1-3. a) Quin és un dels regals que Jehovà ens ha donat? I com podríem estar gastant-lo de manera inadequada? b) Com hauríem de gastar l’habilitat de parlar?

 UN PARE li regala una bicicleta al seu fill. Està content de fer-li un regal tan especial. Però, què passaria si el fill munta en bicicleta de manera temerària, xoca amb algú i li fa mal? Com se sentiria el pare?

² Jehovà és el qui ens dona «tot allò que rebem de bo, tot do perfecte» (Jaume 1:17). Un dels seus regals és l’habilitat de parlar. Este regal ens permet expressar el que pensem i sentim. I gràcies a ell podem dir coses que ajuden les persones i les fan sentir bé. Però el que diem també pot ferir els altres i fer-los mal.

³ Les paraules són molt poderoses, i Jehovà ens ensenya a gastar esta habilitat de manera adequada. Per això ens diu: «Que de la vostra boca no isquen mai paraules roïnes, sinó tan sols aquella paraula que servisca per a edificar els altres en allò que convinga i faça bé als qui l’escolten» (Efesis 4:29).  Analitzem com podem utilitzar este regal de manera que agrade als altres i els anime.

4, 5. Què aprenem en els proverbis bíblics sobre el poder de les paraules?

⁴ Les paraules tenen molt poder, per tant, necessitem anar amb compte amb el que diem i com ho diem. Proverbis 15:4 diu: «La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims». Igual que un arbre bonic és refrescant i dona vida, les paraules amables refresquen a qui les escolta. Per una altra banda, les paraules aspres ferixen els altres i els fan sentir malament (Proverbis 18:21).

⁵ Proverbis 12:18 diu: «N’hi ha que fereixen quan parlen». Les paraules desagradables causen dolor emocional i destruïxen relacions. Potser recordes alguna volta en què algú et va dir una cosa desagradable i et va ferir. Aixina i tot, el proverbi continua: «les paraules del savi amoroseixen», o curen. Les paraules considerades poden sanar un cor adolorit i fer que les amistats es reconcilien després d’un malentés (llig Proverbis 16:24). Si tenim present que les nostres paraules afecten els altres, les usarem a espai.

6. Per què és un repte controlar el que diem?

⁶ Una altra raó per la qual hem d’anar amb compte amb les nostres paraules és que tots som imperfectes. «El cor de l’home està inclinat al mal», i les nostres paraules sovint revelen què hi ha al nostre  cor (Gènesi 8:21; Lluc 6:45). Controlar el que diem pot ser un verdader repte (llig Jaume 3:2-4). Però hem de seguir intentant millorar la manera com parlem als altres.

7, 8. Com pot afectar el que diem a la nostra relació amb Jehovà?

⁷ També hem d’anar a espai amb les nostres paraules perquè som responsables davant de Jehovà del que diem i com ho diem. Jaume 1:26 diu: «Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix: la seua religió és buida». La paraula original traduïda com «buida» també pot significar «inútil» (1 Corintis 15:17). Per tant, si no anem amb compte amb el que diem, podem danyar i inclús destruir la nostra relació amb Jehovà (Jaume 3:8-10).

⁸ Per tant, tenim bones raons per a vigilar el que diem i com ho diem. Per a ajudar-nos a usar  l’habilitat de parlar com Jehovà vol que ho fem, necessitem saber quines formes de parlar hem d’evitar.

9, 10. a) Quina classe de llenguatge és molt comú hui en dia? b) Per què evitem usar paraules o expressions vulgars?

⁹ Parlar de manera grossera, o vulgar, és molt comú hui en dia. Molts pensen que han d’insultar o dir paraulotes per a fer-se entendre. Els humoristes confien en les bromes grosseres i vulgars per a fer riure la gent. No obstant, l’apòstol Pau va dir: «Desfeu-vos de tot el que siga ira, enfuriment, malícia, injúries, paraules deshonestes» (Colossencs 3:8). I va afegir que els cristians verdaders ni tan sols haurien de dir «paraules obscenes» (Efesis 5:3, 4).

