Joan 5:1-47
5 Després d’això, se celebrava una festa dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem.
2 Ara bé, en Jerusalem, al costat de la Porta de les Ovelles, hi ha una piscina amb cinc pòrtics que en hebreu es diu Betzata.
3 Allí, gitades davall dels pòrtics, hi havia moltes persones malaltes, cegues, coixes i amb extremitats atrofiades.*
4 ——*
5 Entre elles, hi havia un home que havia estat malalt durant 38 anys.
6 Jesús, al vore’l allí gitat i sabent que estava malalt des de feia molt de temps, li va dir: «Vols curar-te?».
7 El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc a ningú que em clave en la piscina quan es remou l’aigua. Cada volta que intente entrar, algú se m’avança i baixa abans que jo».
8 Jesús li va dir: «Alça’t, agarra la teua llitera i camina».
9 L’home es va curar immediatament, va agarrar la seua llitera i es va posar a caminar.
Com aquell dia era dissabte,*
10 els jueus començaren a dir-li a l’home que s’havia curat: «Hui és dissabte, i no està permés que carregues amb la llitera».
11 Però ell els va respondre: «L’home que m’ha curat m’ha dit: “Agarra la teua llitera i camina”».
12 Ells li preguntaren: «Qui és el que t’ha dit que l’agarres i camines?».
13 Però ell no sabia qui l’havia curat, perquè Jesús havia desaparegut entre la multitud que hi havia allí.
14 Després d’això, Jesús el va trobar en el temple i li va dir: «Ara que t’has curat, ja no peques més per a que no et passe alguna cosa pitjor».
15 L’home se’n va anar i els va contar als jueus que era Jesús qui l’havia curat.
16 Per això els jueus perseguien a Jesús, perquè feia estes coses en dissabte.
17 Però ell els contestava: «Mon Pare continua treballant fins ara, i jo també continue treballant».
18 Per esta raó, els jueus encara estaven més determinats a matar-lo; no només perquè no respectava el dissabte, sinó perquè afirmava que Déu era son Pare i d’eixa manera es feia igual a Déu.
19 En vista d’açò, Jesús els va dir: «De veres vos assegure que el Fill no pot fer ni una sola cosa pel seu compte, només el que veu fer al Pare. Perquè totes les coses que fa el Pare també les fa el Fill de la mateixa manera.
20 El Pare estima el* Fill i li ensenya tot el que fa, i encara li ensenyarà obres més grans que estes per a que vos meravelleu.
21 Perquè tal com el Pare ressuscita* els morts i els dona vida, el Fill també dona vida a qui ell vol.
22 El Pare no jutja a ningú, sinó que li ha confiat al Fill tot el juí,
23 per a que tots honren el Fill tal com honren el Pare. Qui no honra el Fill tampoc honra el Pare que l’ha enviat.
24 De veres vos assegure que el que escolta les meues paraules i creu en aquell que m’ha enviat té vida eterna i no serà jutjat, sinó que ha passat de la mort a la vida.
25 »De veres vos assegure que ve l’hora —de fet, ja ha arribat— en què els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els que hagen fet cas viuran.
26 Perquè tal com el Pare té vida en si mateix,* també li ha concedit al Fill tindre vida en si mateix
27 i li ha donat autoritat per a jutjar, perquè és el Fill de l’Home.
28 No vos sorprengueu d’açò, perquè ve l’hora en què tots els que estan en les tombes* sentiran la seua veu
29 i eixiran: els que van fer coses bones, per a una resurrecció de vida, i els que van fer coses roïns, per a una resurrecció de juí.
30 Jo no puc fer ni una sola cosa pel meu compte. Jutge d’acord amb el que escolte, i el meu juí és just, perquè no busque fer la meua voluntat, sinó la voluntat del que m’ha enviat.
31 »Si només jo donara testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria verdader.*
32 Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi, i sé que el testimoni que dona a favor meu és verdader.
33 Vosaltres li heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni de la veritat.
34 Ara bé, encara que jo no accepte el* testimoni de cap home, dic estes coses per a que vos salveu.
35 Eixe home era una làmpara encesa i brillant. I durant un temps, vau voler alegrar-vos molt amb la seua llum, però eixe desig vos va durar poc.
36 No obstant, el testimoni que jo done té més pes que el de Joan, perquè les obres que mon Pare m’ha encomanat —les obres que estic fent— confirmen que el Pare m’ha enviat.
37 I el Pare mateix, que m’ha enviat, ha donat testimoni de mi. Vosaltres mai heu sentit la seua veu ni heu vist el seu aspecte,
38 i tampoc teniu la seua paraula en el vostre cor, perquè no creieu a qui ell ha enviat.
39 »Vosaltres investigueu les Escriptures perquè vos penseu que per mitjà d’elles obtindreu vida eterna, i són precisament elles les que donen testimoni de mi.
40 Aixina i tot, no voleu vindre a mi per a obtindre la vida.
41 Jo no accepte la glòria* de la gent,
42 però sé molt bé que vosaltres no teniu l’amor de Déu en el cor.
43 He vingut en el nom de mon Pare, però vosaltres no m’heu acceptat. Si un altre vinguera en el seu propi nom, a eixe sí que l’acceptaríeu.
44 ¿Com heu de creure si accepteu la glòria que vos doneu els uns als altres, però no busqueu la glòria que ve de l’únic Déu?
45 No vos penseu que seré jo qui vos acusarà davant del Pare; qui vos acusa és Moisés, en qui heu posat la vostra esperança.
46 De fet, si creguéreu a Moisés, em creuríeu a mi, perquè ell va escriure sobre mi.
47 Però si no creieu el que ell va escriure, com heu de creure el que jo dic?».
Notes
^ O «paralitzades».
^ Este versicle no apareix en alguns manuscrits antics i, pel que pareix, no forma part de les Escriptures inspirades.
^ O «li té carinyo al».
^ Lit. «alça».
^ O «té el poder de donar vida».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «vàlid».
^ O «no depenc del».
^ O «no necessite l’alabança».
