1, 2. Què analitzarem en este article?

 A VOLTES, podríem pensar que la vida és curta i està «farta d’ansietats» (Jb 14:1). Per això és comprensible que en algunes ocasions ens sentim desanimats. De fet, molts servents de Jehovà del passat es van sentir aixina, alguns fins i tot desitjaven la mort (1Re 19:2-4; Jb 3:1-3, 11; 7:15, 16). Però Jehovà, el Déu en qui confiaven, sempre els va consolar i enfortir. Els seus relats van ser escrits per a animar-nos i instruir-nos (Rm 15:4).

² En este article, analitzarem l’exemple de Josep, el fill de Jacob, Noemí i la seua nora Rut, el levita que va escriure el Salm 73 i l’apòstol Pere. Tots ells foren servents de Jehovà que aguantaren situacions desmoralitzadores. Com els va enfortir Jehovà? Quines lliçons podem aprendre del seu exemple? La resposta a estes preguntes ens confirma que Jehovà està «prop dels cors que sofreixen» i salva els «que se senten desfets» (Sl 34:19 [v. 18 NM]).

3, 4. Què li va passar a Josep quan era un adolescent?

³ Josep tenia uns 17 anys quan va tindre dos somnis de part de Déu. Estos somnis indicaven que algun dia Josep arribaria a ser una persona important que la seua família respectaria (Gn 37:5-10). Però, poc després, la seua vida va canviar dràsticament. Lluny de mostrar-li respecte, els seus germans el vengueren com a esclau, i va acabar servint en la casa d’un oficial egipci que li deien Putifar (Gn 37:21-28). En poc de temps, Josep va passar de ser el fill preferit de son pare a ser un simple esclau d’un oficial pagà de la cort d’Egipte (Gn 39:1).

 ⁴ Però els problemes de Josep estaven a punt d’empitjorar. La dona de Putifar el va acusar falsament d’intentar violar-la. Sense comprovar els fets, Putifar va tancar a Josep en la presó on el van encadenar (Gn 39:14-20; Sl 105:17, 18). Imagina’t com degué sentir-se Josep, tan jove com era, al ser acusat falsament d’intent de violació. I pensa en les conseqüències que tindria sobre el nom de Jehovà esta acusació. Està clar que Josep tenia raons per a sentir-se desanimat.

5. Com va superar Josep el desànim?

⁵ Josep no podia fer res per canviar la seua situació ni quan era esclau ni quan estava en la presó. Què el va ajudar a mantindre una bona actitud? En comptes de centrar-se en el que ja no podia fer, es va esforçar al màxim per fer bé el treball que se li havia assignat. I, per damunt de tot, va continuar posant a Déu en primer lloc en la seua vida. Per això, Jehovà el va beneir en tot el que feia (Gn 39:21-23).

6. Com podrien haver animat a Josep els seus somnis profètics?

⁶ Josep també podia haver-se animat al reflexionar en els somnis profètics que havia tingut anys abans. Estos indicaven que tornaria a vore la seua família i que la situació que estava vivint milloraria, i això és el que va passar. Quan tenia uns 37 anys, els seus somnis profètics van començar a complir-se de manera espectacular (Gn 37:7, 9, 10; 42:6, 9).

7. D’acord amb 1 Pere 5:10, ¿què ens ajudarà a aguantar les dificultats?

⁷ Quines lliçons aprenem? Este relat ens recorda que este món és cruel i que la gent ens tractarà injustament. Inclús un germà podria ferir-nos. Però si veiem a Jehovà com la nostra roca o refugi, no ens desanimarem ni deixarem de  servir-lo (Sl 62:6, 7; llig 1 Pere 5:10). Recorda també que quan Jehovà li va fer tindre aquells somnis, Josep devia tindre uns 17 anys, això demostra que confia en els seus servents més jóvens. Hui en dia, molts d’ells són com Josep, també demostren tindre fe en Déu. Alguns fins i tot han sigut empresonats injustament perquè no han volgut renunciar a la seua lleialtat (Sl 110:3 NM).