¹⁰ El llenguatge obscé és impur i desagrada a Jehovà i als qui l’estimen. En la Bíblia, la «impuresa» està inclosa entre els «desigs terrenals» (Gàlates 5:19-21). La «impuresa» pot incloure una àmplia varietat de pecats, i un hàbit impur pot portar a un altre. Si una persona habitualment gastara un vocabulari extremadament vulgar i no volguera deixar de fer-ho, ja no podria formar part de la congregació (2 Corintis 12:21; Efesis 4:19; consulta la nota 23).

11, 12. a) Què és el xafardeig danyí? b) Per què no hauríem de difamar a ningú?

¹¹ També hem d’evitar el xafardeig danyí. És normal que ens interessem pels altres i vullguem compartir novetats amb els amics i la família. Fins i tot en el segle I, els cristians volien saber com estaven els seus germans i què podien fer per a ajudar-los  (Efesis 6:21, 22; Colossencs 4:8, 9). Però és fàcil que les conversacions sobre altres persones degeneren en xafardeig danyí. Si escampem xafardejos, podríem dir coses que no són veritat o que haurien de ser privades. Si no anem a espai, estes paraules negatives podrien convertir-se en acusacions falses o difamacions. Els fariseus difamaren a Jesús a l’acusar-lo de coses que no havia fet (Mateu 9:32-34; 12:22-24). Les difamacions danyen la reputació d’una persona, provoquen discussions i dolor, i destruïxen amistats (Proverbis 26:20).

¹² Jehovà vol que gastem les paraules per a ajudar i animar els altres, no per a fer que els amics es convertisquen en enemics. Jehovà odia «l’home que enemista germans» (Proverbis 6:16-19). El primer difamador va ser Satanàs el Diable, qui va difamar Déu (Apocalipsi 12:9, 10). Hui en dia, és comú que les persones mentisquen sobre els altres, però açò no hauria de passar en la congregació cristiana (Gàlates 5:19-21). Per tant, hauríem d’anar amb compte amb el que diem i sempre pensar abans de parlar. Abans de contar alguna cosa que hem sentit sobre algú, pregunta’t: És veritat? És amable? És edificant? Li agradaria sentir-ho a la persona de qui estic parlant? Com em sentiria si algú diguera açò sobre mi? (llig 1 Tessalonicencs 4:11).

13, 14. a) Com poden afectar les paraules ofensives als altres? b) Què vol dir injuriar? I per què haurien els cristians d’evitar injuriar els altres?

¹³ A voltes, diem coses i després ens penedim. Però no volem convertir en un costum criticar  els altres o dir-los coses poc amables o cruels. Les paraules ofensives no tenen cabuda en les nostres vides. Pau va dir: «Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota classe de maldat» (Efesis 4:31). Altres bíblies traduïxen «injúries» com «insults» i «paraules ofensives». Les paraules ofensives resten dignitat a les persones i les fan sentir inútils. Els xiquets, en particular, poden vore’s afectats fàcilment, per això volem anar amb compte de no ferir-los amb les nostres paraules (Colossencs 3:21).

¹⁴ La Bíblia ens alerta d’una forma de parlar molt forta i abusiva: la injúria. Injuriar és insultar els altres constantment amb la intenció de ferir-los. Que trist seria si algú tractara aixina la seua parella o els seus fills! De fet, una persona que no vullguera deixar d’injuriar els altres no qualificaria per a formar part de la congregació (1 Corintis 5:11-13; 6:9, 10). Com hem aprés, si diem coses que són vulgars, falses o poc amables, estarem danyant la nostra relació amb Jehovà i els altres.

15. Quina classe de paraules enfortixen les relacions?

¹⁵ Com vol Jehovà que utilitzem les nostres paraules? Encara que en la Bíblia no diu exactament què hauríem de dir i què no, ens diu que les nostres paraules han de servir «per a edificar els altres» (Efesis 4:29). Les paraules que edifiquen són sinceres, amables i verdaderes. Jehovà vol que amb les nostres paraules animem i ajudem els altres. Açò pot ser  tot un repte, ja que cal més esforç per a dir coses positives que per a dir coses cruels (Titus 2:8). Analitzem algunes maneres en què podem edificar els altres amb el que diem.

16, 17. a) Per què hauríem d’encomiar els altres? b) A qui podem elogiar?

