1-3. Com es va separar Jesús dels seus apòstols, i quines preguntes sorgixen?

 LES últimes setmanes han sigut molt emotives. Quan Jesús va morir, els apòstols es posaren molt tristos, però quan va ressuscitar tota eixa tristesa es va convertir en una gran alegria. Durant 40 dies, Jesús se’ls ha aparegut en diferents ocasions, els ha animat i els ha ensenyat. Han disfrutat tant amb ell que no volen que se’n vaja, però esta serà l’última volta que el veuen.

² Mentres estan junts en la muntanya de les Oliveres, els apòstols escolten amb molta atenció tot el que Jesús diu. Quan acaba de parlar amb ells, es queden amb ganes de més, però ell estén les seues mans i els beneïx. Després, comença a ascendir al cel. Els apòstols l’observen mentres s’eleva cap al cel i finalment un núvol el tapa i el perden de vista (Lluc 24:50; Fets 1:9, 10).

 ³ Este moment va canviar la vida dels apòstols de Jesús. Què farien ara que el seu mestre, Jesucrist, havia pujat al cel? Podem estar segurs que els havia preparat per a que continuaren l’obra que ell havia començat. Però, com els havia preparat per a esta gran comissió, i com respongueren ells? I, què podem aprendre els cristians de hui en dia d’este relat? El primer capítol de Fets ens dona les respostes a estes preguntes.

4. Com comença Lluc el llibre de Fets?

⁴ Lluc comença el seu relat dirigint-se a Teòfil, a qui també havia dirigit el seu Evangeli. a Per a deixar clar que es tracta d’una continuació del seu primer llibre, Lluc comença repassant amb altres paraules els esdeveniments que tenen lloc al final del seu Evangeli i afegix alguns detalls molt interessants.

5, 6. a) Què va ajudar els cristians verdaders a mantindre una fe forta? b) Per què podem dir que la fe dels cristians de hui en dia també es basa en «moltes proves convincents»?

⁵ En Fets 1:3 llegim que Jesús es va aparéixer als seus deixebles i «els va demostrar que estava viu amb moltes proves convincents». En la Bíblia, només Lluc, el metge estimat, utilitza l’expressió «proves convincents» (Col. 4:14). Este terme s’utilitzava en medicina i es referia a proves que es podien demostrar i que eren confiables. Jesús va donar estes proves quan es va aparéixer als seus deixebles en diverses ocasions. Algunes voltes es va aparéixer a un o dos, altres a tots els apòstols i en una ocasió a més de 500 persones (1 Cor. 15:3-6). No hi ha dubte que estes proves contundents van ajudar els deixebles de Jesús a mantindre forta la seua fe.

⁶ La fe dels cristians verdaders de hui en dia també està basada en «moltes proves convincents». Però, tenim proves que Jesús va viure en la terra, va morir pels nostres pecats i va ressuscitar? Clar que sí! En la Bíblia trobem testimonis confiables que açò va ocórrer. Estudiar estos relats i orar per a que Jehovà ens ajude a entendre’ls enfortirà la nostra fe. Recorda que les proves són les que marquen la diferència entre la credulitat i la fe verdadera, i eixa és la classe de fe que necessitem per a obtindre la vida eterna (Jn. 3:16).

7. Quin exemple va donar Jesús als seus seguidors en la predicació?

⁷ Jesús també «va parlar sobre el Regne de Déu». Per exemple, va explicar profecies que indicaven que el Messies havia de patir i morir (Lluc 24:13-32, 46, 47). A l’explicar el seu paper com a Messies estava parlant  sobre el Regne de Déu, perquè ell era el futur rei d’eixe govern. El Regne va ser sempre el tema de la seua predicació i continua sent-ho per als seus seguidors hui en dia (Mat. 24:14; Lluc 4:43).

8, 9. a) Quines dos idees equivocades tenien els apòstols de Jesús? b) Com va corregir Jesús la manera de pensar dels apòstols, i quina lliçó aprenem els cristians de hui en dia?

⁸ Esta reunió que els apòstols tingueren en la muntanya de les Oliveres va ser l’última ocasió que pogueren vore a Jesús en la terra. Impacients, li preguntaren: «Senyor, és ara quan restabliràs el regne en Israel?» (Fets 1:6). Amb esta pregunta, els apòstols evidenciaren que tenien dos idees equivocades: primera, que pensaven que el Regne de Déu tornaria a la nació d’Israel i, segona, que esperaven que el Regne promés començara a governar en seguida, en aquell moment. Com els va mostrar Jesús que estaven equivocats?

⁹ Els apòstols molt prompte canviarien la seua manera de pensar, per això segurament Jesús no els va corregir esta primera idea. I és que en només 10 dies presenciarien el naixement de l’Israel espiritual. Després d’això, la nació d’Israel deixaria de ser el poble escollit de Déu. Respecte a la segona idea, Jesús els va dir amablement: «No vos correspon a vosaltres saber els temps o les èpoques que el Pare ha fixat amb la seua autoritat» (Fets 1:7). Només li correspon a Jehovà decidir quan es farà la seua voluntat. De fet, abans de morir, Jesús va dir que el Fill no sabia «el dia i l’hora» en què vindria la fi, «només el Pare» (Mat. 24:36). Per tant, si els cristians de hui en dia ens preocupem excessivament pel dia i l’hora de la fi d’este sistema, estarem preocupant-nos per assumpts que no són cosa nostra.

