1, 2. Què planejava fer Saule en Damasc?

 UN GRUP d’hòmens viatja cap a Damasc per a dur a terme un pla malvat. Volen traure els deixebles de Jesús de les seues cases, lligar-los, humiliar-los i portar-los a Jerusalem per a que el Sanedrí els castigue.

² El líder d’este grup és un home anomenat Saule, qui ja té les mans tacades de sang. a I és que fa poc que ha presenciat amb aprovació com un grup de jueus fanàtics ha matat a pedrades a Esteve, un deixeble fidel de Jesús (Fets 7:57–8:1). Saule, tot encés de ràbia i no content amb perseguir només els cristians de Jerusalem, vol escampar el foc de la persecució a altres llocs. De fet, està decidit a acabar amb la perillosa secta coneguda com «el Camí» (Fets 9:1, 2; consulta el quadro « L’autoritat de Saule en Damasc»).

3, 4. a) Què li va passar a Saule? b) Quines preguntes analitzarem?

³ De repent, una llum encegadora rodeja a Saule. Al vore esta llum, els seus companys de viatge es queden paralitzats, sense poder articular paraula. Saule es queda cego i es desploma. Tot seguit escolta una veu del cel que li diu: «Saule, Saule, per què em perseguixes?». Descoŀlocat, li contesta: «Senyor, qui eres?». La resposta que rep el commociona: «Soc Jesús, a qui estàs perseguint» (Fets 9:3-5; 22:9).

⁴ Què aprenem de les primeres paraules que Jesús li va dir a Saule? Com ens beneficia repassar tot el que va passar quan Saule es va fer deixeble de Jesús? I, què ens ensenya la manera com la congregació va aprofitar el període de pau després de la conversió de Saule?

5, 6. Què ens ensenyen les paraules que li va dir Jesús a Saule?

⁵ Quan Jesús va parar a Saule de camí a Damasc, no li va preguntar:  «Per què estàs perseguint els meus deixebles?». Més bé, com hem vist adés, li va dir: «Per què em perseguixes?» (Fets 9:4). En efecte, quan els deixebles de Jesús patixen, ell també patix (Mat. 25:34-40, 45).

⁶ Aixina que, si estàs patint oposició per causa de la teua fe en Crist, pots estar segur que Jehovà i Jesús estan molt pendents de la teua situació (Mat. 10:22, 28-31). És possible que Jehovà no et lleve la prova en si. Per exemple, Jesús va vore com Saule estava involucrat en la mort d’Esteve i com va traure violentament de les seues cases els deixebles de Jerusalem, però no va intervindre en eixe moment (Fets 8:3). En comptes d’això, Jehovà, per mitjà de Crist, els va donar a Esteve i als altres deixebles les forces que necessitaven per a mantindre’s fidels.

7. Què has de fer per a aguantar la persecució?

⁷ Tu també pots aguantar la persecució si fas lo següent: 1) estigues resolt a mantindre’t lleial a Jehovà passe el que passe, 2) demana-li ajuda (Fili. 4:6, 7), 3) deixa la venjança en les mans de Jehovà (Rom. 12:17-21) i 4) confia que Jehovà et donarà les forces per a aguantar fins que et lleve la prova (Fili. 4:12, 13).

8, 9. Com es degué sentir Ananies quan va rebre l’assignació de Jesús?

⁸ Després de dir-li a Saule qui era, Jesús li va manar: «Alça’t, entra en la ciutat, i allí et diran el que has de fer» (Fets 9:6). Com Saule no podia vore res, el dugueren de la mà fins on s’allotjava en Damasc, i allí es va passar tres dies fent dejú i oració. Mentrestant, Jesús li va parlar sobre Saule a Ananies, un deixeble que vivia en Damasc i «de qui tots els jueus [...] parlaven bé» (Fets 22:12).

