1. Per què estava preocupat Jesús la nit abans de morir?

 ERA la nit abans de la seua mort, Jesús sabia que prompte havia de deixar els seus deixebles i estava preocupat pel seu futur. Els va dir: «Vosaltres no sou [part] del món» (Joan 15:19). Més tard, va orar per ells a son Pare i li va dir: «No són part del món, com tampoc no en sóc jo» (Joan 17:16 EVM). Què volia dir Jesús?

2. Què és «el món» del qual va parlar Jesús?

² Ací, «el món» es referix a les persones que no coneixen Déu i estan sota la governació de Satanàs (Joan 14:30; Efesis 2:2; Jaume 4:4; 1 Joan 5:19). Com podem evitar ser «part del món»? En este capítol, analitzarem diverses maneres. Primer, mantenint-nos lleials al Regne de Déu i sent neutrals en assumptes polítics. Segon, resistint l’esperit del món. Tercer, sent modestos al vestir-nos i arreglar-nos. Quart, tenint un punt de vista equilibrat dels diners. I quint, posant-nos l’armadura que Déu ens dona (consulta la nota 16).

3. Què pensava Jesús de la política?

³ Quan Jesús estava en la terra, veia que la gent tenia molts problemes i la seua vida no era fàcil. Òbviament, es preocupava per ells i volia ajudar-los. Però, es va clavar en política? No. Ell sabia que el que la gent necessitava era el Regne, o govern, de Déu. Jesús seria el rei d’eixe Regne, i el Regne va ser el tema principal de la seua predicació (Daniel 7:13, 14; Lluc 4:43; 17:20, 21). Jesús no es va involucrar en política i sempre es va mantindre neutral. Quan es va presentar davant del governador romà Ponç Pilat, li va dir: «La meua reialesa no és d’aquest món» (Joan 18:36). Els seus deixebles també van ser neutrals. El llibre On the Road to Civilization (En el camí a la civilització) diu que els cristians del segle I «no ocupaven càrrecs polítics». En l’actualitat, els cristians verdaders pensem igual, donem suport lleial al Regne de Déu i som neutrals en els assumptes polítics del món (Mateu 24:14).

4. Com donen suport els cristians verdaders al Regne de Déu?

⁴ Pau va escriure als cristians ungits: «Som ambaixadors de Crist» (2 Corintis 5:20). Els ambaixadors representen el govern del seu país a l’estranger, així que no s’involucren en la política del país on treballen. Els ungits, que tenen l’esperança de governar amb Jesús al cel, estan en una situació pareguda. Per tant, com els ungits representen el govern de Déu, no s’involucren en els assumptes polítics ni governamentals d’este món (Filipencs 3:20). Més bé,  han ajudat milions de persones a aprendre sobre el govern de Déu. Les «altres ovelles», que tenen l’esperança de viure per sempre en el nou món, donen suport als ungits. Elles també es mantenen neutrals (Joan 10:16; Mateu 25:31-40). Queda clar que cap cristià verdader s’involucra en la política d’este món (llig Isaïes 2:2-4).

5. Per quina raó no van a la guerra els cristians?

⁵ Els cristians verdaders consideren els germans de la congregació com la seua pròpia família, i estan units sense importar el seu país o els seus antecedents culturals (1 Corintis 1:10). Si anàrem a la guerra, estaríem lluitant contra la nostra pròpia família, contra els qui Jesús ens va manar que estimàrem  (Joan 13:34, 35; 1 Joan 3:10-12). Més encara, Jesús va dir als seus deixebles que estimaren inclús els seus enemics (Mateu 5:44; 26:52).

6. Quin punt de vista tenen els servents de Jehovà sobre els governs?

⁶ Encara que com a cristians ens mantenim neutrals, ens esforcem per ser bons ciutadans. Per exemple, mostrem respecte al govern a l’obeir les lleis i pagar els impostos, però sempre ens assegurem de donar «a Déu allò que és de Déu» (Marc 12:17; Romans 13:1-7; 1 Corintis 6:19, 20). «Allò que és de Déu» inclou el nostre amor per ell, la nostra obediència i la nostra adoració. Preferim donar la vida abans que desobeir Déu (Lluc 4:8; 10:27; llig Fets 5:29; Romans 14:8).

7, 8. Què és «l’esperit del món», i com afecta la gent?

⁷ Per a estar separats del món de Satanàs, hem d’impedir que «l’esperit del món» ens controle. Eixe esperit és la manera de pensar i comportar-se que s’origina de Satanàs i controla els qui no servixen a Jehovà. Però els cristians verdaders resistim eixa actitud. Com va dir Pau: «No hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu» (1 Corintis 2:12; Efesis 2:2, 3; consulta la nota 17).