10. Quina actitud dels apòstols hauríem d’imitar, i per què?

¹⁰ No hauríem de jutjar els apòstols de Jesús per les seues idees equivocades. De fet, tenien una gran fe i van acceptar la correcció humilment. Encara que les seues expectatives eren errònies, els apòstols mostraren una bona actitud. I és que Jesús els havia aconsellat en diferents ocasions: «Estigueu sempre alerta» (Mat. 24:42; 25:13; 26:41). I això és el que estaven fent, estaven alerta en sentit espiritual, esperant les proves que demostrarien que Jehovà prompte actuaria. Nosaltres també hem de tindre eixa actitud, i fer-ho és més urgent ara que mai perquè estem vivint en «els últims dies» (2 Tim. 3:1-5).

11, 12. a) Quina comissió va donar Jesús als seus deixebles? b) Per què va mencionar Jesús la importància de l’esperit sant abans de donar la comissió de predicar?

¹¹ Jesús va recordar als seus apòstols en què s’haurien de concentrar quan els va dir: «Rebreu poder quan l’esperit sant vinga sobre vosaltres, i sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als  confins de la terra» (Fets 1:8). La resurrecció de Jesús s’hauria d’anunciar primer en Jerusalem, on li havien donat mort, i des d’allí es predicaria en Judea, Samària i en tota la terra coneguda.

¹² Abans de donar-los la comissió de predicar, Jesús els va reafirmar que els donaria l’esperit sant per a ajudar-los. Esta és una de les més de 40 vegades que s’utilitza l’expressió «esperit sant» en el llibre de Fets. Una vegada darrere d’una altra, este llibre de la Bíblia ens fa vore que fer la voluntat de Jehovà sense l’ajuda del seu esperit és impossible. Per això, ara més que mai, necessitem demanar-li contínuament a Jehovà que ens done el seu esperit (Lluc 11:13).

13. Fins a on ha d’arribar la nostra predicació, i per què hem de participar amb entusiasme?

¹³ El que entenem de les paraules «fins als confins de la terra» ha canviat des del segle I. Així i tot, com vam vore en el capítol anterior, els testimonis de Jehovà han acceptat amb gust esta comissió, ja que saben que Déu vol que tota classe de persones escolte les bones notícies del seu Regne (1 Tim. 2:3, 4). Participes tu amb entusiasme en esta obra salvavides? Pots estar segur que no trobaràs en cap lloc un treball tan satisfactori com este. Jehovà et donarà les forces que necessites per a fer-ho. En el llibre de Fets trobaràs quins són els millors mètodes i quina és l’actitud apropiada per a fer esta obra de manera més eficaç.

14, 15. a) Què van dir els àngels sobre la vinguda de Crist, i a què es referien? (Consulta també la nota.) b) Per què podem dir que Crist ha tornat «de la mateixa manera» que se’n va anar?

¹⁴ Com hem vist al principi d’este capítol, mentres Jesús està ascendint al cel, un núvol el tapa i els 11 apòstols el deixen de vore. Però ells es queden mirant al cel fins que apareixen dos hòmens i els diuen: «Hòmens de Galilea, per què esteu ací plantats mirant al cel? Este Jesús, que estava amb vosaltres i ha sigut endut al cel, vindrà de la mateixa manera que l’heu vist anar-se’n cap al cel» (Fets 1:11). Amb estes paraules els àngels no estaven dient que Jesús tornaria amb el mateix cos com ensenyen algunes religions. Com ho sabem?

¹⁵ El que els àngels van dir és que Jesús tornaria «de la mateixa manera», b i no amb el mateix cos. De quina manera se’n va anar? Jesús ja havia desaparegut quan els àngels parlaren amb els apòstols, i estos van ser els únics que veieren que havia deixat la terra per a anar al cel amb son Pare. Crist tornaria d’una manera similar, i aixina ha sigut. Hui en dia, només aquells que entenen les Escriptures reconeixen que Jesús ja està governant (Lluc 17:20). Necessitem tindre clares les proves de la presència de Crist i transmetre-les a les persones per a que entenguen la urgència del temps en què vivim.

16-18. a) Què ens ensenya Fets 1:13, 14 sobre les reunions cristianes? b) Què aprenem de l’exemple de Maria, la mare de Jesús? c) Per què són tan importants estes reunions?

