Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

ARTICLE D’ESTUDI 27

Imitem l’aguant de Jehovà

Imitem l’aguant de Jehovà

«Amb la vostra perseverança salvareu la vida!» (LC 21:19)

CÀNTIC 114 «Tingueu paciència»

INTRODUCCIÓ a

1, 2. Com ens animen a no rendir-nos les paraules de Jehovà registrades en Isaïes 65:16, 17?

 «NO ET RENDISQUES!» Eixe va ser l’emocionant tema de l’assemblea regional de 2017. El programa ens va mostrar com podem aguantar les proves que se’ns presenten. Però ja han passat quatre anys i encara estem ací, aguantant en este sistema.

2 Quins problemes has tingut recentment? La pèrdua d’un familiar o d’un bon amic? Una malaltia greu? Les conseqüències de la vellea? Un desastre natural, violència o persecució? Els efectes de la pandèmia de la COVID-19 o coses per l’estil? Quines ganes que tot açò haja passat, que s’oblide i que mai més es torne a repetir! (Llig Isaïes 65:16, 17.)

3. Què hem de fer ara i, per què?

3 La vida en este sistema és difícil i, probablement, empitjore encara més en el futur (Mt 24:21). Està clar que necessitem continuar enfortint el nostre aguant. Jesús ens va dir el perquè: «Amb la vostra perseverança salvareu la vida!» (Lc 21:19). Vore com altres han aguantat proves similars a les nostres pot enfortir el nostre aguant.

4. Per què podem dir que Jehovà és el millor exemple d’aguant?

4 Qui és el millor exemple d’aguant? Jehovà Déu. Potser et sorprén la resposta però, si ho penses bé, té tot el sentit. Este món controlat pel Diable està plagat de problemes. Jehovà té el poder d’acabar amb ells en un instant, però està esperant a fer-ho en un futur (Rm 9:22). Mentrestant, Déu continua aguantant fins que arribe el dia assenyalat. A continuació, examinem nou coses que Jehovà ha d’aguantar.

COSES QUE HA D’AGUANTAR JEHOVÀ

5. Com ha sigut difamat el nom de Déu, i com et fa sentir això?

5 La difamació del seu nom. Jehovà estima el seu nom i vol que tot el món el respecte (Is 42:8). Però, per més de sis mil anys, el seu bon nom ha sigut injuriat (Sl 74:10, 18, 23). Tot va començar en el jardí de l’Edén quan el Diable —que significa ‘Acusador’— va retraure a Déu que estava privant a Adam i Eva d’una cosa que necessitaven per a ser feliços (Gn 3:1-5). Des d’aquell moment, Jehovà ha sigut acusat falsament de privar els humans del que realment necessiten. El fet que es difamara d’eixa manera el nom de son Pare preocupava a Jesús. Per esta raó, va ensenyar als seus deixebles a orar: «Pare nostre del cel, santifica el teu nom» (Mt 6:9).

6. Per què ha permés Jehovà que passe tant de temps abans de resoldre la qüestió de la seua sobirania?

6 L’oposició a la seua sobirania. Jehovà té tot el dret de governar el cel i la terra, i la seua manera de fer-ho és la millor (Ap 4:11). Però el Diable ha intentat enganyar tant àngels com humans per a que pensen que Déu no té eixe dret. La qüestió de la legitimitat de la sobirania de Jehovà no podia resoldre’s de la nit al matí. Sàviament, Déu ha permés temps suficient per a que els humans vegen que, quan intenten governar-se a ells mateixos deixant de banda el Creador, estan condemnats al fracàs (Jr 10:23). La paciència de Déu permetrà que esta qüestió es resolga definitivament. Jehovà serà vindicat quan prove que només el seu Regne pot portar verdadera pau i seguretat a la terra.

7. Qui s’ha rebeŀlat contra Jehovà, i quin futur els espera?

7 La rebeŀlió d’alguns dels seus fills. Jehovà va crear perfectes els àngels i els humans. Però llavors, un àngel rebel, Satanàs —que significa ‘Adversari’— va posar a Adam i Eva en contra de Jehovà. Altres àngels i humans també s’uniren a la rebeŀlió (Jud 6). Amb el temps, fins i tot alguns israelites, el poble escollit de Déu, el van rebutjar i van començar a adorar déus falsos (Is 63:8, 10). No és d’estranyar que Jehovà se sentira traït. Així i tot, ha aguantat i continuarà aguantant fins que arribe el temps en què destruïsca tots els rebels. Quin gran pes es llevaran de damunt Jehovà i els seus lleials quan ja no hagen d’aguantar la maldat d’este sistema!

8, 9. Quines mentires es diuen sobre Jehovà, i què podem fer al respecte?