⁸ L’esperit del món fa que la gent siga egoista, orgullosa i rebel. Fa que creguen que no cal obeir Déu. Satanàs vol que la gent faça el que vullga sense pensar en les conseqüències, voldria que la gent creguera que «els desigs carnals [i] l’afany de posseir» són  les coses més importants de la vida (1 Joan 2:16; 1 Timoteu 6:9, 10). El Diable està esforçant-se especialment per enganyar els servents de Jehovà i fer-nos pensar com ell (Joan 8:44; Fets 13:10; 1 Joan 3:8).

9. Com ens podria afectar l’esperit d’este món?

⁹ L’esperit del món ens rodeja igual que l’aire que respirem. Si no ens esforcem per resistir-lo, ens afectarà (llig Proverbis 4:23). Això pot començar de formes aparentment innocents, com ara deixant-nos influenciar per la forma de pensar i les actituds de la gent que no servix a Jehovà (Proverbis 13:20; 1 Corintis 15:33). O, tal volta, ens podrien afectar coses com la pornografia, l’apostasia o els esports que promouen una competència desmesurada (consulta la nota 18).

10. Com podem resistir l’esperit del món?

¹⁰ Aleshores, com podem evitar que l’esperit del món ens controle? Hem de mantindre’ns a prop de Jehovà i deixar que la seua saviesa ens guie. Hem de demanar-li amb constància el seu esperit sant en oració i mantindre’ns ocupats servint-lo. Com que Jehovà és el Ser més poderós de l’univers, estem segurs que pot ajudar-nos a resistir l’esperit del món (1 Joan 4:4).

11. Com ha influït l’esperit del món en la manera com es vist la gent?

¹¹ També mostrem que no som part del món amb la manera que tenim de vestir-nos i arreglar-nos.  Moltes persones del món es visten per a cridar l’atenció, incitar pensaments immorals en altres, rebeŀlar-se contra la societat o presumir dels diners que tenen. A altres els dona igual la seua aparença i preferixen anar desastrats o bruts. No podem deixar que cap d’estes actituds afecten la nostra manera de vestir-nos i arreglar-nos.

12, 13. Quins principis deurien ajudar-nos a decidir la roba que ens posarem?

¹² Com a servents de Jehovà, sempre volem anar  arreglats i nets, vestir amb bon gust i de manera apropiada per a l’ocasió. Ens vestim «amb dignitat i discreció» per tal de mostrar que som servents de Déu (1 Timoteu 2:9, 10; Judes 21).

¹³ La manera que tenim de vestir-nos pot afectar l’opinió que la gent es forme sobre Jehovà i el seu poble. Per això, volem fer totes les coses per a la «glòria de Déu» (1 Corintis 10:31). La modèstia implica que respectem els sentiments i les opinions dels altres. Llavors, quan elegim la nostra roba o decidim el nostre estil, recordem que les nostres eleccions afecten altres persones (1 Corintis 4:9; 2 Corintis 6:3, 4; 7:1).

14. En què hauríem de pensar quan escollim la roba que ens posarem per a les activitats cristianes?

¹⁴ Com ens vestim quan anem a la reunió o a predicar? Cridem massa l’atenció? Incomodem els altres? Pensem que la forma com ens vestim és només cosa nostra, i que els altres no tenen res a dir? (Filipencs 4:5, nota; 1 Pere 5:6) Està clar que, com és natural, volem tindre una bona aparença, però el que ens farà verdaderament atractius són les nostres qualitats cristianes. Estes són les qualitats que Jehovà veu quan ens mira, ja que mostren «la persona interior, la del cor», que és el que ell realment valora (1 Pere 3:3, 4).

15. Per què no ens diu Jehovà exactament com hauríem de vestir-nos i arreglar-nos?

¹⁵ Jehovà no ens ha donat una llista de normes amb el que hauríem de posar-nos o no. En canvi, ens ha proveït principis bíblics que poden ajudar-nos a escollir bé (Hebreus 5:14). Vol que les nostres  decisions, siguen importants o no, es basen en el nostre amor per ell i pels altres (llig Marc 12:30, 31). Per tot el món, el poble de Jehovà s’arregla de formes diferents d’acord amb la seua cultura i gust personal. Esta varietat és bonica i original.

16. Quina diferència hi ha entre el punt de vista del món sobre els diners i el que Jesús va ensenyar? Quines preguntes hauríem de fer-nos?

