1. Quin bon esperit hi ha en el poble de Jehovà?

 EN L’ACTUALITAT, està complint-se una profecia bíblica molt antiga que deia respecte als servents de Jehovà guiats per Jesucrist: «El teu poble s’oferirà voluntàriament» (Sl 110:3 TNM). Cada any, estos servents zelosos dediquen centenars de milions d’hores a l’obra de predicar de manera voluntària i ho fan amb els seus propis recursos. També aparten temps per a donar suport físic, emocional i espiritual als seus companys cristians. A més, els germans nomenats dediquen moltíssimes hores a preparar les parts que tenen en les reunions i a visitar els germans per a animar-los. Quina motivació tenen en comú tots estos germans? Sense dubte, és l’amor per Jehovà i pels altres (Mt 22:37-39).

 2. Segons Romans 15:1-3, quin exemple ens va deixar Jesús?

² Jesús ens va deixar un exemple extraordinari a l’hora de posar els interessos dels altres per damunt dels seus, i nosaltres ens esforcem per seguir els seus passos (llig Romans 15:1-3). Si ho fem, obtindrem molts beneficis. De fet, Jesús va dir: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35).

 3. Què analitzarem en este article?

³ En este article, repassarem alguns dels sacrificis que Jesús va fer per a ajudar els altres i vorem com podem imitar-lo. També analitzarem com podem augmentar el nostre desig d’ajudar els altres.

 4. Com va posar Jesús les necessitats dels altres per damunt de les seues?

⁴ Jesús va ajudar els altres inclús quan estava cansat. Pensem en la seua reacció quan una multitud va anar al seu encontre en la falda d’una muntanya, probablement prop de Cafarnaüm. Com Jesús havia passat tota la nit orant, devia estar molt cansat. Però, quan va vore aquella multitud, es va compadir dels pobres i dels malalts que hi havia entre ells. No només els va curar, sinó que també els va fer un dels discursos més motivadors de tota la història: el Sermó de la Muntanya (Lc 6:12-20).

 5. Com imiten els caps de família l’esperit abnegat de Jesús quan estan cansats?

⁵ Com imiten a Jesús els caps de família. Imagina’t que un cap de família arriba exhaust a casa després d’un llarg dia de faena. Encara que li passa pel cap canceŀlar l’adoració en família que tenien prevista per a eixa nit, demana forces en oració per a conduir l’estudi. Jehovà li respon i la família estudia com cada setmana. Eixa nit, els fills aprenen una lliçó important: que per als seus pares les coses espirituals són lo més important.

 6. Posa un exemple de com Jesús va sacrificar el seu temps per a ajudar els altres.

⁶ Jesús sacrificava el seu temps per a ajudar els altres. Pots imaginar-te lo trist que es va sentir Jesús quan es va enterar que el seu amic Joan el Baptiste havia sigut decapitat? La Bíblia diu que, «quan Jesús va rebre la notícia, se n’anà d’allí en una barca a soles cap a un lloc despoblat» (Mt 14:10-13). Entenem perfectament per què va reaccionar aixina. De fet, molts de nosaltres preferim que ningú ens veja plorar. Però, per a Jesús, això no va poder ser perquè una gran multitud havia arribat a aquell lloc tan aïllat abans que ell. Com va reaccionar Jesús? Va pensar en les necessitats d’aquelles persones i «se’n compadí» d’elles. Es va adonar que necessitaven desesperadament consol espiritual i es va afanyar a donar-los-el.  Per això, «es posà a instruir-los [no un poquet, sinó] llargament» (Mc 6:31-34; Lc 9:10, 11).

7, 8. Posa un exemple de com els ancians amorosos imiten a Jesús quan sorgix una necessitat.

⁷ Com imiten a Jesús els ancians amorosos. Apreciem moltíssim el treball que els ancians abnegats fan a favor nostre. En general, la congregació no és conscient de tot el que fan. Per exemple, quan hi ha una urgència mèdica, els ancians que formen part del Comité d’Enllaç amb els Hospitals acudixen immediatament en ajuda dels seus germans. A sovint, esta classe d’urgències ocorren en plena nit. Però, moguts per la compassió que senten pels seus germans i germanes en dificultats, estos benvolguts ancians junt amb les seues famílies posen els interessos dels seus companys cristians per damunt dels seus.

⁸ Els ancians també participen en la construcció de Sales del Regne i altres instaŀlacions, així com en labors de socors. I què podríem dir de les moltíssimes hores que els ancians de la nostra congregació dediquen a ensenyar-nos, animar-nos i ajudar-nos? Tots estos germans i les seues famílies mereixen el nostre encomi més sincer. Desitgem que Jehovà beneïsca el seu esperit abnegat. Ara bé, com tots nosaltres, els ancians també necessiten ser equilibrats per a evitar que el benestar de les seues famílies es ressenta per dedicar tant de temps a estes activitats teocràtiques.

 9. Segons Filipencs 2:4, 5, quina actitud hauríem de cultivar tots els cristians?

⁹ Llig Filipencs 2:4, 5. És evident que no tots som ancians, però tots podem aprendre a imitar l’esperit abnegat de Jesús, de qui la Bíblia va dir que «prengué la condició d’esclau» (Fl 2:7). Pensem en el que significa esta afirmació. Un bon esclau, o servent, buscaria oportunitats per a complaure el seu amo. De la mateixa manera, nosaltres, com a esclaus de Jehovà i servents dels nostres germans, tenim el desig de servir-los cada volta més. Analitzar les següents suggerències ens pot ajudar a aconseguir-ho.

