El professor Richard Dawkins, un prominent científic evolucionista, afirma que “l’evolució és tan real com la calentor del Sol”.¹⁶ Òbviament, els experiments i les observacions directes demostren que el Sol està calent. Però, és possible demostrar de forma innegable la teoria de l’evolució basant-nos en l’observació i els experiments?

Abans de contestar esta pregunta, hem d’aclarir una cosa. Molts científics s’han adonat que els sers vius poden experimentar xicotets canvis al llarg de generacions. Per exemple, els criadors de gossos poden, a través de l’encreuament selectiu, obtindre cries amb les potes més curtes o el pèl més llarg que les generacions anteriors. a Alguns científics anomenen microevolució a estos xicotets canvis.

Els evolucionistes diuen que l’acumulació gradual de xicotets canvis al llarg de milers de milions d’anys va provocar els grans canvis necessaris perquè els peixos es convertiren en amfibis i els simis en hòmens. Este hipotètic procés s’anomena macroevolució.

 Charles Darwin va dir, per exemple, que les xicotetes variacions que es poden observar indiquen que canvis molt més grans —que ningú ha vist— també són possibles.¹⁷ Segons ell, formes de vida primitives, suposadament simples, van evolucionar lentament mitjançant “modificacions extremadament insignificants” durant molt de temps fins a originar els milions de formes de vida que hi ha a la Terra.¹⁸

Molts troben açò raonable. Diuen que si en una espècie poden haver-hi variacions xicotetes, per què no podria produir l’evolució modificacions més grans al llarg d’extensos períodes de temps? b Però la veritat és que la teoria de l’evolució se sustenta sobre tres conceptes erronis. Analitzem-los un per un.

1^r concepte erroni: Les mutacions proporcionen les matèries primes per a la creació de noves espècies. La teoria de la macroevolució es basa en la idea que les mutacions —canvis aleatoris en el codi genètic de les plantes i els animals— poden originar no només espècies noves, sinó també famílies de plantes i animals completament noves.¹⁹

Els fets: Moltes característiques de les plantes i dels animals les determinen les instruccions del codi genètic, la informació que conté el nucli de cada cèŀlula. c Encara que s’ha descobert que les mutacions poden produir alteracions en els descendents de les plantes i els animals, de veritat generen espècies totalment noves? Què ha revelat un segle d’investigació en el camp de la genètica?

A finals dels anys 30, els científics van acceptar entusiasmats una idea nova: la selecció natural (el procés pel qual l’organisme millor adaptat al medi sobreviu i es reproduïx) podia produir noves espècies vegetals a partir de mutacions aleatòries. Per tant, van suposar que la selecció artificial, causada per l’home, podria fer-ho de manera més efectiva. Wolf-Ekkehard Lönnig, científic de l’Institut Max Planck per a la Investigació de la Reproducció Vegetal a Alemanya, diu: “Es va estendre l’eufòria tant entre els biòlegs en general com entre els genetistes i els criadors en particular”. d A què venia tanta eufòria? Lönnig, que porta uns 30 anys estudiant les mutacions genètiques en les plantes, explica: “Els investigadors van  pensar que havia arribat l’hora de revolucionar el mètode tradicional de reproduir plantes i animals. Creien que induint i seleccionant les mutacions més favorables, podien reproduir plantes i criatures noves i millors”.²⁰ De fet, alguns inclús esperaven obtindre espècies totalment noves.

Científics dels Estats Units, Àsia i Europa van posar en marxa programes d’investigació ben finançats en els quals es van utilitzar mètodes que prometien accelerar l’evolució. Quins van ser els resultats després de 40 anys d’investigació intensiva? L’investigador Peter von Sengbusch afirma: “Tot i la quantitat de diners que es van gastar, els intents d’aconseguir unes varietats cada volta més productives a través de la irradiació [per a induir mutacions] van fracassar”.²¹ I Lönnig va dir: “Als anys 80, l’esperança i l’eufòria dels científics de tot el món havien acabat en fracàs. Els països occidentals havien abandonat la selecció per mutació com una branca independent d’investigació. Quasi totes les mutacions [...] morien o eren més dèbils que les varietats silvestres”. e

Les dades d’investigacions d’uns 100 anys sobre les mutacions en general i de 70 anys sobre la selecció per mutació en particular són suficients, ja que els científics han pogut arribar a la conclusió de si és possible que les mutacions produïsquen espècies noves. Lönnig va concloure el següent després d’analitzar les proves: “Les mutacions no poden transformar una espècie original [plantes o animals] en una altra totalment nova. Esta conclusió concorda amb els resultats de tots els experiments i estudis sobre les mutacions que s’han fet al segle XX, així com les lleis de la probabilitat”.

Per tant, poden les mutacions fer que una espècie concreta evolucione en una completament diferent? Les proves evidencien que no. Les investigacions de Lönnig el van portar a concloure que “les espècies que són genèticament diferents tenen límits clars que les mutacions accidentals no poden eliminar ni traspassar”.²²

Pensem en les implicacions que té açò. Si els científics d’experiència no poden produir noves espècies provocant mutacions i seleccionant les que siguen útils, quines probabilitats hi ha que un procés sense inteŀligència ho faça millor? Si les investigacions demostren que les mutacions no poden transformar una espècie en una altra totalment nova, aleshores, seria possible la macroevolució?

