1. Quan seran tots els ungits reunits en el cel?

 FA ANYS, el poble de Jehovà es va preguntar quan seria endut al cel l’últim dels ungits. Abans pensàvem que possiblement després de la batalla d’Harmagedon encara quedarien alguns ungits en la terra. Però en La Talaia del 15 de juliol de 2013, vam aprendre que tots els ungits que encara estigueren en la terra serien enduts al cel abans d’Harmagedon (Mat. 24:31).

 2. Quina pregunta podríem fer-nos, i què analitzarem en este article?

² No obstant això, sorgix una pregunta: Què passarà amb les «altres ovelles» de Crist que estaran servint fidelment a Jehovà en la terra durant la «gran tribulació»? (Jn. 10:16; Mat. 24:21) Hui en dia, a alguns potser els preocupa sentir-se perduts o abandonats quan els ungits se’n vagen al cel. Analitzem dos relats bíblics que podrien fer-los pensar d’esta manera. En acabant, vorem algunes raons per les quals no hem de preocupar-nos.

EL QUE NO PASSARÀ

3, 4. Què podrien preguntar-se alguns, i per què?

³ És probable que alguns es pregunten si les altres ovelles deixaran de servir a Jehovà quan ja no tinguen la guia dels germans ungits de la Junta Directiva. Podrien pensar açò degut a alguns relats bíblics. Analitzem dos exemples. El primer és el del gran sacerdot Jehoiadà, qui va ser un servent fidel de Déu. Ell i la seua dona, Jehoixabat, van protegir el jovenet Jehoaix i l’ajudaren a convertir-se en un rei bo i fidel. Mentres Jehoiadà vivia, Jehoaix va servir a Déu i va fer lo correcte. Però quan el vell sacerdot va morir, Jehoaix va escoltar el consell de  prínceps roïns i va deixar a Jehovà (2 Cròn. 24:2, 15-19).

⁴ El següent exemple és el dels cristians del segle II. Joan, l’últim apòstol en morir, va ser una bona influència per a molts cristians i els va ajudar a mantindre’s fidels a Jehovà (3 Jn. 4). Junt amb els altres apòstols de Jesús, Joan també va estar lluitant de valent contra l’apostasia, que estava estenent-se (1 Jn. 2:18; 2 Tes. 2:7). Però després de la mort de Joan, les ensenyances apòstates es van escampar per moltes congregacions. Només en unes dècades, la congregació cristiana s’havia corromput per complet.

 5. Quines conclusions no hauríem de traure d’estos dos relats?

⁵ Mostren estos dos relats bíblics que, després que els ungits siguen enduts al cel, les altres ovelles s’apartaran de Jehovà tal com va fer Jehoaix? O es faran apòstates, com molts cristians del segle II després que moriren els apòstols? La resposta és un no rotund! Podem estar segurs que, quan els ungits ja no estiguen en la terra, les altres ovelles estaran ben cuidades i continuaran creixent espiritualment. Per què tenim eixa confiança?

L’ADORACIÓ PURA NO SERÀ CORROMPUDA

 6. Quins tres períodes de temps analitzarem breument?

⁶ Per què tenim la certesa que l’adoració pura no serà corrompuda inclús quan vinguen els temps difícils que esperem? Pel que hem aprés en la Bíblia sobre el període de temps en el qual vivim. Tant l’època de l’antic Israel com la dels cristians del segle II van ser molt diferents de la nostra. Examinem primer l’època de l’antic Israel, a continuació, el temps després de la mort dels apòstols i, per últim, els nostres dies, quan es produïx «la restauració de totes les coses» (Fets 3:21).

 7. Per què no es van desanimar els servents fidels de l’antic Israel quan la nació i els seus reis escolliren un mal camí?

⁷ El temps de l’antic Israel. Poc abans de la seua mort, Moisés li va dir als israelites: «Sé prou bé que després de la meua mort vos pervertireu i vos allunyareu del camí que vos he assenyalat» (Deut. 31:29). També els va advertir que, si es rebeŀlaven, la nació seria enviada a l’exili (Deut. 28:35, 36). Es compliren estes paraules? Sí, perquè molts reis van escollir un mal camí i apartaren el poble de Déu de l’adoració pura durant segles. Per això, Jehovà va rebutjar el seu infidel poble i no va deixar que els reis israelites governaren mai més (Eze. 21:30-32 [vv. 25-27 TNM]). Però vore que es complia el que Déu havia predit, va donar forces als israelites obedients per a seguir servint-lo (Isa. 55:10, 11).

