Hebreus 3:1-19

  • Jesús és més important que Moisés (1-6)

    • «Qui ho ha construït tot és Déu» (4)

  • Advertència contra la falta de fe (7-19)

    • «Si hui escolteu la seua veu» (7,15)

3  Per tant, germans sants, participants de la crida* celestial, mediteu en aquell a qui reconeixem* com a apòstol i gran sacerdot, Jesús. 2  Ell va ser fidel a aquell que el va nomenar, tal com Moisés també ho va ser en tota la casa de Déu. 3  Perquè ell* és considerat digne de rebre més glòria que Moisés, ja que qui construïx una casa rep més honra que la casa en si mateixa. 4  Clar, tota casa ha sigut construïda per algú, però qui ho ha construït tot és Déu. 5  Ara bé, Moisés va ser fidel com a servent en tota la casa de Déu, i això va servir de testimoni del que es diria després, 6  però Crist va ser fidel com a fill a càrrec de la casa de Déu. I nosaltres som eixa casa si ens aferrem fins al final a la llibertat* que tenim per a parlar i a l’esperança de la qual ens enorgullim. 7  Per tant, tal com diu l’esperit sant: «Si hui escolteu la seua veu, 8  no enduriu el vostre cor com quan es va provocar ira amarga el dia de la prova en el desert, 9  on els vostres avantpassats em van posar a prova i em van desafiar a pesar d’haver vist les meues obres durant 40 anys. 10  Per això vaig avorrir eixa generació i vaig dir: “El seu cor sempre es desvia, i no han arribat a conéixer els meus camins”. 11  Aixina que vaig jurar en la meua fúria: “No entraran en el meu descans”». 12  Germans, aneu amb compte, no siga cas que algú de vosaltres s’allunye del Déu viu i arribe a tindre un cor malvat i sense fe; 13  al contrari, continueu animant-vos els uns als altres cada dia mentres dure eixe dia anomenat «hui», per a que cap de vosaltres s’endurisca degut al poder enganyós del pecat. 14  Perquè, en realitat, només arribem a ser participants del Crist* si ens aferrem fins al final a la confiança que teníem al principi. 15  És tal com es diu: «Si hui escolteu la seua veu, no enduriu el vostre cor com quan es va provocar ira amarga». 16  Perquè, qui van ser els que escoltaren i, aixina i tot, li provocaren ira amarga? No van ser tots els que van eixir d’Egipte guiats per Moisés? 17  És més, a qui va avorrir Déu durant 40 anys? No va ser a aquells que pecaren, als que van caure morts en el desert? 18  I a qui va jurar que no entrarien en el seu descans? No va ser a aquells que desobeïren? 19  Per tant, com veiem, no van poder entrar perquè els faltava fe.

Notes

O «invitació».
O «confessem».
És a dir, Jesús.
O «confiança».
O «participem amb el Crist».