Basant-se en les diferents ensenyances de Jesús, s’han format moltes religions que diuen ser «cristianes». No obstant, la Bíblia diu que només hi ha una única forma de cristianisme verdader. Analitza tres raons per les quals podem arribar a esta conclusió:

1.   Jesús va ensenyar als seus deixebles «la veritat», i els primers cristians es van referir a la seua religió com «la veritat» (Joan 8:32; 2 Pere 2:2; 2 Joan 4; 3 Joan 3). Açò significa que aquells que promouen doctrines contràries a les ensenyances de Jesús no estan practicant el cristianisme verdader.

2.   La Bíblia ensenya que els cristians haurien d’estar «tots d’acord» (1 Corintis 1:10). A pesar d’això, moltes religions cristianes no es posen d’acord en ensenyances tan bàsiques com què significa ser cristià. Per tant, totes estes religions no poden estar en lo cert (1 Pere 2:21).

3.   Jesús va predir que rebutjaria a moltes persones que dirien que són cristianes, ja que no obeirien els seus manaments (Mateu 7:21-23; Lluc 6:46). Algunes d’estes persones serien enganyades per líders religiosos que corromprien l’adoració verdadera per aconseguir els seus propis interessos (Mateu 7:15). Altres preferirien una forma de cristianisme fals que els diria el que volen escoltar en comptes de la veritat de la Bíblia (2 Timoteu 4:3, 4).

 Jesús va predir que hi hauria una gran rebeŀlió, o apostasia, en contra del cristianisme verdader en la seua paràbola del blat i la cugula (Mateu 13:24-30, 36-43). Durant molt de temps, seria molt difícil distingir els cristians verdaders dels falsos. Tal com Jesús va predir, l’apostasia va proliferar després de la mort dels apòstols (Fets 20:29, 30). Encara que les ensenyances apòstates poden variar, el resultat és que les religions amb estes formes de cristianisme fals «s’han apartat totalment de la veritat» (2 Timoteu 2:18, Nou Testament, Ed. Quatre Rius).

 Jesús també va predir que amb el temps es faria més evident la diferència entre els cristians verdaders i els falsos. Açò va passar en «el final dels temps», és a dir, en els nostres dies (Mateu 13:30, 39, Evangelis, per Joan F. Mira).