Fets dels Apòstols 17:1-34
17 Després van passar per Amfípolis i Apol·lònia fins que van arribar a Tessalònica, on hi havia una sinagoga dels jueus.
2 Pau, tal com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i, durant tres dissabtes, va raonar amb ells utilitzant les Escriptures.
3 Citava d’elles per a explicar i demostrar que era necessari que el Crist patira i ressuscitara.* Els deia: «Este Jesús de qui vos estic parlant és el Crist».
4 Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i a Siles. Lo mateix van fer una gran multitud de grecs que adoraven a Déu i moltes dones importants.
5 Però els jueus, que tenien enveja, van reunir alguns hòmens malvats que anaven bambant per la plaça* i formaren una xusma que va encendre els ànims de la gent de la ciutat. Aleshores, van entrar a la força en casa de Jasó buscant a Pau i a Siles per a entregar-los a la xusma.
6 Com no els van trobar, van arrastrar a Jasó i a alguns germans davant dels governants de la ciutat cridant: «Eixos hòmens que van revolucionant-ho tot* allà per on passen* també han arribat ací,
7 i Jasó els ha acollit en sa casa! Tots estos van en contra dels decrets del Cèsar, perquè diuen que hi ha un altre rei, Jesús».
8 Al sentir això, la multitud i els governants de la ciutat es van alarmar.
9 I, després de demanar-los una fiança a Jasó i als altres, els deixaren anar.
10 Només fer-se de nit, els germans van enviar a Pau i a Siles a Berea. A l’arribar allí, anaren a la sinagoga dels jueus.
11 Però estos jueus eren més nobles* que els de Tessalònica, perquè acceptaren la paraula amb moltíssim d’interés i tots els dies examinaven les Escriptures amb deteniment per a vore si estes coses eren aixina.
12 Per això, molts d’ells es van fer creients, i també moltes dones gregues prominents i alguns hòmens.
13 Però quan els jueus de Tessalònica es van enterar que Pau també estava predicant la paraula de Déu en Berea, anaren allí a provocar i a alterar les multituds.
14 En seguida, els germans enviaren a Pau cap a la costa, però Siles i Timoteu es van quedar en Berea.
15 Per la seua part, els que acompanyaven a Pau el van portar fins a Atenes. Després se’n tornaren amb l’encàrrec de dir-los a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau tan prompte com pogueren.
16 Mentres Pau els esperava en Atenes, es va indignar* molt de vore que la ciutat estava plena d’ídols
17 i va començar a raonar en la sinagoga amb els jueus i amb altres persones que adoraven a Déu. També raonava tots els dies amb els que estaven en la plaça.*
18 Però alguns filòsofs epicuris i estoics van començar a discutir amb ell. Alguns es preguntaven: «De què parla este xarrador?», mentres que altres deien: «Pareix que és un predicador de déus estrangers». Deien açò perquè estava anunciant les bones notícies de Jesús i de la resurrecció.
19 Aixina que l’agarraren, el portaren a l’Areòpag i li van dir: «Ens pots explicar eixa nova ensenyança de la qual parles?
20 És que estàs parlant de coses que no hem sentit mai i volem saber què signifiquen».
21 Perquè, en el seu temps lliure, tots els atenesos i els forasters que es quedaven allí* només feien que contar o escoltar coses noves.
22 En això, Pau es va plantar enmig de l’Areòpag i va dir:
«Hòmens d’Atenes, veig que en tots els aspectes pareixeu més devots* als déus que altres persones.
23 Per exemple, mentres passejava, m’he fixat en els objectes que adoreu i he trobat inclús un altar amb una inscripció que deia: “A un Déu Desconegut”. És d’ell de qui vos estic parlant, d’aquell a qui adoreu sense conéixer-lo.
24 El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell no viu en temples fets per hòmens, perquè és el Senyor del cel i de la terra.
25 Tampoc necessita ser atés per humans, com si li faltara alguna cosa. De fet, és ell qui dona a tots vida, alé i totes les coses.
26 Ell va crear d’un sol home tots els pobles de la humanitat per a que visqueren per tota* la terra. També va establir els temps assenyalats i va limitar els llocs on podrien viure les persones.
27 Perquè Déu vol que la gent el busque, encara que siga a palpes, i que el trobe. De fet, ell no està lluny de cadascun de nosaltres.
28 I gràcies a ell tenim vida, ens movem i existim. És com han dit alguns dels vostres poetes: “Nosaltres també som fills seus”.*
29 »Per tant, com som fills* de Déu, no hauríem de pensar que el Ser Diví és com l’or, la plata o la pedra que els humans esculpixen amb la seua habilitat i imaginació.
30 És de veres que Déu va tolerar eixa ignorància en el passat, però ara els està dient a tots per totes parts que es penedisquen.
31 Perquè ha fixat un dia per a jutjar la terra* amb justícia per mitjà de l’home que ha nomenat, i ha donat a tots una garantia ressuscitant-lo d’entre els morts».
32 Quan el van sentir parlar de la resurrecció dels morts, alguns van començar a burlar-se, mentres que altres deien: «En un altre moment t’escoltarem parlar d’este tema».
33 Després Pau se’n va anar,
34 però alguns s’uniren a ell i es feren creients. Entre ells estaven Dionisi, que era jutge del tribunal de l’Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més.
Notes
^ Lit. «fora alçat d’entre els morts».
^ O «plaça del mercat».
^ O «causant problemes».
^ O «en tota la terra habitada».
^ O «tenien millor actitud».
^ Lit. «el seu esperit es va indignar».
^ O «plaça del mercat».
^ O «estaven de visita».
^ O «pareix que teniu més temor».
^ Lit. «sobre tota la superfície de».
^ O «la seua descendència».
^ O «descendència».
^ O «terra habitada».