8. Quina situació afrontaren Noemí i Rut?

⁸ A causa d’una fam severa que va patir el territori de Judà, Noemí i la seua família se n’anaren a viure com a forasters al país de Moab. Allí, Elimèlec, l’home de Noemí, va morir i ella es va quedar a soles amb els seus dos fills. Temps després, estos es van casar amb Rut i Orpà, dos dones moabites. Passats deu anys, els fills de Noemí també moriren sense deixar descendència (Rt 1:1-5). Imagina’t la pena que degueren sentir aquelles tres dones. Per descomptat, Rut i Orpà podien tornar-se a casar, però, qui cuidaria de Noemí? Ja s’havia fet molt major i estava tan afligida que va arribar al punt de dir: «No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplit d’amargor». Amb el cor desfet, Noemí va tornar a Betlem, i Rut la va acompanyar (Rt 1:7, 18-20).

9. D’acord amb Rut 1:16, 17, 22, ¿com va rebre ànim Noemí?

⁹ Per a superar aquella situació desesperada, Noemí necessitava amor lleial. I Rut li’l va mostrar quedant-se amb ella (llig Rut 1:16, 17, 22). En Betlem, Rut espigolava ordi per a ella i Noemí. Com a resultat, la jove es va guanyar una bona reputació (Rt 3:11; 4:15).

10. Com va mostrar Jehovà el seu amor pels necessitats com Noemí i Rut?

¹⁰ Jehovà havia donat als israelites una llei que mostrava compassió pels necessitats com Noemí i Rut. Va manar al seu poble que, durant la collita, deixaren els màrgens dels camps sense segar per a que els pobres pogueren espigolar (Lv 19:9, 10). Així que Noemí i Rut podien obtindre l’aliment de manera digna sense necessitat de demanar almoina.

11, 12. Com van recuperar l’alegria Noemí i Rut gràcies a Booz?

¹¹ El camp on Rut arreplegava gra pertanyia a un home ric anomenat Booz. L’amor i la lleialtat que Rut li va mostrar a la seua sogra el va commoure tant que va recomprar l’herència de la família de Noemí i es va casar amb Rut (Rt 4:9-13). Van tindre un xiquet a qui posaren el nom d’Obed i que arribaria a ser l’avi del rei David (Rt 4:17).

¹² Imagina’t l’alegria que sentiria Noemí al tindre al braç el seu netet Obed, i com d’agraïda se sentiria a Jehovà. Però, per a Noemí i Rut, lo millor encara està per vindre, quan en la resurrecció s’enteren que Obed va ser un avantpassat del Messies anunciat, Jesucrist!

13. Quines lliçons pràctiques aprenem del relat de Noemí i Rut?

¹³ Quines lliçons aprenem? Quan passem per proves, podríem sentir-nos desanimats o, fins i tot, abatuts. Potser no veiem eixida als nostres problemes. En estes situacions, hauríem de confiar plenament en el nostre Pare celestial i mantindre’ns a prop de la congregació. Per descomptat, Jehovà no sempre fa  desaparéixer el problema. En el cas de Noemí, no li va tornar la vida al seu home ni als seus fills. Però Jehovà ens ajudarà a aguantar, probablement per mitjà dels actes bondadosos que els germans poden fer per nosaltres (Pr 17:17).

14. Què va desanimar molt a un levita?

¹⁴ L’escriptor del Salm 73 era levita. Com a tal, tenia el privilegi excepcional de servir en la casa de Jehovà. A pesar d’això, en un moment de la seua vida, es va sentir desanimat perquè va començar a envejar els malvats i arrogants, no per la seua maldat, sinó per la seua evident prosperitat (Sl 73:2-9, 11-14). Pareixia que ho tenien tot: riquesa, una bona vida i cap preocupació. Com aparentment els anava bé, el salmiste es va sentir tan desanimat que va pensar: «Què en traiem, de guardar pur el cor i de rentar-nos les mans en senyal d’estar nets de culpa»? És evident que la seua espiritualitat estava en perill.

15. D’acord amb les paraules del Salm 73:16-19, 22-25, com va superar el desànim el levita que les va escriure?

¹⁵ Llig Salm 73:16-19, 22-25. El levita va entrar «al santuari de Déu». Allí, rodejat dels seus companys d’adoració, va poder aclarir els seus pensaments analitzant la situació amb calma i en oració. Com a resultat, es va adonar que els seus raonaments no tenien sentit i que estaven duent-lo per un camí perillós que el separaria de Jehovà. També va comprendre que els malvats van per «un camí esvarós, que els precipita a la ruïna». Per a superar l’enveja i el desànim, el levita que va escriure este Salm necessitava vore les coses des del punt de vista de Jehovà. Al fer-ho, va recuperar la seua pau interior i la felicitat i li va dir a Jehovà: «Si et tinc a tu, res no desitge a la terra».