⁹ Imagina’t quina mescla d’emocions degué sentir Ananies! Jesús, com a cap de la congregació, estava parlant directament amb ell per a donar-li una assignació especial. Quin privilegi més gran,  però al mateix temps quina por anar a parlar amb Saule! De fet, quan Jesús li va dir que anara a parlar amb Saule, Ananies va respondre: «Senyor, he sentit parlar molt d’este home i de tot el mal que ha fet als teus sants en Jerusalem. I els sacerdots principals li han donat autoritat per a arrestar ací a tots els que invoquen el teu nom» (Fets 9:13, 14).

10. Què ens ensenya sobre Jesús la manera com va tractar a Ananies?

¹⁰ Jesús no va reprendre a Ananies per expressar la seua preocupació. Més bé, li va donar directrius clares i li va mostrar consideració  a l’explicar-li per què li demanava dur a terme una comissió tan difícil. Li va dir: «Este home és un instrument que he escollit per a dur el meu nom a les nacions, als reis i als fills d’Israel. I li mostraré clarament tot el que haurà de patir per causa del meu nom» (Fets 9:15, 16). Ananies va obeir immediatament. Quan va trobar a Saule, li va dir: «Saule, germà. El Senyor Jesús, que se’t va aparéixer quan venies de camí, m’ha enviat per a que recuperes la vista i quedes ple d’esperit sant» (Fets 9:17).

11, 12. Què ens ensenya este relat sobre Jesús, Ananies i Saule?

¹¹ Què ens ensenya este relat? Entre altres coses, que Jesús, tal com va prometre, està dirigint la predicació (Mat. 28:20). Encara que hui en dia Jesús no ens parla directament, dirigix l’obra de predicar per mitjà de l’esclau fidel i sensat, a qui ha nomenat sobre els seus domèstics (Mat. 24:45-47). Davall la direcció de la Junta Directiva, els publicadors i els precursors s’esforcen per buscar les persones que desitgen conéixer millor a Jesús. Tal com es va mencionar en el capítol anterior, moltes d’estes persones han rebut la visita dels testimonis de Jehovà just després d’haver-li demanat a Déu la seua guia en oració (Fets 9:11).

¹² Ananies va obeir a Jesús, va acceptar la seua assignació i va ser beneït. I en el teu cas? Obeïxes el manament de donar testimoni complet inclús si això et causa certa ansietat? A alguns se’ls fa difícil el fet d’anar de casa en casa i parlar amb persones que no coneixen. Per a altres, és tot un repte predicar en els negocis, pel carrer, per telèfon o inclús per carta. Ananies va superar les seues pors i va tindre el privilegi d’ajudar a Saule a rebre l’esperit sant. b Ell ho va aconseguir gràcies a confiar en Jesús i a vore a Saule com el seu germà. Nosaltres també podem véncer les nostres pors si, igual que Ananies, estem convençuts que Jesús dirigix la predicació, si sentim empatia per les persones i si veem a tots com a futurs germans nostres, fins i tot aquells que més ens intimiden (Mat. 9:36).

13, 14. Què pots aprendre de l’exemple de Saule si encara no t’has batejat?

¹³ Saule en seguida va posar en pràctica el que va aprendre. Quan va recuperar la vista, no només es va batejar i va començar a reunir-se  amb els deixebles en Damasc, sinó que «en seguida es va posar a predicar sobre Jesús en les sinagogues dient que este és el Fill de Déu» (Fets 9:20).

¹⁴ Si estàs estudiant la Bíblia, però encara no t’has batejat, ¿seràs com Saule i posaràs en pràctica en seguida el que aprens? Està clar que el milacre de Jesús que Saule va presenciar el va motivar a batejar-se. Però altres també presenciaren milacres de Jesús i, aixina i tot, no van fer canvis. Per exemple, un grup de fariseus va vore com Jesús curava la mà paralitzada d’un home. Molts jueus també sabien que Jesús havia ressuscitat a Llàtzer, però alguns d’ells van continuar sent apàtics i inclús se li van oposar (Marc 3:1-6; Jn. 12:9, 10). A diferència d’ells, Saule va canviar completament, ja que temia a Déu més que als hòmens i va apreciar moltíssim la misericòrdia que Crist li havia mostrat (Fili. 3:8). Si fas com ell, res podrà impedir que participes en l’obra de predicar i que complisques els requisits per a batejar-te.

