Marc 4:1-41
4 De nou, Jesús es va posar a ensenyar a la vora del mar, i una multitud molt gran es va reunir al seu voltant. Aixina que va pujar a una barca, es va assentar i es va allunyar un poc, mentres que tota la multitud es va quedar en la vora.
2 Va començar a ensenyar-los moltes coses utilitzant exemples, i mentres els ensenyava, els va dir:
3 «Escolteu. Un home va eixir a sembrar.
4 Mentres sembrava, algunes llavors caigueren en la vora del camí, i van vindre les aus i se les menjaren.
5 Altres caigueren en terreny rocós, on no hi havia molta terra, i van brotar en seguida perquè la terra tenia poca profunditat.
6 Però quan va eixir el sol, es van cremar i, com no tenien arrels, es van mustiar.
7 Altres llavors caigueren entre arbustos espinosos, que van créixer i les van ofegar. Aixina que estes no van donar fruit.
8 Però altres caigueren en terra bona.* Van brotar, van créixer i començaren a donar fruit. Unes donaren 30 vegades més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 100».
9 I va afegir: «Qui tinga oït,* que escolte amb atenció».
10 Quan es va quedar a soles, se li acostaren alguns dels seus deixebles amb els Dotze i començaren a fer-li preguntes sobre els exemples que havia posat.
11 I ell els va contestar: «A vosaltres se vos ha permés entendre el secret sagrat del Regne de Déu, però als de fora totes estes coses se’ls presenten en exemples
12 per a que, per més que miren, no vegen res, i per més que escolten, no entenguen res. Per això, no tornaran mai a Déu ni seran perdonats».
13 A més, els va dir: «Si no enteneu este exemple, com entendreu tots els altres?
14 »El sembrador va sembrant la paraula.*
15 Per una banda, estan les llavors que cauen a la vora del camí. Este és el cas dels que escolten la paraula però en seguida ve Satanàs i s’emporta la paraula que s’ha sembrat en ells.
16 Després estan les que cauen en terreny rocós. Este és el cas dels que, només escoltar la paraula, l’accepten amb alegria.
17 Durant un temps, continuen creixent però, com no tenen arrels, quan venen els problemes o la persecució per causa de la paraula, en seguida entropessen.*
18 També estan les que cauen entre els arbustos espinosos. Este és el cas dels que escolten la paraula
19 però deixen que les preocupacions d’este sistema,* el poder enganyós de les riqueses i els desitjos de totes les altres coses entren en el seu cor i ofeguen la paraula. Per això, esta no dona fruit.
20 Finalment, estan les llavors que cauen en terra bona. Este és el cas dels que escolten la paraula, l’accepten de bona gana i donen fruit. Alguns produïxen 30 voltes més del que s’havia sembrat, altres 60 i altres 100».
21 També els va dir: «Una làmpara d’oli* no es posa davall d’una cistella ni davall del llit, veritat? A que es posa en un lloc alt?*
22 Igualment, no hi ha res ocult que no acabe eixint a la llum ni res tan ben amagat que no acabe fent-se públic.
23 Qui tinga oït,* que escolte amb atenció».
24 A més, els va dir: «Escolteu amb atenció el que vos dic. Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats, i encara se vos afegirà més.
25 Perquè a qui té se li donarà més, però a qui no té se li llevarà inclús lo poc que té».
26 I va continuar dient: «El Regne de Déu és com quan un home sembra llavors en la terra.
27 Se’n va a dormir de nit i s’alça de dia. Mentrestant, les llavors broten i creixen sense que ell sàpia exactament com.
28 La terra per si mateixa va donant fruit: primer la tija, després l’espiga i, per últim, el gra madur dins de l’espiga.
29 Però tan prompte com el gra està a punt, l’home passa la corbella,* perquè ha arribat el temps de la sega».
30 I també va dir: «Amb què podríem comparar el Regne de Déu? Quin exemple podríem posar per a explicar-lo?
31 És com un gra de mostassa: en el moment que se sembra, és la llavor més xicoteta de la terra.
32 Però quan creix, es fa la planta més gran de l’hort i li ixen unes rames tan grans que les aus poden refugiar-se davall la seua ombra».
33 Quan els predicava el missatge,* utilitzava molts exemples com estos, tenint en compte el que eren capaços d’entendre.
34 De fet, no els deia res sense exemples,* però als seus deixebles els ho explicava tot en privat.
35 Eixe mateix dia, a poqueta nit, Jesús els va dir. «Creuem a l’altra vora».
36 I després de despedir-se de les multituds, se l’emportaren, tal com estava, en la barca. També l’acompanyaven altres barques.
37 De repent, es va alçar un vent molt fort. Les ones xocaven tan fort contra la barca que estava a punt d’omplir-se d’aigua.
38 Però Jesús estava en la popa, dormint damunt del coixí. Aixina que ells el despertaren i li digueren: «Mestre, no t’importa que estiguem a punt de morir?».
39 Aleshores es va alçar, va reprendre* el vent i li va dir al mar: «Silenci! Calla!». Immediatament, el vent va parar i es va quedar tot en calma.
40 Després, els va preguntar: «Per què teniu tanta por?* És que encara no teniu fe?».
41 Però ells sentiren un gran temor i es deien els uns als altres: «Qui és este home, que inclús el vent i el mar l’obeïxen?».
Notes
^ O «excel·lent».
^ Lit. «orelles».
^ O «el missatge».
^ O «abandonen la fe».
^ O «cresol», «llàntia».
^ Lit. «sobre un portallàntia».
^ Lit. «orelles».
^ O «falç».
^ Lit. «la paraula».
^ O «comparacions», «paràboles».
^ O «bonegar», «marmolar».
^ O «vos acovardiu».