8 Les constants mentires del Diable. Satanàs va acusar a Job, un servent just de Jehovà, dient que, en la pràctica, els servents fidels de Déu el servixen per raons egoistes (Jb 1:8-11; 2:3-5). El Diable ha mantingut les seues acusacions fins al dia de hui (Ap 12:10). Tots podem posar de la nostra part per a desemmascarar les mentires de Satanàs. Podem fer-ho aguantant les proves i mantenint-nos lleials a Jehovà per amor a Ell. I tal com Job, serem beneïts pel nostre aguant (Jm 5:11).

9 Satanàs utilitza els líders de la religió falsa per a dir que Jehovà és cruel i que té la culpa del sofriment humà. Per exemple, quan mor un xiquet, alguns diuen que és Déu qui se l’ha emportat perquè necessitava més àngels en el cel. Quina blasfèmia! Nosaltres sabem que Jehovà és un Pare carinyós. Quan patim una malaltia seriosa o quan mor algú que estimem, mai culpem a Déu. Al contrari, tenim fe que un dia ho solucionarà. Si diem a tots els qui ens escolten que Jehovà és un Déu d’amor, li donarem raons per a tapar la boca del qui l’ultratja (Pr 27:11).

10. Què revelen sobre Jehovà les paraules de Salm 22:24, 25?

10 El patiment dels seus benvolguts servents. Jehovà és un Déu compassiu. Odia escoltar els nostres crits de dolor pel sofriment que estem aguantant, ja siga per persecució, per malalties o per les nostres imperfeccions (llig Salm 22:24, 25 [vv. 23, 24 TNM]). Jehovà sent el nostre dolor, vol posar-li fi i li’l posarà. (Compara-ho amb Èxode 3:7, 8; Isaïes 63:9.) Arribarà el dia quan «eixugarà totes les llàgrimes dels [...] ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Ap 21:4).

11. Què enyora Jehovà dels seus servents lleials que han mort?

11 L’enyorança pels seus amics. Com se sent Jehovà pels hòmens i dones fidels que han mort? Anhela tornar-los a vore (Jb 14:15). Pots imaginar-te lo molt que troba a faltar el seu amic Abraham? (Jm 2:23) O a Moisés, amb qui va parlar «cara a cara»? (Ex 33:11) I segur que desitja escoltar a David i els altres salmistes cantar les seues precioses cançons d’alabança! (Sl 104:33) Encara que estos amics seus s’han adormit en la mort, Jehovà no s’ha oblidat d’ells (Is 49:15). Fins i tot, recorda cada detall de la seua personalitat. De fet, la Bíblia diu que «per a Ell, tots viuen» (Lc 20:38 NT). Arribarà el dia en què els ressuscitarà, tornarà a escoltar les seues oracions sinceres i a rebre la seua adoració. Si has perdut un ser estimat en la mort, trobaràs consol en estos pensaments reconfortants.

12. Què angoixa especialment a Jehovà en estos malvats últims dies?

12 L’opressió que causen els malvats. Quan es va produir la rebeŀlió en Edén, Jehovà sabia que la situació empitjoraria abans de millorar. Déu odia la maldat, la injustícia i la violència del món actual. Sempre ha mostrat empatia, especialment pels més vulnerables: els dèbils i indefensos, els orfes i les viudes (Za 7:9, 10). En particular, l’angoixa vore que els seus servents lleials són oprimits i empresonats. No oblidem que Jehovà estima tots els qui estem aguantant al seu costat.

13. Com s’estan degradant els valors morals als ulls de Déu, i què farà ell al respecte?

13 La degradació dels valors morals. Com els humans van ser creats a imatge de Déu, a Satanàs li encanta degradar la seua moralitat. En els dies de Noé, quan Jehovà va vore, «com creixia la malícia dels hòmens [...], s’entristí i es penedí d’haver-los creat» (Gn 6:5, 6, 11). Han millorat les condicions des d’aquell temps? En absolut! Que content ha d’estar el Diable de vore com abunda la immoralitat sexual de tota classe, inclosos actes pervertits entre persones del sexe contrari i també entre persones del mateix sexe (Ef 4:18, 19). Satanàs s’alegra especialment quan aconseguix que els servents de Déu caiguen en el pecat. Però, quan la paciència de Jehovà s’acabe, demostrarà el seu odi contra tota classe de conducta immoral.

14. Què està fent l’home amb la creació de Déu?

14 La destrucció del medi ambient. No només «l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seua», sinó també per a desgràcia de la terra i de la creació animal que Jehovà va posar a càrrec seu (Ecle 8:9; Gn 1:28). Alguns experts advertixen que la intervenció humana podria, en uns anys, dur a l’extinció un milió d’espècies b més. No ens sorprén que tanta gent estiga preocupada per la naturalesa! Afortunadament, Jehovà ha promés «destruir els destructors de la terra» i convertir el planeta en un paradís (Ap 11:18; Is 35:1).

