LLIÇÓ 19
Les tres primeres plagues
Com a esclaus, els israelites feien treballs molt durs. Per això, Jehovà va enviar Moisés i Aaron davant del faraó perquè li donaren este missatge: «Deixa eixir el meu poble per a que m’adoren al desert». Però el faraó va respondre orgullosament: «No m’importa el que diga Jehovà, no deixaré anar els israelites». Llavors, els va fer treballar encara més dur. D’esta manera, Jehovà ensenyaria una lliçó al faraó. Saps com? Per mitjà de les deu plagues que va enviar a Egipte. Jehovà li va dir a Moisés: «El faraó no m’escolta. Pel matí estarà al riu Nil, així que, ves allí i dis-li que com no ha deixat anar el meu poble, convertiré l’aigua del Nil en sang». I Moisés va fer tal com Jehovà li havia manat. El faraó va vore com Aaron tocava el riu Nil amb el bastó, i com tota l’aigua es convertia en sang. El riu va començar a fer pudor, els peixos es van morir i no es podia beure l’aigua. Però, així i tot, el faraó no va deixar que els israelites se n’anaren.
Set dies després, Jehovà va enviar una altra vegada a Moisés davant del faraó per donar-li este missatge: «Si no deixes anar el meu poble, Egipte s’omplirà de granotes». Aaron va alçar el bastó i muntons de granotes van cobrir la terra. La gent es trobava granotes per tots els llocs: damunt del llit, dins de les cases i dins dels tassons. Faraó va demanar a Moisés que pregara a Jehovà per a que acabara amb esta plaga. De fet, li va prometre que si ho feia, deixaria anar els israelites. Quan Jehovà va detindre la plaga, els egipcis van apilar les granotes mortes i, com a conseqüència, la terra va començar a fer molta pudor. Però, de nou, el faraó no els va deixar eixir.
A continuació, Jehovà li va dir a Moisés: «Dis-li a Aaron que colpege la terra amb el seu bastó i la pols es convertirà en mosquits». Immediatament, hi havia mosquits per tots els llocs. Alguns de la casa del faraó li van dir: «Esta plaga ve de Déu». Però el faraó no va deixar anar els israelites.
«Aquesta vegada els faré conéixer la meua força i el meu poder, i sabran que el meu nom és [Jehovà]» (Jeremies 16:21)