Lluc 6:1-49
-
Jesús «és Senyor del dissabte» (1-5)
-
Cura un home que té la mà paralitzada (6-11)
-
Els 12 apòstols (12-16)
-
Jesús ensenya i fa curacions (17-19)
-
Felicitats i ais (20-26)
-
Estimar els enemics (27-36)
-
Deixar de jutjar (37-42)
-
Es coneix l’arbre pels seus fruits (43-45)
-
La casa ben construïda i la casa sense fonaments (46-49)
6 Ara bé, un dissabte, Jesús passava per uns camps de cereals i els seus deixebles anaven arrancant espigues, refregant-les amb les mans i menjant-se el gra.
2 Al vore-ho, alguns fariseus digueren: «Per què esteu fent el que no està permés en dissabte?».
3 Però Jesús els va respondre: «¿Que no heu llegit mai el que David i els seus hòmens van fer quan els va agarrar fam?
4 ¿No va entrar ell en la casa de Déu, li van donar els pans de l’ofrena,* en va menjar i en va donar als seus hòmens? I això no li està permés a ningú, perquè només poden menjar dels pans els sacerdots».
5 Aleshores va afegir: «El Fill de l’Home és Senyor del dissabte».
6 Un altre dissabte, va entrar en la sinagoga i es va posar a ensenyar. Allí hi havia un home amb la mà dreta paralitzada.*
7 Els escribes i els fariseus estaven molt pendents de Jesús per a vore si feia alguna curació en dissabte i aixina tindre una raó per a acusar-lo.
8 Però ell, que sabia el que pensaven, li va dir a l’home amb la mà paralitzada: «Alça’t i vine ací al mig». L’home es va alçar i es va posar allí.
9 Aleshores Jesús els va dir: «Vos faré una pregunta: què està permés en dissabte? Fer el bé o fer el mal? Salvar una vida* o destruir-la?».
10 En això, va mirar a tots els que tenia al voltant i li va dir a l’home: «Allarga la mà». Ell ho va fer, i la mà se li va curar.
11 Però els escribes i els fariseus, que estaven que trinaven,* es posaren a parlar entre si sobre què podrien fer-li a Jesús.
12 Un d’eixos dies, Jesús se’n va anar a una muntanya a orar i es va passar tota la nit fent-li oració a Déu.
13 Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles i, d’entre ells, en va triar 12, a qui va anomenar apòstols.
14 Eren Simó, a qui també li va donar el nom de Pere, el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu,
15 Mateu, Tomàs, Jaume el fill d’Alfeu, Simó, a qui li diuen l’Entusiasta,*
16 Judes el fill de Jaume, i Judes Iscariot, el que es va fer traïdor.
17 Després, Jesús va baixar amb ells i es va parar en un lloc pla. Allí hi havia molts deixebles seus i una gran multitud de persones de tota Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i Sidó que havien vingut per a escoltar-lo i per a que els curara de les seues malalties.
18 Inclús aquells que estaven sent turmentats per esperits malignes* quedaven curats.
19 I tota la multitud intentava tocar a Jesús perquè el poder que eixia d’ell els curava a tots.
20 Aleshores, va alçar la mirada cap als seus deixebles i els va dir:
«Feliços vosaltres, els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre.
21 »Feliços vosaltres, els que ara passeu fam, perquè sereu saciats.
»Feliços vosaltres, els que ara ploreu, perquè riureu.
22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’Home, vos odien, vos marginen, vos insulten i desacrediten el vostre nom.*
23 Quan això passe, estigueu contents i boteu d’alegria, perquè la vostra recompensa en el cel és gran, i perquè aixina és com els seus avantpassats solien tractar també els profetes.
24 »Però ai de vosaltres, els rics, perquè eixe és tot el consol que rebreu.*
25 »Ai de vosaltres, els que ara esteu saciats, perquè passareu fam.
»Ai de vosaltres, els que ara rieu, perquè vos lamentareu i plorareu.
26 »Ai quan tots parlen bé de vosaltres, perquè això és el que els seus avantpassats van fer amb els falsos profetes.