¹⁶ No ens sorprén que els apòstols tornaren a Jerusalem molt contents (Lluc 24:52). Què van fer després de rebre estes instruccions tan clares de Jesús? Fixem-nos en el que ens diu Fets 1:13, 14, on podem aprendre detalls molt interessants sobre com eren les reunions en aquell temps. Ací llegim que estaven reunits en el «quarto de dalt» d’una casa. En Palestina, les cases tenien un quarto dalt al qual es podia accedir des de fora de la casa. ¿Podria ser que esta habitació del pis de dalt fora la mateixa que la de la mare de Marc mencionada en Fets 12:12? Siga com siga, segur que seria un lloc pràctic i senzill on els deixebles de Crist es podrien reunir. Qui eren els que estaven reunits i què feien allí?

¹⁷ Fixa’t que en esta reunió, a part dels apòstols i altres hòmens, també n’hi havien algunes dones, com per exemple Maria, la mare de Jesús. Esta és l’última vegada que es menciona a Maria per nom en la Bíblia. Que bonico és recordar-la d’esta manera, servint a Déu junt amb els seus germans i germanes amb humiltat i sense buscar prominència! I quant que la consolaria vore quatre dels seus fills al seu costat! (Mat. 13:55; Jn. 7:5) Havien canviat per complet des de la mort i resurrecció del seu mig germà, i ara eren deixebles seus (1 Cor. 15:7).

¹⁸ Fixa’t també en per què estaven reunits: «Tots ells continuaven orant amb un mateix propòsit» (Fets 1:14). Les nostres reunions sempre han sigut una part essencial de la nostra adoració com a cristians. Ens reunim per animar-nos els uns als altres, per a rebre guia i instrucció i, sobretot, per a adorar junts al nostre Pare celestial Jehovà. Aixina que estes reunions són sagrades. Segur que Jehovà se sent molt pagat quan ens veu orar-li i cantar-li cançons d’alabança. No deixem mai de reunir-nos perquè és vital per a nosaltres (Heb. 10:24, 25).

19-21. a) Què aprenem del paper tan important que va tindre Pere en la congregació? b) Per què Judes va haver de ser reemplaçat, i què podem aprendre de la manera com es va atendre este assumpt?

¹⁹ Els deixebles de Crist afrontaven ara un repte important, el d’organitzar-se. L’apòstol Pere va prendre la iniciativa en buscar una solució (versicles 15-26). ¿No és animador vore com Jehovà va utilitzar a Pere tan sols unes setmanes després d’haver negat a Jesús? (Marc 14:72) Tots tenim la tendència a pecar i necessitem que ens recorden que Jehovà és bo i està disposat a perdonar a aquells que es penedixen sincerament (Sal. 86:5).

²⁰ Pere va entendre que Judes, l’apòstol que havia traït a Jesús, havia de ser reemplaçat. Però, per qui? El nou apòstol hauria de ser algú que haguera seguit a Jesús durant el seu ministeri i que haguera presenciat  la seua resurrecció (Fets 1:21, 22). Açò estava en harmonia amb el que Jesús havia promés: «Els que m’heu seguit vos assentareu en 12 trons i jutjareu les 12 tribus d’Israel» (Mat. 19:28). Pareix que Jehovà volia que els 12 apòstols que havien seguit a Jesús durant el seu ministeri en la terra formaren el futur «fonament de 12 pedres» de la Nova Jerusalem (Apoc. 21:2, 14). Per tant, Déu va ajudar a Pere a comprendre que quan la profecia deia que «un altre ocupe el seu càrrec» es referia a Judes (Sal. 109:8).

²¹ Com es va fer esta selecció? Llançant les sorts, una pràctica que era habitual en temps bíblics (Prov. 16:33). No obstant, esta és l’última volta que la Bíblia menciona este mètode. Pareix que després que l’esperit sant va ser derramat, esta tècnica de llançar les sorts ja no va ser necessària. Però fixem-nos per què es llançaven les sorts. Els apòstols li van demanar a Jehovà: «Oh Jehovà, tu que coneixes tots els cors, fes-nos saber quin d’estos dos hòmens has triat» (Fets 1:23, 24). Volien que fora Jehovà qui triara. Maties, probablement uns dels 70 deixebles a qui Jesús havia enviat a predicar, va ser l’elegit. Aixina que Maties va arribar a ser un dels «Dotze» (Fets 6:2). c

22, 23. Per què hauríem de ser submisos i obedients a aquells que dirigixen la congregació hui en dia?

²² Este succés ens recorda que Déu vol que el seu poble estiga organitzat. Hui en dia, també s’escullen hòmens responsables per a servir com a superintendents en la congregació. Els ancians analitzen detingudament que estos superintendents complisquen amb els requisits bíblics i oren per a obtindre la guia de l’esperit sant. Per tant, la congregació reconeix que estos hòmens han sigut nomenats per esperit sant. Per la nostra part, ens mantenim submisos i obedients als qui porten la davantera i promovem un esperit de cooperació en la congregació (Heb. 13:17).

²³ Com hem vist, el fet de vore a Jesús ressuscitat i els canvis que es feren per a ajudar a organitzar l’obra va enfortir i animar molt els deixebles. Ara estaven ben preparats per al moment transcendental que estaven a punt de viure i que analitzarem en el següent capítol.