15, 16. Què feia Saule en les sinagogues, i com respongueren els jueus de Damasc?

¹⁵ Imagina’t com reaccionaren les multituds quan Saule va començar a predicar sobre Jesús en les sinagogues! Alguns es van quedar parats, en xoc, i altres s’enrabiaren. Es preguntaven: «Este home no és el que en Jerusalem perseguia sense pietat els que invocaven el nom de Jesús?» (Fets 9:21). Però Saule els va explicar per què havia canviat la seua actitud i els va demostrar «amb arguments lògics que Jesús és el Crist» (Fets 9:22). Aixina i tot, els arguments lògics no sempre convencen a tot el món. Per exemple, no poden canviar la manera de pensar dels qui viuen aferrats a les tradicions ni el cor de les persones orgulloses. No obstant, Saule va continuar predicant.

¹⁶ Tres anys després, els jueus de Damasc encara estaven enfrontats amb Saule. De fet, intentaren matar-lo (Fets 9:23; 2 Cor. 11:32, 33; Gàl. 1:13-18). Saule es va enterar del que tramaven i va decidir anar-se’n discretament de la ciutat. Aquella nit, «els seus deixebles» l’agarraren i el baixaren en una cistella per un forat de la muralla (Fets 9:25). Estes paraules pareixen indicar que almenys alguns van respondre favorablement a la seua predicació i es van fer deixebles de Crist.

17. a) Com respon la gent a les veritats de la Bíblia? b) Què hauríem de continuar fent, i per què?

¹⁷ És possible que quan començares a parlar amb la teua família, amics i altres persones del que estaves aprenent, esperares que acceptaren el missatge de la Bíblia per la seua claredat i lògica. Potser alguns ho feren, però altres no. Inclús és probable que algú de la teua pròpia casa t’haja tractat com si fores un enemic (Mat. 10:32-38). Però tin en compte que poden canviar d’actitud si seguixes mantenint una  conducta exemplar i millorant els teus mètodes per a raonar amb ells amb les Escriptures (Fets 17:2; 1 Pe. 2:12; 3:1, 2, 7).

18, 19. a) Quin efecte va tindre el fet que Bernabé defenguera a Saule? b) Com podem imitar a Bernabé i a Saule?

¹⁸ Quan Saule va entrar en Jerusalem, és normal que els deixebles no es cregueren que ara era seguidor de Crist. Però, quan Bernabé el va defendre, els apòstols l’acceptaren, i es va quedar amb ells durant un temps (Fets 9:26-28). Saule no volia cridar l’atenció, però això no volia dir que s’avergonyia de les bones notícies (Rom. 1:16). Va predicar amb valentia en Jerusalem, el lloc on havia començat a perseguir cruelment els deixebles de Jesús. Els jueus d’allí es van horroritzar quan van vore que el seu líder havia canviat de bàndol i van voler matar-lo. El relat continua dient: «Quan els germans es van enterar d’això, se l’emportaren a Cesarea i després l’enviaren a Tars» (Fets 9:30). Saule es va deixar guiar per Jesús a l’acceptar l’ajuda que els germans li van donar. I tant Saule com la congregació es beneficiaren.

¹⁹ Fixa’t que Bernabé va prendre la iniciativa en ajudar a Saule. Açò degué promoure una bonica amistat entre estos zelosos servents de Jehovà. I tu, ¿estàs dispost com Bernabé a donar suport als nous de la congregació en la predicació i en el seu progrés espiritual? Si ho fas, rebràs moltes benediccions. I si eres tu el nou publicador, ¿acceptaràs igual que Saule l’ajuda que se t’oferix? Predicar amb publicadors d’experiència farà que millores les teues habilitats en el ministeri, seràs més feliç i faràs amistats que poden durar per sempre.

