La Bíblia et canvia la vida

PER QUÈ va deixar d’adorar ídols una dona d’uns 60 anys? Què va moure un sacerdot xintoista a deixar la seva feina en un temple i fer-se cristià? Com va superar els sentiments negatius una dona que va ser abandonada després de néixer? Deixem que ens ho expliquin ells mateixos.

«Ja no estic esclavitzada als ídols» (ABA DANSOU)

ANY DE NAIXEMENT: 1938

PAÍS D’ORIGEN: BENÍN

ANTECEDENTS: ADORAVA ÍDOLS

EL MEU PASSAT: Vaig créixer a So-Tchahoué, un poble a prop d’un llac en una zona pantanosa. La gent pesca i té vaques, cabres, ovelles, porcs i ocells. No hi ha carreteres a la zona, així que la gent fa servir barques i canoes com a mitjà de transport. Acostumen a construir les seves cases de fusta i herba, tot i que alguns construeixen amb totxanes. La majoria de la gent és pobre però, tot i així, no hi ha tanta delinqüència com a les ciutats.

Quan era petita, el meu pare ens va enviar a la meva germana i a mi a un convent on ens van iniciar en el culte als fetitxes, o amulets, el qual és un costum tradicional. Quan vaig créixer em vaig fer devota d’Oduduwa, un déu de la cultura ioruba. Vaig construir un petit santuari per aquest déu i sovint li oferia sacrificis de nyams, oli de palma, cargols, pollastres, coloms i altres animals. Aquests sacrificis eren molt cars i sovint em gastava tots els meus diners.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Quan vaig començar a estudiar la Bíblia, vaig aprendre que Jehovà és l’únic Déu verdader. També vaig aprendre que no li agrada que fem servir ídols per adorar-lo (Èxode 20:4, 5; 1 Corintis 10:14). Vaig veure clar el que havia de fer. Vaig llençar totes les meves imatges i em vaig desfer de tot el que tenia a veure amb el culte als ídols. Vaig deixar de consultar vidents i no vaig participar mai més a rituals tradicionals ni de funerals.

No em va ser fàcil fer aquests canvis; ja tenia més de 60 anys. Els meus amics, familiars i veïns es van oposar al que feia i se’n reien de mi, però vaig pregar a Jehovà que em donés les forces per fer el que està bé. Em van animar molt les paraules de Proverbis 18:10: «El nom de Jehovà és una torre forta. El just hi va corrent i rep protecció».

Una altra cosa que em va ajudar va ser anar a les reunions dels testimonis de Jehovà. Allà vaig experimentar l’amor cristià. I em va impactar veure que aquestes persones s’esforcen per viure segons les elevades normes morals de la Bíblia. El que vaig veure em va convèncer que els testimonis de Jehovà practiquen la religió verdadera.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Aplicar els principis bíblics m’ha ajudat a millorar la meva relació amb els meus fills. També sento que m’he tret un gran pes de sobre. Abans em gastava tots els meus diners en ídols sense vida que no m’ajudaven de cap manera. Ara serveixo Jehovà. Ell és l’únic que pot oferir una solució real a tots els nostres problemes (Apocalipsi 21:3, 4). Soc tan feliç! Ja no estic esclavitzada als ídols. Ara faig tot el que puc per Jehovà. Ell m’ha donat seguretat i protecció de veritat.

«Havia estat buscant Déu des que era nen» (SHINJI SATO)

ANY DE NAIXEMENT: 1951

PAÍS D’ORIGEN: JAPÓ

ANTECEDENTS: SACERDOT XINTOISTA

EL MEU PASSAT: Em vaig criar en un poble de la prefectura de Fukuoka. Els meus pares eren molt religiosos. Em van ensenyar des de ben petit a venerar els déus del xintoisme. Ja de jovenet pensava molt en la meva salvació i tenia un desig molt fort d’ajudar els més necessitats. Recordo un dia, a l’escola, que el professor va demanar a la classe què volíem ser de grans. Els meus companys ho tenien molt clar. Per exemple, alguns d’ells volien ser científics. Jo vaig dir que el meu somni era servir Déu, i tothom es va riure de mi.

Després de l’institut vaig anar a una escola per a mestres religiosos. Allà, vaig conèixer un sacerdot xintoista que sovint llegia un llibre amb una coberta negra. Un dia em va preguntar: «Sato, saps quin llibre és aquest?». Com que havia llegit la portada, li vaig respondre: «La Bíblia», i ell em va dir: «Tothom que vulgui ser sacerdot xintoista hauria de llegir aquest llibre».