2ⁿ concepte erroni: La selecció natural porta a la creació de noves espècies. Darwin creia que la selecció natural, com ell la va anomenar, afavoria les formes de vida millor adaptades al medi, mentres que les menys adaptades acabaven desapareixent. Hui dia, els evolucionistes diuen que a mesura que les espècies es dispersen i queden aïllades, la selecció natural afavorix aquells amb mutacions genètiques i els fa més aptes per a sobreviure en el nou medi. Com a resultat, els evolucionistes especulen que d’estos grups aïllats van eixir espècies totalment noves.

Els fets: Com s’ha dit abans, les proves indiquen clarament que les mutacions no produïxen classes completament noves de plantes i animals. Ara bé, quina base tenen els evolucionistes per a afirmar  que la selecció natural elegix les mutacions favorables per produir noves espècies? L’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units va editar un fullet l’any 1999 en el que feia referència a “les 13 espècies de pinsans estudiats per Darwin a les illes Galápagos, hui en dia coneguts com els pinsans de Darwin”.²³

En la dècada dels 70, un equip d’investigació dirigit pel matrimoni Grant, de la Universitat de Princeton, va estudiar estos pinsans i va descobrir que després d’un any de sequera en les illes, els qui tenien el bec un poc més gran van sobreviure millor que els qui el tenien més xicotet. Com que l’observació de la forma i el tamany del bec és un dels principals criteris per a distingir cadascuna de les 13 espècies, es va donar gran importància a este descobriment. El fullet de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units continua dient: “Els Grant calculen que si a les illes es produïra una sequera cada dècada, hauria de sorgir una nova espècie de pinsà en només 200 anys”.²⁴

No obstant, el fullet no diu que en els anys següents a la sequera els pinsans que tenien el bec més xicotet van tornar a predominar. Els investigadors van descobrir que després d’aquell canvi en les condicions climàtiques, els pinsans que tenien el bec més gran van dominar durant un any, però després va ser al contrari. També es van adonar que algunes de les diferents “espècies” s’encreuaven entre si i tenien cries que sobrevivien millor que els seus progenitors. Van arribar a la conclusió que, si continuava l’encreuament, podria ser que dos “espècies” es fusionaren en una.²⁵

Llavors, pot la selecció natural crear espècies noves? Fa unes dècades, el biòleg evolucioniste George Christopher Williams va qüestionar si la selecció natural podia fer això.²⁶ En 1999, el teòric de l’evolució Jeffrey H. Schwartz va escriure que la selecció natural probablement ajude a les espècies a adaptar-se a les condicions canviants, però que no es crea res nou.²⁷

Està clar, els pinsans de Darwin no es van transformar en “res nou”. Encara continuen sent pinsans. I el fet que puguen encreuar-se entre si qüestiona els  criteris que utilitzen alguns evolucionistes per a definir una espècie. A més, la informació referent a estos pardals revela que fins i tot les acadèmies científiques més prestigioses també poden presentar la informació de manera parcial.

3^r concepte erroni: El registre fòssil és prova dels canvis de la macroevolució. El fullet anteriorment mencionat deixa el lector amb la sensació que el registre fòssil fins ara descobert prova suficientment la macroevolució. Diu: “S’han trobat tantes formes intermèdies entre peixos i amfibis, entre amfibis i rèptils, entre rèptils i mamífers, i dins de la cadena evolutiva dels primats, que a vegades és difícil establir quan es produïx la transició entre una espècie i una altra”.²⁸

Els fets: Esta afirmació sorprén, i molt. Per què? Niles Eldredge, evolucioniste acèrrim, afirma que el registre fòssil no revela una acumulació gradual de canvis, sinó que durant llargs períodes de temps “s’acumulen pocs o cap canvi evolutiu en la majoria de les espècies”. f²⁹

Hui dia, els científics de tot el món han desenterrat i catalogat uns 200 milions de fòssils grans i milers de milions de fòssils xicotets. Molts estan d’acord que este registre gran i detallat prova que els principals grups d’animals van aparéixer de repent i es van mantindre pràcticament inalterats, i que moltes espècies van desaparéixer tan ràpid com van aparéixer.

Per què tants evolucionistes insistixen que la macroevolució és un fet? Richard Lewontin, un influent evolucioniste, va admetre que molts científics accepten hipòtesis no confirmades perquè “tenen un compromís previ amb el materialisme”. g Molts científics no volen reconéixer la possibilitat que existisca un Creador.³⁰

Pel que fa a això, el sociòleg Rodney Stark va dir en la revista Investigación y Ciencia: “Des de fa 200 anys es va promocionant la idea que per a pensar de forma científica has d’alliberar la ment de les cadenes de la religió”. També menciona que en les universitats on es fan investigacions, “la gent religiosa tanca la boca”.³¹

Si acceptes com a certa la teoria de la macroevolució, has de creure que els científics agnòstics o ateus no es deixaran influir per les seues opinions personals a l’hora d’interpretar els descobriments científics. Has de creure que les mutacions i la selecció natural van produir totes les formes de vida complexes, encara que tot un segle d’investigacions ha demostrat que les mutacions no han transformat ni a una sola espècie ben definida en una altra totalment nova. Has de creure que totes les criatures van evolucionar de manera gradual a partir d’un antecessor comú, encara que el registre fòssil mostra contundentment que les principals classes de plantes i animals van aparéixer de repent i no van evolucionar fins a convertir-se en unes altres, ni tan sols durant un període de temps indefinit. Penses que esta creença està basada en fets, o en conceptes erronis? No hi ha cap dubte: creure en l’evolució és tot un acte de “fe”.