 8. Hauria de sorprendre’ns que els cristians del segle II es corromperen? Explica-ho.

⁸ El temps després de la mort dels apòstols. ¿Ens hauria de sorprendre que els cristians del segle II acabaren corrompent-se? En absolut, ja que Jesús havia predit que hi hauria una gran apostasia (Mat. 7:21-23; 13:24-30, 36-43). Els apòstols Pau, Pere i Joan van confirmar que la profecia de Jesús ja havia començat a complir-se en el segle I (2 Tes. 2:3, 7; 2 Pe. 2:1; 1 Jn. 2:18). I, per al segle II, la congregació cristiana s’havia corromput. Poc després de la mort de  l’últim apòstol, els cristians apòstates es convertiren en una part important de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Una altra volta, les profecies inspirades estaven complint-se.

 9. Quina diferència hi ha entre els nostres dies i els de l’antic Israel i els de la congregació cristiana del segle II?

⁹ «El temps de la restauració de totes les coses». Els nostres dies són diferents dels de l’antic Israel i dels de la gran apostasia que es va establir en el segle II. Normalment, ens referim al nostre període de temps com «els últims dies» d’este sistema malvat (2 Tim. 3:1 TNM). Però la Bíblia mostra que simultàniament començaria una època més llarga i important anomenada «el temps de la restauració de totes les coses» (Fets 3:21). Esta època va començar en 1914 i acabarà quan el Regne messiànic haja conseguit que la humanitat torne a ser perfecta i haja transformat la terra en un paradís. Què va començar a restaurar-se en 1914? Per un costat, Jesús va ser entronitzat en el cel, aixina que Jehovà de nou tenia un governant que el representava, un successor del fidel rei David. Però això no va ser tot. Poc després, Jehovà també va començar a restaurar per fi l’adoració pura (Isa. 2:2-4; Eze. 11:17-20). Es tornaria a corrompre?

10. a) Què prediu la Bíblia sobre l’adoració pura en els nostres dies? (Isaïes 54:17) b) Per què ens tranquiŀlitzen estes profecies?

¹⁰ Llig Isaïes 54:17 TNM. La profecia «cap arma que fabriquen contra tu donarà resultat» està complint-se hui en dia. També apliquen als nostres dies estes paraules: «Instruiré tots els teus fills, i viuran en una gran pau: serà inamovible el teu benestar. [...] No hauràs de témer res, la por no se t’acostarà» (Isa. 54:13, 14). Ni tan sols Satanàs, «el déu d’aquest món», pot parar l’obra educativa que el poble de Jehovà està duent a terme per tot el món (2 Cor. 4:4). Aixina és, l’adoració pura ha sigut restaurada i mai es tornarà a corrompre. Cap arma fabricada contra nosaltres donarà resultat!

EL QUE SÍ QUE PASSARÀ

11. Per què estem segurs que la gran multitud no serà abandonada quan els ungits siguen enduts?

¹¹ Què passarà quan els ungits siguen  enduts al cel? Recordem que Jesús, el nostre Pastor i cap de la congregació cristiana, va dir clarament: «Només teniu un líder, el Crist» (Mat. 23:10). Com Jesucrist està a càrrec dels seus seguidors ací en la terra, estos no hauran de tindre por de res, ja que ell sempre els cuidarà. Per descomptat, no sabem amb detall com guiarà Jesús el seu poble en eixe temps, però vegem alguns exemples bíblics que ens poden tranquiŀlitzar.

12. Com va cuidar Jehovà del seu poble a) després de la mort de Moisés? b) després que Elies rebera una nova assignació? (Mira també la iŀlustració.)

¹² Abans que el poble d’Israel entrara en la terra promesa, el seu guia, Moisés, va morir. Què va passar amb ells? Va deixar Jehovà d’ajudar-los? No, tot el temps que es van mantindre fidels, Jehovà els va cuidar. Abans que Moisés morira, Jehovà li va dir que comissionara a Josué per a que guiara el poble. Moisés havia estat dècades capacitant-lo (Èxo. 33:11; Deut. 34:9). A més, hi havien molts altres hòmens nomenats per a dur la davantera, com els caps de mil, de cent, de cinquanta i, fins i tot, de deu hòmens (Deut. 1:15). No hi ha dubte que el poble de Jehovà estava molt ben cuidat. Trobem un exemple paregut amb Elies, qui havia estat duent la davantera en l’adoració pura entre els israelites per dècades. Amb el temps, Jehovà el va portar a una assignació diferent, al regne de dos tribus de Judà (2 Re. 2:1; 2 Cròn. 21:12). ¿Es van quedar abandonades les persones fidels del regne de deu tribus d’Israel? No, Elies havia estat capacitant a Eliseu durant anys. A més, també estava «el grup de profetes», els quals també havien rebut alguna classe de capacitació (2 Re. 2:7). Aixina que hi havien molts hòmens fidels que estaven capacitats per a guiar el poble de Déu. Jehovà va continuar complint el seu propòsit sense deixar de cuidar dels seus servents fidels.