Així és que vaig anar directament a comprar-me una Bíblia. La vaig coŀlocar al lloc més visible de la meva prestatgeria i la vaig cuidar bé, però no vaig treure temps per llegir-la ja que sempre estava molt ocupat amb l’escola. Quan vaig acabar els estudis, vaig començar a treballar com a sacerdot en un temple xintoista. Per fi, el somni que havia tingut tota la meva vida s’havia fet realitat.

Aviat, però, vaig descobrir que ser sacerdot xintoista no era el que esperava. La majoria de sacerdots no es preocupaven pels altres. A molts també els faltava fe. Un dels meus superiors em va arribar a dir: «Si vols que et vagin bé les coses aquí, has de parlar només de temes filosòfics. Parlar de religió està prohibit».

Aquests comentaris van fer que em sentís decebut amb la religió xintoista. Encara que treballava al temple, vaig començar a investigar altres religions, però cap d’elles no semblava oferir res millor. Com més religions analitzava, més desanimat em sentia. Vaig arribar al punt de pensar que no hi havia res de veritat en cap religió.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: El 1988, vaig conèixer un budista que em va recomanar que llegís la Bíblia. Em vaig recordar del sacerdot xintoista que anys enrere m’havia animat a fer el mateix. Així que vaig decidir seguir el seu consell. Vaig començar a llegir la Bíblia i de seguida m’hi vaig enganxar. De vegades, em quedava llegint tota la nit fins que els primers rajos de sol entraven per la finestra.

El que vaig llegir va fer que volgués pregar al Déu de la Bíblia. Vaig començar amb l’oració que va ensenyar Jesús a Mateu 6:9-13. Repetia aquesta oració cada dues hores, fins i tot quan estava oficiant al temple.

Tenia moltes preguntes del que llegia. Per aquest temps m’havia casat i sabia que els testimonis de Jehovà parlen de la Bíblia amb les persones, perquè en una ocasió havien visitat la meva dona. Vaig poder posar-me en contacte amb una testimoni i li vaig fer moltes preguntes. Em va sorprendre que utilitzés la Bíblia per respondre tots els meus dubtes. Llavors va fer els preparatius necessaris perquè pogués estudiar la Bíblia amb els testimonis.

Poc temps més tard, vaig començar a anar a les reunions dels testimonis de Jehovà. Aleshores no em vaig adonar, però entre els testimonis presents hi havia alguns amb qui havia estat molt maleducat en el passat. Malgrat això, van ser molt amables amb mi i em van fer sentir benvingut.

En aquestes reunions, vaig aprendre que Déu espera que els marits mostrem amor i respecte a les nostres famílies. Fins aquell moment, m’havia centrat tant en la meva feina de sacerdot que havia deixat de costat la meva dona i els meus dos fills. Em vaig adonar que sempre escoltava la gent que venia al temple, però que mai m’havia assegut a escoltar la meva dona.

A mesura que estudiava la Bíblia, vaig aprendre moltes coses de Jehovà que van fer que arribés a estimar-lo. Em van tocar especialment textos com el de Romans 10:13, que diu: «Tots els que invoquin el nom de Jehovà se salvaran». Havia estat buscant Déu des que era nen, i ara, per fi, l’havia trobat!

Em vaig començar a sentir fora de lloc al temple. Al principi, em preocupava el que els altres pensarien si deixava la religió xintoista, però sempre m’havia dit que ho deixaria si trobava Déu a algun altre lloc. Així és que, la primavera de 1989, vaig decidir fer cas a la meva consciència i confiar en Jehovà.

Deixar el temple no va ser fàcil. Els meus superiors em van criticar i em van pressionar perquè em quedés. Encara més difícil, però, va ser explicar-ho als meus pares. De camí a casa seva estava tan angoixat que em feia mal el pit, i les cames em tremolaven. Vaig haver de parar diverses vegades per demanar a Jehovà que em donés forces.

Quan vaig arribar a casa dels meus pares, em feia por treure’ls el tema. Després d’unes hores i de fer molta oració, vaig explicar-ho tot al meu pare. Li vaig dir que havia trobat el Déu verdader i que deixava la religió xintoista per servir-lo. El meu pare es va quedar sense paraules i molt decebut. Altres familiars van venir a casa per intentar que canviés d’opinió. No volia ferir la meva família però, alhora, sabia que servir Jehovà era el correcte. Amb el temps, la meva família va respectar la meva decisió.

Deixar físicament el temple va ser fàcil, però deixar-lo mentalment no ho va ser pas. Ser sacerdot havia estat una part important de la meva vida. Em vaig esforçar per oblidar-me de tot allò, però mirés on mirés trobava coses que m’ho recordaven.

