Encara que els experts diuen que el dol sol passar per diferents fases, cada persona el porta d’una manera diferent. El fet que una persona no expresse el dol tan obertament com una altra no significa necessàriament que senta menys la pèrdua o que estiga reprimint els seus sentiments. És de veres que a molts els ajuda plorar i expressar-se, però la veritat és que no n’hi ha una única manera correcta de portar el dol. Dependrà molt de la naturalesa de la pèrdua i de la cultura i la personalitat de cada u.

És possible que els qui han perdut algú en la mort no sàpien molt bé què esperar a partir d’eixe moment. Però hi ha algunes emocions i reptes que solen aparéixer i per als que pots preparar-te. Vegem-ne alguns.

Sentir-se desbordat per les emocions. És possible que la persona que està de dol tinga moltes ganes de plorar, trobe molt a faltar el seu ser estimat i experimente alts i baixos emocionals. Alguns records i ensomnis poden intensificar el dolor. Al principi, també és possible sentir-se en xoc i no acabar de creure-s’ho. Tina recorda com va reaccionar quan va perdre el seu home, Timo, de forma inesperada: «Al principi em sentia paralitzada i no podia ni plorar. Hi havia voltes que estava tan angoixada que sentia que no podia ni respirar. No em podia creure el que m’estava passant».

Episodis d’ansietat, ira i sentiments de culpa. Ivan, qui va perdre el seu fill de 24 anys, Eric, comenta: «Poc després de la mort del nostre fill, la meua dona Yolanda i jo estàvem molt enfadats, i això ens va sorprendre perquè no ens consideràvem persones de mal geni. També ens sentíem culpables perquè ens preguntàvem si podríem haver fet alguna cosa més pel nostre fill». Alejandro, qui va perdre la seua dona després d’una llarga malaltia, també va experimentar sentiments de culpa. Ell comenta: «Al principi, sentia que si Déu estava permetent que patira tot allò, devia ser perquè era mala persona. Però després em sentia malament perquè era com si estiguera culpant a Déu del que havia passat». Kostas, de qui hem parlat en l’article anterior, diu: «A voltes inclús m’enfadava amb Sofia per haver mort, però després em sentia culpable. Després de tot, ella no va tindre la culpa».

Dificultat per a controlar els pensaments. Pot haver moments en què els pensaments canvien ràpidament o siguen iŀlògics. Per exemple, es podria tindre la sensació de vore o escoltar a la persona, o de sentir que encara està present. També es podrien tindre dificultats per a concentrar-se o recordar coses. Tina diu: «A voltes estava en una conversació, però la meua ment estava en un altre lloc. No parava de pegar-li voltes al que li havia passat a Timo. No podia concentrar-me, i això em frustrava molt».

Desig d’aïllar-se. És comú sentir-se irritable o incòmode quan s’està amb més gent. Kostas comenta: «Quan m’ajuntava amb casats sentia que sobrava, però quan m’ajuntava amb fadrins també em sentia fora de lloc». Yolanda, la dona d’Ivan, recorda: «Era dur escoltar els altres queixant-se de problemes que no pareixien tan importants. Després estaven els que et contaven lo bé que els anava als seus fills. M’alegrava per ells, però no era gens fàcil per a nosaltres escoltar-los. Ivan i jo sabíem que la vida continua, però senzillament no teníem ni ganes ni paciència per a sentir eixes coses».

Problemes de salut. En molts casos es produïxen canvis en l’apetit i el pes, i apareixen trastorns en el son. Aaron recorda com va ser l’any següent a la mort de son pare: «Em costava molt dormir i sempre  em despertava a la mateixa hora pensant en la mort de mon pare».

Alejandro recorda que no es trobava bé i no sabia per què: «El metge em va examinar en diferents ocasions i em va dir que estava tot bé, aixina que crec que els meus problemes de salut venien de la mort de mon pare». Al final els símptomes d’Alejandro desaparegueren, però va fer bé d’anar al metge. El dol pot debilitar el sistema immune, empitjorar una malaltia existent o causar-ne una nova.

Dificultat per a realitzar activitats essencials. Ivan recorda: «Haguérem d’avisar de la mort d’Eric no només a familiars i amics, sinó també a altres persones com el seu encarregat o el seu caser. També hi havia molts papers per gestionar i havíem de decidir què faríem amb les coses d’Eric. Tot allò requeria una concentració que no teníem, ja que estàvem esgotats mentalment, emocionalment i físicament».

Per a altres, el repte ve després, quan s’han d’encarregar de coses que solia fer la persona que ha faltat. Això és el que li va passar a Tina. Ella diu: «Timo era el que s’encarregava dels bancs i de les finances de casa. Ara m’havia d’encarregar jo, i això m’estressava encara més. Em preguntava: “Podré fer açò sense clavar la pata?”».

Tots els reptes que hem vist fins ara —els emocionals, mentals i físics— podrien pintar-nos un quadro desolador del dol. La realitat és que el dolor de perdre un ser estimat pot ser molt intens, però conéixer tots estos reptes amb antelació pot ser d’ajuda per a suportar la pèrdua. Recorda que no tot el món experimenta tots els possibles efectes del dol. A més, el fet de saber que estos sentiments tan forts són normals pot tranquiŀlitzar la persona que està de dol.

Què pots esperar? L’intens dolor de la pèrdua no dura per sempre, amb el temps, es suavitza. Això no vol dir que la persona es recupere del tot o que acabe oblidant el seu ser estimat, però, amb el temps, el dolor més intens va disminuint. Estos sentiments poden tornar a aparéixer de forma inesperada quan venen alguns records o en algunes dates assenyalades, com els aniversaris. Aixina i tot, la majoria de la gent arriba a un punt d’equilibri emocional i pot seguir amb les activitats diàries, sobretot si compta amb el suport de familiars i amics i pren mesures raonables per a portar la situació lo millor possible.

Quant de temps durarà? Per a alguns, la pitjor etapa del dol dura uns mesos. Molts altres necessiten un any o dos per a començar a sentir-se millor. I altres necessiten que passe més temps, a com Alejandro, que diu: «En el meu cas, el dolor més intens va durar uns tres anys».

Sigues pacient amb tu mateix. Ves dia a dia i al teu ritme. Recorda, el dolor intens no durarà per sempre. Ara bé, hi ha alguna cosa que pugues fer per a mitigar el dolor i evitar que s’allargue innecessàriament?