¹⁶ Satanàs vol que la gent pense que els diners i les coses materials els faran feliços, però els servents de Jehovà saben que això no és de veres. Confiem en les  paraules de Jesús, qui va dir que, «encara que nade en l’abundància, la vida d’un home no prové dels seus béns» (Lluc 12:15). Els diners no poden fer-nos feliços de veritat ni ajudar-nos a trobar amics verdaders. Tampoc ens donen pau interior ni vida eterna. Està clar que necessitem algunes coses materials i volem disfrutar de la vida, però Jesús ens va ensenyar que si tenim una bona relació amb Déu i si el nostre servici a Ell és lo més important en la vida, serem feliços (Mateu 5:3; 6:22). Pregunta’t: «M’ha afectat el punt de vista del món sobre els diners? Estic sempre pensant en els diners o parlant d’ells?» (Lluc 6:45; 21:34-36; 2 Joan 6).

17. Com pot millorar la teua vida si rebutges el punt de vista del món sobre els diners?

¹⁷ Si ens centrem en servir a Jehovà i rebutgem el punt de vista del món sobre els diners, la nostra vida tindrà sentit (Mateu 11:29, 30). Estarem satisfets amb el que tenim i disfrutarem de pau interior (Mateu 6:31, 32; Romans 15:13). Patirem menys ansietat per causa de les coses materials (llig 1 Timoteu 6:9, 10). Experimentarem la felicitat de ser generosos (Fets 20:35). I esta manera de viure ens permetrà passar més temps amb els nostres. I inclús podríem dormir millor! (Eclesiastés 5:11 [v. 12 en altres bíblies])

18. Què procura fer-nos Satanàs?

¹⁸ Satanàs vol destruir la nostra relació amb Jehovà, per tant, hem de fer tot el que puguem per protegir-la. Tenim una lluita «contra els esperits  malignes» (Efesis 6:12). Satanàs i els seus dimonis no volen que siguem feliços o que visquem per sempre (1 Pere 5:8). Estos poderosos enemics lluiten contra nosaltres, però amb l’ajuda de Jehovà podem guanyar la batalla!

19. Com descriu l’armadura dels cristians Efesis 6:14-18?

¹⁹ En temps antics, els soldats portaven armadures al camp de batalla per a protegir-se. De manera pareguda, hem de posar-nos «l’armadura» que Jehovà ens ha donat, ja que ens protegirà (Efesis 6:13). Podem llegir més sobre esta armadura en Efesis 6:14-18: «Estigueu a punt, doncs! Poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu ben calçats, a punt per a anunciar l’evangeli de la pau. Poseu-vos sobretot l’escut de la fe, capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne. Preneu el casc de la salvació, i l’espasa de l’Esperit, que és la paraula de Déu. Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit».

20. Què hem de fer per a que «l’armadura» ens protegisca?

²⁰ Si un soldat oblida posar-se una peça de l’armadura i deixa una part del cos desprotegida, l’enemic l’atacarà ahí. Si volem que «l’armadura» ens protegisca, no podem oblidar-nos cap peça. Hem de portar-la a tothora i mantindre-la en bones condicions. La nostra lluita continuarà fins que este món malvat siga destruït, i Satanàs i els seus dimonis siguen eliminats de la terra (Apocalipsi 12:17; 20:1-3). Per tant, si estem lluitant contra mals desitjos o alguna debilitat, no hauríem de rendir-nos! (1 Corintis 9:27)

21. Com podem guanyar la nostra batalla?

 ²¹ A soles, no podem fer res contra Satanàs, però amb l’ajuda de Jehovà, sí! Per tal de mantindre’ns fidels, hem d’orar a Jehovà, estudiar la seua Paraula i associar-nos amb els nostres germans cristians (Hebreus 10:24, 25). Estes coses ens ajudaran a mantindre la nostra lleialtat a Déu i a estar preparats per a defendre la nostra fe.

22, 23. a) Com podem estar sempre preparats per a defendre la nostra fe? b) Què analitzarem en el següent capítol?

²² Hem d’estar preparats per a defendre la nostra fe en tot moment (Joan 15:19). En alguns assumptes, els testimonis de Jehovà adoptem una postura molt diferent de la majoria. Fes-te estes preguntes: «Entenc realment per què som diferents? Estic convençut que el que diuen la Bíblia i el servent fidel i sensat és correcte? Estic orgullós de ser testimoni de Jehovà? (Salm 34:3 [v. 2 en altres bíblies]; Mateu 10:32, 33) Soc capaç d’explicar les meues creences als altres?» (Mateu 24:45; Joan 17:17; llig 1 Pere 3:15).

²³ En moltes situacions, està clar què hem de fer per a mantindre’ns separats del món. Però en altres, no és tan fàcil vore-ho. Satanàs intenta entrampar-nos de diverses maneres. Un dels seus paranys és l’entreteniment. Com podem escollir el nostre entreteniment sàviament? Ho vorem en el següent capítol.