10. Quines preguntes podríem fer-nos?

¹⁰ Examina la teua actitud. Podries preguntar-te: «Estic dispost a fer sacrificis personals per a ajudar els altres? Com responc, per exemple, quan em demanen que visite un germà major en una residència o que porte a les reunions una germana major? M’oferisc ràpidament quan es necessiten voluntaris per a netejar el lloc on se celebra l’assemblea o per al manteniment de la sala del Regne?». Quan ens vam dedicar a Jehovà, li vam prometre que utilitzaríem tot el que tenim per a servir-lo. Ell vol que oferim desinteressadament el nostre temps, energies i recursos a ajudar els altres, per això, s’alegra quan ho fem. Però, què podem fer si veem que necessitem millorar en algun aspecte?

11. Com pot ajudar-nos l’oració a cultivar un esperit abnegat?

¹¹ Ora de tot cor a Jehovà. Si veus que necessites millorar en algun aspecte, però et falta la motivació per a fer els canvis necessaris, parla amb Jehovà amb sinceritat. Sigues honest, dis-li com et sents i demana-li que impulse la teua voluntat i les teues ganes d’actuar (Fl 2:13).

12. Per què haurien de cultivar els jóvens batejats el desig d’ampliar el seu servici?

¹² Si eres un germà jove batejat, demana-li a Jehovà que t’ajude a cultivar el desig d’ampliar el teu servici en la congregació. En alguns països, hi ha més ancians que servents ministerials, i molts d’estos servents ministerials ja tenen certa edat. A mesura que l’organització continua creixent, fan falta més germans jóvens que ens ajuden a cuidar de les ovelles de Jehovà. En vista d’açò, per què no cultives el desig d’ajudar més? Si ho fas, seràs feliç, perquè complauràs a Jehovà, et guanyaràs una bona reputació i sentiràs la satisfacció que dona ajudar els altres.

13, 14. Què podem fer per a ajudar els nostres germans i germanes? (Mira la iŀlustració de la portada.)

¹³ Estigues atent a les necessitats dels altres. L’apòstol Pau va aconsellar als cristians hebreus: «No vos oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu» (He 13:16). Quin consell més oportú! Poc després de rebre esta carta, els cristians de Judea van haver de deixar les seues cases, els seus negocis i els seus parents no creients per a fugir «a les muntanyes» (Mt 24:16). No hi ha dubte que, en aquell moment, necessitaven ajudar-se els uns als altres. Si abans d’açò ja havien aplicat el consell de Pau de compartir el que tenien  amb els altres, els degué resultar més fàcil adaptar-se a les noves circumstàncies.

¹⁴ Pot ser que els nostres germans i germanes no sempre ens diguen el que necessiten. Per exemple, si un germà major es quedara viudo, ¿necessitaria ajuda amb el menjar, el transport o la faena de la casa? Tal volta no diu res per a no ser una càrrega, però si prenem la iniciativa de donar-li l’ajuda que necessita, és molt probable que ho agraïsca. No hauríem de donar per fet que un altre l’ajudarà o que, si necessita alguna cosa, ens la demanarà. Així que, pregunta’t: «Si jo estiguera en la seua situació, com m’agradaria que m’ajudaren?».

15. Per a ser abnegats, què hem d’estar dispostos a fer?

¹⁵ Sigues accessible. Segur que en la teua congregació hi ha germans i germanes que sempre estan dispostos a ajudar els altres i que no ens fan sentir mai que som una càrrega per a ells. Sabem que podem comptar amb ells quan sorgix una necessitat. Veritat que ens agradaria imitar el seu exemple? Alan, un ancià d’uns 40 anys, s’esforça per ser accessible. Meditant en l’exemple de Jesús, diu: «Encara que era un home ocupat, tots se sentien a gust amb ell i no tenien por de demanar-li que els ajudara. Percebien que realment es preocupava per ells. Desitge de tot cor ser com Jesús i que em consideren una persona accessible, carinyosa i atenta».

16. Com pot ajudar-nos Salm 119:59, 60 a seguir els passos de Jesús amb atenció?

¹⁶ No deuríem desanimar-nos si no podem imitar a Jesús a la perfecció (Jm  3:2). Un aprenent d’art no pot imitar al cent per cent l’obra del seu mestre, però anirà millorant a mesura que aprén dels seus errors i s’esforça per seguir l’exemple del seu professor. De manera similar, si posem en pràctica el que hem aprés en el nostre estudi personal de la Bíblia esforçant-nos per corregir qualsevol falta que tinguem, podrem seguir amb atenció els passos de Jesús (llig Salm 119:59, 60).

17, 18. Quins beneficis obtindrem a l’imitar l’actitud abnegada de Jesús?

¹⁷ El nostre esperit d’abnegació pot ser contagiós. Un ancià a qui li diuen Tim diu: «Tenim germans jóvens que han progressat i han sigut nomenats servents ministerials, alguns de ben jovenets. En part, perquè imitaren el desig de servir que van vore en altres. Tant la congregació com els ancians es beneficien molt dels esforços desinteressats d’estos jóvens».

¹⁸ En un món dominat per l’egoisme, el poble de Jehovà destaca per la seua abnegació. És evident que l’esperit abnegat de Jesús ens ha arribat al cor, per això, estem decidits a imitar el seu exemple. És de veres que no podem seguir els seus passos a la perfecció, però sí que podem seguir «les seues petjades» amb atenció (1Pe 2:21). A mesura que ens esforcem per imitar l’esperit abnegat de Jesús, també experimentarem l’alegria de tindre l’aprovació de Jehovà.