¹⁶ Tant Jehovà com Jesús acostumen a elogiar els altres. I nosaltres volem imitar-los (Mateu 3:17; 25:19-23; Joan 1:47). Per a donar encomi que realment anime, hem de mostrar interés personal i ser considerats. Proverbis 15:23 diu: «Una paraula oportuna, que n’és, d’agradable!». Ens sentim animats quan algú ens elogia sincerament pel nostre treball o expressa apreci per alguna cosa que hem fet (llig Mateu 7:12; consulta la nota 27).

¹⁷ Si agarres el costum de fixar-te en les coses bones dels altres, et serà més fàcil elogiar-los. Per exemple, potser t’hages adonat que algú en la congregació es prepara bé les assignacions o s’esforça per comentar en les reunions. Potser, un jove ha defés la veritat en l’escola, o una persona major ix a predicar regularment. Les teues paraules d’apreci podrien ser just el que necessiten. També és molt important que un marit li diga a la seua dona que la vol i l’aprecia (Proverbis 31:10, 28). Igual que les plantes necessiten llum i aigua, les persones necessiten sentir-se apreciades, en especial els xiquets. Busca oportunitats d’encomiar-los per les seues bones qualitats i esforços. Els elogis poden fer-los sentir més segurs d’ells mateixos i els poden motivar a esforçar-se per fer lo correcte.

18, 19. Per què ens hauríem d’esforçar al màxim per animar i consolar els altres? I com podem fer-ho?

 ¹⁸ Quan animem i consolem els altres, seguim l’exemple de Jehovà. Ell es preocupa molt pels «qui estan enfonsats» i pels «qui se senten desfets» (Isaïes 57:15). Jehovà vol que ens continuem animant i edificant «els uns als altres», i que animem els deprimits (1 Tessalonicencs 5:11, 14). Quan ens esforcem per fer-ho, ell ho veu i ho valora.

¹⁹ Potser t’hages adonat que algú en la congregació està desanimat o deprimit. Què podries dir-li per a ajudar-lo? Probablement no pugues solucionar el  problema, però la persona sabrà que et preocupes per ella. Per exemple, pots quedar per a passar temps amb ella. Pots llegir-li un versicle animador de la Bíblia i inclús oferir-te a fer una oració amb ella (Salm 34:19 [v. 18 en altres bíblies]; Mateu 10:29-31). Assegura-li que els germans de la congregació l’estimen (1 Corintis 12:12-26; Jaume 5:14, 15). I parla-li d’una manera que mostre que realment sents el que dius (llig Proverbis 12:25).

20, 21. Què fa que els consells siguen més fàcils d’acceptar?

²⁰ També edifiquem els altres quan els donem bons consells. Com que som imperfectes, tots  necessitem consell de quan en quan. Proverbis 19:20 diu: «Escolta els consells, deixa’t instruir i arribaràs a ser un home sensat». Els ancians no són els únics que poden donar consells. Els pares han de guiar els seus fills (Efesis 6:4). I les germanes poden donar-se bons consells les unes a les altres (Titus 2:3-5). Com estimem als nostres germans, volem assegurar-nos de donar estos consells de manera que no els faça sentir malament. Què podria ajudar-nos?

²¹ Potser recordes aquella volta en què algú et va donar un bon consell i et va resultar fàcil d’acceptar. Què el va fer tan efectiu? Probablement vas notar que la persona de veres es preocupava per tu o parlava de manera amable i amorosa (Colossencs 4:6). I probablement, el consell estava basat en la Bíblia (2 Timoteu 3:16). Ja siga que citem directament de la Bíblia o no, els nostres consells haurien d’estar basats en ella. Ningú hauria d’imposar les seues opinions o aplicar mal les Escriptures per a donar suport a les seues pròpies idees. Recordar la forma en què se’t va aconsellar pot ajudar-te quan dones consells als altres.

22. Com t’agradaria gastar el regal de parlar?

²² L’habilitat de parlar és un regal de Déu. I l’amor que sentim per ell hauria de motivar-nos a gastar-lo adequadament. Recorda que les paraules tenen poder per a derruir o per a edificar. Per tant, fem tot el que puguem per a gastar les nostres paraules per a enfortir i animar els altres.