Vaig prendre dues mesures que em van ajudar. Primer, vaig buscar a casa tot allò que estigués relacionat amb la meva religió anterior i ho vaig cremar tot: llibres, fotografies i, fins i tot, objectes pels què havia pagat molts diners. Segon, vaig buscar tantes oportunitats com vaig poder de passar temps amb altres testimonis. La seva amistat i el suport que em van donar em van ajudar molt. A poc a poc, vaig aconseguir deixar de pensar en el meu estil de vida anterior.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: En el passat vaig desatendre la meva dona i els meus fills, cosa que va fer que se sentissin molt sols. Però quan vaig començar a passar temps amb ells, tal com mana la Bíblia als esposos, ens vam sentir més units. Amb el temps, la meva dona també va començar a servir Jehovà. Ara, amb el nostre fill, la nostra filla i el seu marit, servim Déu com a família.

Quan penso en el somni que tenia quan era petit de servir Déu i ajudar els altres, m’adono que he trobat tot el que estava buscant i més. No tinc paraules per expressar el meu agraïment a Jehovà.

«Sabia que em faltava alguna cosa» (LYNETTE HOUGHTING)

ANY DE NAIXEMENT: 1958

PAÍS D’ORIGEN: SUD-ÀFRICA

ANTECEDENTS: SENTIMENTS D’ABANDONAMENT

EL MEU PASSAT: Vaig néixer a Germiston, un poble miner de classe mitjana on no hi havia gaire delinqüència. Com que els meus pares se sentien incapaços de cuidar-me, van decidir donar-me en adopció. Amb només 14 dies em va adoptar una parella encantadora. Ara bé, després de saber del meu passat, vaig tenir sentiments molt forts d’abandonament. Sentia que els meus pares adoptius no eren els meus pares de veritat i que no em podien entendre.

Quan tenia uns 16 anys, vaig començar a anar a bars on tocaven música en directe a ballar amb els meus amics. Un any després vaig començar a fumar. Volia ser prima com les models que veia als anuncis de tabac. Amb 19 anys, vaig anar a treballar a Johannesburg, i allà em vaig ajuntar amb qui no devia. En poc temps vaig començar a dir paraulotes, i a fumar i beure molt els caps de setmana.

Malgrat tot, era una persona molt activa. Feia aeròbic i jugava a esquaix i a futbol femení. També estava molt centrada en la meva feina i intentava fer-me un lloc en la indústria de la informàtica. Com a conseqüència d’això, tenia molts diners i molta gent em considerava una persona d’èxit. Però, en realitat, era una infeliç; em sentia perduda i desiŀlusionada amb la meva vida. En el fons, sabia que em faltava alguna cosa.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Quan vaig començar a estudiar la Bíblia, vaig aprendre que Jehovà és un Déu d’amor. També vaig aprendre que ens ha demostrat aquest amor en donar-nos la seva Paraula, la Bíblia. És com si ens hagués escrit una carta personal per guiar-nos (Isaïes 48:17, 18). Vaig entendre que, si volia que Jehovà guiés la meva vida, havia de fer canvis molt importants.

Una de les coses que havia de canviar eren les meves amistats. Vaig pensar molt en les paraules de Proverbis 13:20, que diu: «Qui va amb els savis es tornarà savi, però qui s’ajunta amb els insensats acabarà malament». Aquest principi em va ajudar a deixar els meus antics amics i a fer-ne de nous que fossin testimonis de Jehovà.

El repte més gran va ser deixar de fumar. La meva addicció era molt forta. Després de superar aquest obstacle, vaig fer-ne front a un de nou. Deixar de fumar havia fet que m’engreixés uns 15 quilos! Això va afectar molt la meva autoestima, i em va costar gairebé 10 anys tornar al meu pes. Però sabia que deixar de fumar era el que havia de fer. Per això orava a Jehovà constantment, i ell em va donar les forces que necessitava per aconseguir-ho.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Ara tinc una millor salut. També em sento satisfeta. Ja no busco la felicitat en una feina, en un estatus social o en els diners. En comptes d’això, soc feliç compartint les veritats de la Bíblia amb els altres. Gràcies a aquesta obra, tres antigues companyes meves ara serveixen Jehovà, igual que el meu marit i jo. Abans que morissin els meus pares adoptius, vaig poder parlar-los sobre la promesa que fa la Bíblia de viure per sempre a la terra feta un paradís.

Acostar-me a Jehovà m’ha ajudat a fer front als sentiments d’abandonament, i m’ha fet sentir part d’una família mundial d’adoradors seus. Ara tinc moltes mares, pares, germans i germanes (Marc 10:29, 30).

[Imatge]

Vaig experimentar l’amor cristià amb els testimonis de Jehovà

[Imatge]

El temple xintoista on solia anar