13. Quina seguretat ens donen les paraules d’Hebreus 13:5b? (Mira també la iŀlustració.)

¹³ Després de repassar estos exemples, què creus que passarà quan l’últim dels ungits siga endut al cel? No cal que ens calfem massa el cap, perquè la Bíblia ens diu una veritat clara i reconfortadora: Jehovà no abandonarà mai el  seu poble (llig Hebreus 13:5b). Igual que Moisés i Elies, el xicotet grup de cristians ungits que dirigix l’organització hui en dia comprén la importància de capacitar els altres. Durant dècades, la Junta Directiva ha estat ensenyant a portar la davantera a germans de les altres ovelles. Per exemple, ha organitzat moltes escoles per a entrenar, entre altres, a ancians, superintendents itinerants, membres dels Comités de Sucursals i superintendents de Betel. Els germans de la Junta Directiva han estat capacitant personalment els ajudants dels diferents comités que la componen. Estos germans ja estan duent fidelment gran part de la responsabilitat en l’organització, aixina que estan ben preparats per a continuar l’obra de cuidar les ovelles de Crist.

14. Quin és el punt clau d’este article?

¹⁴ El punt que volem destacar en este article és que, quan l’últim dels ungits siga endut al cel cap al final de la gran tribulació, l’adoració pura continuarà ací en la terra gràcies a la guia de Jesucrist. És cert que en eixe moment estarem sent atacats per Gog de Magog, una coalició de nacions (Eze. 38:18-20). Però eixe breu atac fallarà, perquè Jehovà ens rescatarà. Sí, el poble de Déu no deixarà en cap moment d’adorar-lo. En una visió, l’apòstol Joan va vore la «gran multitud» de les altres ovelles de Crist i se li va dir que «ixen de la gran tribulació» (Apoc. 7:9, 14 TNM). Estem segurs que Jehovà les protegirà!

15, 16. D’acord amb Apocalipsi 17:14, què faran els ungits durant la batalla d’Harmagedon, i per què és açò animador?

¹⁵ Aixina i tot, alguns podrien preguntar-se: què passarà amb els ungits? Què faran quan estiguen en el cel? La Bíblia ens diu directament que els elements polítics d’este món «lluitaran contra el Corder» i, per descomptat, perdran. De fet, diu que «el Corder els vencerà». El mateix versicle afig que junt amb ell estan  els qui «han sigut cridats i escollits i són fidels» (llig Apocalipsi 17:14 TNM). Qui són estos? Es referix als ungits ressuscitats. Aixina que, quan l’últim dels ungits que estiga en la terra siga endut al cel cap al final de la gran tribulació, una de les seues primeres comissions serà la de lluitar. Quin gran honor! Alguns cristians ungits solien lluitar abans de fer-se testimonis de Jehovà. Altres, fins i tot, van servir en les forces armades. Però al convertir-se en cristians verdaders, aprengueren el camí de la pau i deixaren de participar en guerres (Gàl. 5:22; 2 Tes. 3:16). No obstant això, després de ser enduts al cel, lluitaran amb Crist i els àngels en la batalla final contra els enemics de Déu.

¹⁶ Pensa en açò: Mentres estan en la terra, alguns ungits estan vellets i delicats de salut, però després de ressuscitar a la vida celestial, seran criatures espirituals poderoses i immortals, escollides per a lluitar junt amb el seu Rei, Jesucrist. Després de la batalla d’Harmagedon, coŀlaboraran amb Jesús per a ajudar els humans a arribar a la perfecció. No hi ha dubte que faran més pels seus estimats germans des del cel que el que podrien fer com a humans imperfectes estant ací en la terra.

17. Com sabem que Jehovà cuidarà de tots els seus servents durant la guerra d’Harmagedon?

¹⁷ Si eres una de les altres ovelles, què has de fer quan comence la batalla d’Harmagedon? En poques paraules: confia en Jehovà i seguix la seua guia. Què podria implicar això? La Bíblia ens diu: «Entra en els teus quartos interiors i tanca les portes darrere teu. Amaga’t un momentet fins que la fúria haja passat de llarg» (Isa. 26:20 TNM). Tots els servents fidels de Déu, ja siga en el cel o en la terra, estaran segurs durant eixe temps. Tal com va dir l’apòstol Pau, estem convençuts que «ni els governs, ni les coses d’ara ni les que vindran [...] ni cap altra creació podrà separar-nos de l’amor de Déu» (Rom. 8:38, 39 TNM). No oblides mai que Jehovà t’estima i que de cap manera t’abandonarà!