20, 21. Com han aprofitat els servents de Déu del present i del passat els períodes de pau?

²⁰ Després que Saule es fera cristià i s’escapara de Jerusalem, «la congregació va entrar en un període de pau» per tota Judea, Galilea i Samària (Fets 9:31). Com van aprofitar els deixebles este temps favorable? (2 Tim. 4:2) El relat diu que la congregació «es va enfortir» i que «caminava en el temor de Jehovà i en el consol de l’esperit sant». Tot açò es va conseguir gràcies a que els apòstols i altres germans responsables enfortiren la fe dels deixebles i prengueren la davantera en la congregació. Per exemple, Pere va dedicar temps a enfortir els deixebles de Lida, en la Plana de Saron. Degut a això, moltes persones de la contornada «es van convertir al Senyor» (Fets 9:32-35). En comptes de centrar-se en els seus assumpts personals, els deixebles es van esforçar per cuidar-se els uns als altres i continuar predicant les bones notícies. Com a resultat, la congregació «seguia creixent».

²¹ Cap a finals del segle XX, els testimonis de Jehovà de molts països  també van començar a disfrutar d’un «període de pau». De repent, governs que havien perseguit el poble de Déu durant molts anys perderen el poder, i algunes prohibicions relacionades amb la predicació es van alleugerir o eliminar. Gràcies a això, desenes de milers de testimonis de Jehovà tingueren l’oportunitat de predicar públicament, i els resultats foren espectaculars.

22. Com pots aprofitar de la millor manera els períodes de pau?

²² I tu, estàs aprofitant bé la teua llibertat? Si vius en un país que té llibertat religiosa, a Satanàs li agradaria que et centrares en buscar riqueses materials, i no en els interessos del Regne (Mat. 13:22). No caigues en eixa trampa! Aprofita els períodes de pau relativa per a donar testimoni complet i enfortir la congregació. Recorda que les teues circumstàncies poden canviar de la nit al matí.

23, 24. a) Quines dos lliçons aprenem del relat de Tabita? b) A què ens hauríem de resoldre?

²³ Analitzem el que li va passar a una cristiana anomenada Tabita, o Dorques. Vivia en Jafa, prop de Lida. Esta fidel germana «feia moltes bones obres i ajudava els necessitats». Així que va aprofitar molt bé el seu temps i els seus béns. De repent, va caure malalta i es va morir. c La seua mort va ser un colp molt dur per als deixebles de Jafa, especialment per a les viudes a les quals havia ajudat. Pere va arribar a on estaven preparant el seu cos per a enterrar-lo i, després d’orar, va fer un milacre sense precedents entre els apòstols: la va ressuscitar. Després va fer passar les viudes i els altres deixebles a l’habitació per a que veren que Tabita estava viva. Quina alegria més gran degueren sentir! Segur que açò enfortiria la seua fe per a proves futures. Amb raó «la notícia es va escampar per tota Jafa, i molts van creure en el Senyor» (Fets 9:36-42).

²⁴ Este relat sobre Tabita ens ensenya dos lliçons commovedores. La primera és que la vida passa volant, per tant, aprofita-la bé i fes-te un bon nom davant de Déu (Ecl. 7:1). I la segona és que l’esperança de la resurrecció és segura. Jehovà va vore tots els actes de bondat que Tabita havia fet, i la va recompensar. De la mateixa manera, també recordarà els  nostres i ens ressuscitarà si morim abans de l’Harmagedon (Heb. 6:10). Així que, tant si estem passant per «temps difícils» com si estem disfrutant d’algun «període de pau», continuem donant un testimoni complet de Jesucrist (2 Tim. 4:2 TNM).