La Bíblia diu: «Els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res» (Eclesiastés 9:5; Salm 146:4). Per tant, quan morim, deixem d’existir. Els morts no poden pensar, actuar, ni sentir res.

«A la pols tornaràs»

 Déu va explicar al primer home, Adam, què ocorre quan morim. Com que va ser desobedient, Déu li va dir: «Ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19). Adam no existia abans que Déu el creara amb la «pols de la terra» (Gènesi 2:7). Per tant, quan va morir, va tornar a la pols i deixà d’existir.

 Passa el mateix amb els qui moren hui en dia. Parlant tant dels animals com dels humans, la Bíblia diu: «Tot ha eixit de la pols i a la pols torna tot» (Eclesiastés 3:19, 20).

La mort no és necessàriament la fi de tot

 La Bíblia compara a sovint la mort amb dormir (Salm 13:3; Joan 11:11-14; Fets 7:60). Una persona que està dormint profundament no és conscient del que passa al seu voltant. Així mateix, els morts no són conscients de res en absolut. No obstant això, la Bíblia ensenya que Déu pot despertar els morts com si estigueren dormint, i donar-los de nou la vida (Job 14:13-15). Per a aquells que Déu ressuscite, la mort no serà la fi de tot.