16. Quines lliçons aprenem de l’escriptor del Salm 73?

¹⁶ Quines lliçons aprenem? No hem d’envejar els malvats a qui aparentment tot els va bé. La seua felicitat és  superficial i temporal, no viuran eternament (Ecle 8:12, 13). Si els tenim enveja, ens desanimarem i posarem en perill la nostra amistat amb Jehovà. Per tant, si veus que tens enveja de l’aparent èxit dels malvats, fes com el levita: seguix el consell amorós de Jehovà i relaciona’t amb els qui fan la Seua voluntat. Si estimes a Jehovà per damunt de qualsevol altra cosa, trobaràs la verdadera felicitat i et mantindràs en el camí que porta a «la vida verdadera» (1Tm 6:19).

17. Quines raons tenia Pere per a sentir-se desanimat?

¹⁷ L’apòstol Pere era un home molt dinàmic. Però també podia ser impulsiu i a voltes es precipitava a l’hora d’expressar els seus sentiments. Per això, en algunes ocasions feia o deia coses que després lamentava. Per exemple, quan Jesús va dir als seus apòstols que patiria i moriria, Pere el va reprendre dient-li: «A tu això no et passarà». I Jesús l’hagué de corregir (Mt 16:21-23). Quan una multitud va anar a arrestar a Jesús, Pere va actuar sense pensar i li va tallar l’orella a un esclau del gran sacerdot (Jn 18:10, 11). De nou, Jesús el va corregir. I en una altra ocasió, Pere va presumir al dir que, encara que els altres apòstols abandonaren a Jesús, ell mai ho faria! (Mt 26:33) Però Pere no era tan fort com es pensava. Eixa mateixa nit, va cedir a la por a l’home i va negar tres voltes el seu mestre. Totalment desfet, «quan va ser fora va plorar amargament» (Mt 26:69-75). Segurament es preguntaria si Jesús podria perdonar-lo algun dia.

18. Com va ajudar Jesús a Pere a superar el desànim?

¹⁸ No obstant això, Pere no es va deixar véncer pel desànim. Després d’entropessar,  es va recuperar i va continuar servint a Jehovà junt amb els altres apòstols (Jn 21:1-3; Fets 1:15, 16). Com ho va aconseguir? Pere va recordar que Jesús havia orat a favor d’ell per a que la seua fe no defallira i l’havia animat a tornar amb els seus germans per a enfortir-los. Jehovà va contestar aquella sentida oració. Més avant, Jesús es va aparéixer en persona a Pere, probablement per a encoratjar-lo (Lc 22:32; 24:33, 34; 1Co 15:5). També es va aparéixer als apòstols després d’una nit de pesca poc productiva. En esta ocasió, Jesús li va donar a Pere l’oportunitat de confirmar el seu amor per ell. Estava clar que havia perdonat el seu bon amic, i li va confiar més responsabilitats (Jn 21:15-17).

19. Com ens ajuda Salm 103:13, 14 a vore els nostres pecats a través dels ulls de Jehovà?

¹⁹ Quines lliçons aprenem? La manera com Jesús va tractar a Pere destaca que era misericordiós, igual que son Pare. Per tant, quan cometem errors no deuríem pensar que Jehovà no ens perdonarà mai. Hauríem de tindre present que Satanàs vol que pensem aixina. En comptes d’això, esforcem-nos per vore’ns a nosaltres mateixos i als qui ens ofenen a través dels ulls compassius i amorosos del nostre Pare celestial (llig Salm 103:13, 14).

20. Què analitzarem en l’article següent?

²⁰ Els exemples de Josep, Noemí i Rut, el levita i Pere ens asseguren que Jehovà «és prop dels cors que sofreixen» (Sl 34:19 [v. 18 NM]). Ell permet que passem per proves i que a voltes ens sentim desanimats. Però, a l’aguantar-les amb l’ajuda de Jehovà, la nostra fe s’enfortix (1Pe 1:6, 7). En l’article següent, vorem amb més detall com Jehovà ajuda els seus servents lleials que estan desanimats per causa de les imperfeccions o de les circumstàncies difícils.