Les notícies sobre Jericó es van estendre a altres nacions de Canaan. Els seus reis van decidir unir-se per a lluitar contra els israelites. Però els gabaonites tenien un altre pla. Van acudir a Josué amb roba desgastada i li van dir: «Venim d’una terra llunyana. Hem sentit parlar de Jehovà i de tot el que va fer per vosaltres en Egipte i Moab. Promet-nos que no ens atacaràs, i serem els teus servents».

Josué els va creure i va acordar no atacar-los. Tres dies més tard va descobrir que, en realitat, no eren d’una terra llunyana, sinó de Canaan. Josué va preguntar als gabaonites: «Per què ens vau mentir?». Li van contestar: «Teníem por! Sabem que el vostre Déu, Jehovà, està lluitant per vosaltres. Per favor, no ens mateu». Josué va complir la seua promesa i els va deixar viure.

Poc després, cinc reis cananeus i els seus exèrcits van amenaçar els gabaonites. Així que, Josué i el seu exèrcit van marxar durant tota la nit per rescatar-los. La lluita va començar al dia següent  de bon matí. Els cananeus van pegar a fugir i es van dispersar. Allà on anaven, Jehovà els llançava enormes pedres de graníssol. Aleshores Josué li va demanar a Jehovà que el Sol es quedara quiet. Per què li va demanar això a Jehovà si el Sol mai s’havia quedat quiet al cel? Perquè Josué confiava que Jehovà podria fer-ho. El Sol no es va pondre durant un dia sencer, fins que els israelites van véncer els reis cananeus i els seus exèrcits.