QUÈ APRENEM DE L’AGUANT DE JEHOVÀ

15, 16. Què hauria de motivar-nos a aguantar igual que ho fa Jehovà? Iŀlustra-ho.

15 Pensa en l’aflicció que han causat estos problemes al nostre Pare celestial i que ha hagut d’aguantar durant milers d’anys. (Consulta el quadro « Coses que Jehovà ha d’aguantar».) Jehovà podria posar-li fi a este sistema malvat en qualsevol moment. Però la seua paciència ha sigut una benedicció per a nosaltres! Pensa en esta iŀlustració. Imagina’t que un matrimoni rep la notícia que el bebé que esperen té problemes físics greus, que no tindrà una vida fàcil i que morirà prematurament. No obstant, quan el xiquet naix, els pares s’alegren a pesar del sacrifici que els suposarà criar-lo. L’amor que senten pel seu fill els impulsa a aguantar qualsevol dificultat per a donar-li la millor qualitat de vida possible.

16 De la mateixa manera, tots els descendents d’Adam i Eva naixem imperfectes. Així i tot, Jehovà ens estima i ens cuida (1Jn 4:19). I, a diferència dels pares humans de la iŀlustració, ell sí que pot fer alguna cosa al respecte. Ha fixat un dia per a acabar amb totes les malalties que plaguen la humanitat (Mt 24:36). ¿No hauria de motivar-nos el seu amor a aguantar tot el temps que faça falta igual que ell està aguantant?

 

17. Com ens animen a aguantar les paraules sobre Jesús registrades en Hebreus 12:2, 3?

17 Jesús va imitar de manera extraordinària l’exemple perfecte d’aguant de son Pare. Quan va estar en la terra, va aguantar per nosaltres paraules hostils i la vergonya de morir en un pal de turment (llig Hebreus 12:2, 3 de la nota). c Sense cap dubte, l’exemple d’aguant de Jehovà li va donar a Jesús les forces per a resistir, i també ens pot enfortir a nosaltres.

18. Com ens ajuda 2 Pere 3:9 a comprendre el que la paciència de Jehovà està aconseguint?

18 Llig 2 Pere 3:9. Jehovà sap quin és el millor moment per a posar fi a este món malvat. La seua paciència ha permés reunir una gran multitud de persones que l’adora i l’alaba. A estos milions de servents els alegra que Jehovà haja aguantat el temps suficient per a que nasqueren, aprengueren a estimar-lo i li dedicaren la vida. El fet que milions de persones siguen recompensades per haver aguantat fins al final demostrarà que la decisió de Jehovà de ser pacient era la correcta.

19. Què hauríem d’estar decidits a fer, i quina serà la nostra recompensa?

19 L’exemple de Jehovà ens ensenya com aguantar amb alegria. A pesar de tota la tristesa i el patiment que Satanàs ha causat, Jehovà continua sent «el Déu benaventurat», o feliç (1Tm 1:11). Nosaltres també podem mantindre l’alegria mentres esperem pacientment que Jehovà santifique el seu nom, vindique la seua sobirania, pose fi a la maldat i acabe amb els nostres problemes actuals. Estiguem decidits a aguantar i a trobar consol en el fet que el nostre Pare celestial també està aguantant. Si ho fem, estes paraules es faran realitat en cadascú de nosaltres: «Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Una vegada les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promés als qui l’estimen» (Jm 1:12).

CÀNTIC 139 Imagina’t en el paradís

a D’una manera o una altra, tots tenim problemes. Hui en dia, molts d’ells no tenen solució, simplement els hem d’aguantar. Però no estem a soles. Jehovà també ha d’aguantar moltes coses. En este article n’examinarem nou. També vorem què ha aconseguit l’aguant de Jehovà i com podem beneficiar-nos del seu exemple.

b La paraula «espècie» no s’hauria de confondre amb el terme bíblic «classe», que es referix a un grup ampli de sers vius.

c Hebreus 12:2, 3 (TNM): «Mentres fixem la mirada en l’Agent Principal i Perfeccionador de la nostra fe, Jesús. Per la felicitat que va ser posada davant d’ell, va aguantar un pal de turment sense importar-li la humiliació, i s’ha assentat a la dreta del tron de Déu. Sí, penseu detingudament en aquell que va aguantar tantes paraules hostils de part dels pecadors, amb les quals actuaven en contra dels seus propis interessos, per a que no vos canseu ni vos rendiu.»