, més bé, respecta la nostra llibertat i ens anima a ser «constants en l’oració» (Rm 12:12). Per tant, podem mostrar el nostre apreci per este regal orant-li moltes voltes al llarg del dia. Òbviament, en estes oracions, hauríem d’incloure expressions d’agraïment i d’alabança a Jehovà (Sl 145:2, 3).

9. Com considera un germà el regal de l’oració, i com el consideres tu?

⁹ Com més temps servim a Jehovà i veiem com respon les nostres oracions, més augmenta el nostre apreci per este meravellós regal. Considerem què va dir un germà que ha servit a temps complet durant els últims 47 anys. Ell ens diu: «És molt agradable dedicar de bon matí un moment a l’oració. Em reconforta parlar amb Jehovà quan tot està en calma, mentres els primers rajos del Sol fan brillar les gotetes de la rosada. Això m’impulsa a donar-li les gràcies per tots estos regals, inclòs el privilegi d’orar-li. Al final del dia, després d’una oració, puc anar-me’n a dormir amb la consciència tranquiŀla».

10. Per què hauríem de valorar l’esperit sant de Déu?

¹⁰ La força activa de Déu és un altre regal invisible que hem d’atresorar. Jesús ens va instar a no deixar de demanar esperit sant en oració (Lc 11:9, 13). Jehovà pot donar-nos un «poder incomparable» a través del seu esperit (2Co 4:7; Fets 1:8). Gràcies a este poder, som capaços d’aguantar qualsevol prova que podríem estar afrontant.

11. De quina manera ens ajuda l’esperit sant?

¹¹ L’esperit sant ens ajuda a complir les nostres responsabilitats espirituals al potenciar les aptituds i habilitats que tenim per a dur-les a terme. Reconeixem amb humiltat que els bons resultats dels nostres esforços no són gràcies a nosaltres, sinó a l’ajuda de l’esperit de Déu.

12. D’acord amb el Salm 139:23, 24, què podem fer amb l’ajuda de l’esperit sant?

¹² Una altra manera de mostrar que valorem l’esperit sant és demanar-li’l a Déu per a que ens ajude a detectar qualsevol pensament o desig impropi que estiga en el nostre cor (llig Salm 139:23, 24). Si fem eixa petició, Jehovà, per mitjà del seu esperit, pot fer-nos vore quines inclinacions hem de corregir. I si vérem que tenim un pensament o desig incorrecte, per tal de resistir-lo, hauríem d’orar per a que Déu ens done les forces a través del seu esperit. Aixina demostrarem que no volem fer res que entristisca l’esperit sant i que impedisca a Jehovà ajudar-nos (Ef 4:30).

13. Com podem augmentar el nostre apreci per l’esperit sant?

¹³ Podem augmentar el nostre apreci per l’esperit sant al reflexionar en tot el que s’ha aconseguit hui en dia gràcies a ell. Abans que Jesús ascendira al cel, va dir als seus deixebles: «L’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que vos farà testimonis meus [...] fins a l’extrem de la terra» (Fets 1:8).  Això és exactament el que està passant hui en dia. Amb el suport de l’esperit sant, s’ha reunit uns 8 milions i mig de servents de Jehovà de totes les parts de la terra. També disfrutem d’un paradís espiritual perquè l’esperit de Déu ens ajuda a cultivar qualitats exceŀlents, com l’amor, el goig, la pau, la paciència, l’amabilitat, la bondat, la fe, la tendresa i l’autocontrol. Estes qualitats componen el fruit de l’esperit (Ga 5:22, 23). Quin regal tan meravellós!

14. Amb quina ajuda invisible comptem quan participem en la predicació?

¹⁴ Ser «coŀlaboradors de Déu» i de la part celestial de la seua organització és un altre tresor invisible (2Co 6:1). Cooperem amb ells quan participem en l’obra de fer deixebles. L’apòstol Pau va dir d’ell mateix i dels qui participaven en esta obra: «Som coŀlaboradors de Déu» (1Co 3:9). Quan nosaltres prenem part en el ministeri cristià, també ens convertim en coŀlaboradors de Jesús. No oblidem que, després d’enviar els seus seguidors «a tots els pobles» a fer deixebles seus, Jesús els va dir: «Jo sóc amb vosaltres» (Mt 28:19, 20). I també cooperem amb els àngels quan deixem que ens guien a l’hora de declarar la «bona nova eterna [...] als habitants de la terra» (Ap 14:6). Quina benedicció més gran!