27 »Però a vosaltres, els que esteu escoltant, vos dic que continueu estimant els vostres enemics, fent el bé als que vos odien,
28 beneint els que vos maleïxen i orant pels que vos insulten.
29 Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra. I si algú et lleva el mantell,* deixa que s’emporte també la teua túnica.*
30 Dona a tot aquell que et demane i, al que et lleve les teues coses, no li demanes que te les torne.
31 »A més, tracteu als altres com vos agradaria que vos tractaren a vosaltres.
32 »Perquè, quin mèrit té estimar els que vos estimen? Inclús els pecadors fan això.
33 I quin mèrit té que feu el bé a aquells que vos fan el bé? Inclús els pecadors ho fan.
34 A més, quin mèrit té que presteu diners* als que penseu que vos els tornaran? Inclús els pecadors presten a altres pecadors perquè pensen que els ho tornaran tot.
35 Però vosaltres, continueu estimant els vostres enemics fent el bé i prestant sense esperar res a canvi. Aixina la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, ja que ell és bondadós amb els desagraïts i malvats.
36 Continueu sent misericordiosos, tal com el vostre Pare és misericordiós.
37 »A més, deixeu de jutjar, i aixina mai sereu jutjats. Deixeu de condemnar, i aixina mai sereu condemnats. Continueu perdonant,* i se vos perdonarà.*
38 Tingueu el costum de donar, i se vos donarà. Vos abocaran en el plec de la roba* una bona mesura apretada, sacsada i desbordant. Perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats».
39 Aleshores, els va posar estos exemples:* «Un cego no pot guiar un altre cego, veritat? Perquè, si no, els dos cauran al clot.
40 L’alumne* no està per damunt del seu mestre, però el que estiga perfectament instruït serà com el seu mestre.
41 Per què et fixes en el trosset de palla que el teu germà té en l’ull, però no veus la biga que tu tens en el teu?
42 O com pots dir-li al teu germà: “Germà, deixa’m que et lleve el trosset de palla que tens en l’ull”, quan tu mateix no veus la biga que tens en el teu? Hipòcrita! Primer, lleva’t la biga de l’ull i aixina podràs vore clarament com llevar-li el trosset de palla al teu germà.
43 »Ningun arbre bo dona fruit roín,* i ningun arbre roín* dona fruit bo.
44 Perquè tot arbre es coneix pel seu fruit. Per exemple, no es cullen figues dels matolls d’espines ni s’arreplega raïm dels arbustos espinosos.
45 La persona bona trau coses bones del tresor de bondat* que té en el cor, però la persona roín trau coses roïns del seu tresor de maldat,* perquè la seua boca parla del que abunda en el seu cor.
46 »Llavors, per què em dieu “Senyor! Senyor!”, però no feu el que dic?
47 Jo vos diré a qui es pareix la persona que ve a mi, escolta les meues paraules i les posa en pràctica:
48 és com un home que, al construir una casa, va excavar fondo i va posar els fonaments sobre la roca. Per això, quan arribaren les inundacions, la riuada va envestir la casa amb força, però no la va poder sacsejar perquè estava ben construïda.
49 En canvi, qui escolta les meues paraules però no fa res és com un home que va construir una casa sense fonaments. La riuada la va envestir i va caure a la primera. Va quedar completament destruïda».
Notes
^ O «el pa de la presència».
^ Lit. «seca».
^ O «ànima».
^ O «molt enrabiats».
^ O «el Zelós».
^ Lit. «impurs».
^ Lit. «i rebutgen el vostre nom com a malvat».
^ O «perquè ja heu rebut tot el vostre consol».
^ O «peça de roba interior».
^ O «la peça de roba exterior».
^ Es referix a prestar sense cobrar interessos.
^ O «absolent», «alliberant».
^ O «absoldrà», «alliberarà».
^ O «de la falda».
^ O «estes comparacions».
^ O «El deixeble».
^ Lit. «podrit».
^ Lit. «podrit».
^ O «del bon tresor».
^ O «del seu tresor roín».