15. Posa un exemple bíblic que mostre de quina manera intervé Jehovà en la predicació.

¹⁵ Què s’està aconseguint amb esta ajuda celestial? A mesura que sembrem el missatge del Regne, algunes llavors cauen en cors receptius i creixen (Mt 13:18, 23). Qui fa que la llavor de la veritat cresca i done fruit? Jesús explica que ningú pot fer-se seguidor seu «si el Pare [...] no l’atrau» (Jn 6:44). La Bíblia ens dona un exemple concret d’açò. Recordes l’ocasió quan Pau va predicar a un grup de dones que estaven fora de la ciutat de Filips? Una d’elles era Lídia. La Bíblia diu que Jehovà «li va obrir el cor perquè fera cas del que deia Pau» (Fets 16:13-15). Igual que a Lídia, Jehovà ha atret milions de persones.

16. A qui li hauríem d’atribuir qualsevol èxit que obtinguem en la predicació?

¹⁶ De qui és realment el mèrit dels bons resultats que obtenim en la predicació? Pau va contestar esta pregunta quan va escriure en referència a la congregació de Corint: «Jo vaig plantar, Apoŀló va regar, però és Déu qui feia créixer. Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer» (1Co 3:6, 7). Igual que Pau, hauríem d’atribuir sempre a Jehovà qualsevol èxit que tinguem en la predicació.

17. Com demostrem que apreciem ser «coŀlaboradors de Déu», de Crist i dels àngels?

¹⁷ Com demostrem que apreciem el privilegi de ser «coŀlaboradors de Déu», de Crist i dels àngels? Ho fem quan busquem amb interés oportunitats per a compartir les bones notícies. Hi ha diferents maneres de fer-ho, per exemple, predicant «en públic i per les cases» (Fets 20:20). Molts altres també disfruten de predicar informalment. Quan es troben amb una persona, la saluden amigablement i intenten començar una conversació. Si la persona respon favorablement, amb molt de tacte dirigixen l’atenció al missatge del Regne.

18, 19. a) Com reguem les llavors de la veritat? b) Relata una experiència que demostra com Jehovà va ajudar un estudiant de la Bíblia.

 ¹⁸ Com a «coŀlaboradors de Déu», no només hem de plantar les llavors de la veritat, sinó també regar-les. Quan una persona mostra interés, hem de fer tot lo possible per tornar a visitar-la, o assegurar-nos que una altra persona ho faça, amb l’objectiu de començar un curs bíblic. A mesura que l’estudiant progressa, ens alegrarà vore com Jehovà modela la seua ment i el seu cor.

¹⁹ Considerem l’exemple de Raphalalani, un curandero tradicional de Sud-àfrica. Li agradava molt el que aprenia en el seu curs bíblic, però li va xocar el que va llegir en la Paraula de Déu sobre comunicar-se amb els avantpassats (Dt 18:10-12). Gradualment, va permetre que Déu anara modelant la seua manera de pensar. I amb el temps, va abandonar les seues pràctiques de bruixeria, encara que això li suposava perdre el seu mitjà de vida. Raphalalani, qui ara té 60 anys, diu: «Estic molt agraït als testimonis de Jehovà per tot el que han fet per mi, com per exemple, ajudar-me a trobar faena. Però sobretot, li estic agraït a Jehovà, gràcies a ell he pogut netejar la meua vida, i ara puc participar en la predicació com a Testimoni batejat».

20. Què estem determinats a fer?

²⁰ En este article, hem considerat quatre tresors que no es poden vore. El més valuós de tots és el privilegi de tindre una amistat estreta amb Jehovà, que ens permet beneficiar-nos dels altres tres: acudir a Ell en oració, experimentar l’ajuda del seu esperit sant i rebre el suport celestial en la predicació. Resolguem-nos a augmentar el nostre apreci per estos tresors invisibles i no deixem mai de donar-li les gràcies a Jehovà per la seua meravellosa amistat.