«Qualsevol cosa que feu, acompliu-la de tot cor, com pel Senyor [Jehovà, NM]» (COL. 3:23).

1-3. (a) Significa la mort de Jesús en sacrifici que Jehovà ja no ens demana sacrificis de cap altra mena? Explica-ho. (b) Quina pregunta sorgeix respecte als sacrificis d’avui?

 AL PRIMER segle de la nostra era, Jehovà va revelar al seu poble que el sacrifici de Jesús havia abolit la Llei mosaica (Col. 2:13, 14, NM). Totes les ofrenes sacrificades pels jueus durant centenars d’anys ja no serien necessàries ni tindrien cap valor. La Llei havia acomplert amb el seu propòsit com a tutor, o «preceptor que ens ha conduït fins al Crist» (Gàl. 3:24).

² Això no vol dir que als cristians no ens hagin d’interessar els sacrificis. Tot el contrari, l’apòstol Pere va parlar de la necessitat «d’oferir sacrificis espirituals, agradables a Déu, per Jesucrist» (1 Pe. 2:5). És més, l’apòstol Pau havia deixat clar que tot aspecte de la vida d’un cristià dedicat es pot considerar «un sacrifici» (Rm. 12:1, BEC).

³ Per tant, un cristià fa sacrificis a Jehovà quan li ofereix certes coses o quan en renuncia a altres per ell. D’acord amb el que sabem sobre els requisits per als israelites, com ens podem assegurar que Jehovà accepta tots els sacrificis que li fem?

AL DIA A DIA

4. Què hem de tenir present en les activitats del dia a dia?

⁴ Al dia a dia, se’ns pot fer difícil veure la connexió entre les activitats quotidianes i fer sacrificis a Jehovà. A primera vista, pot semblar que activitats com ara la feina de casa, fer els deures i anar a treballar o a comprar tenen poc a veure amb els assumptes espirituals. Si t’has dedicat a Jehovà, o vols fer-ho aviat, és important amb quin esperit  realitzes les activitats del dia a dia. Som cristians les vint-i-quatre hores i hem d’aplicar els principis bíblics en tot aspecte de la nostra vida. Per això, Pau ens va instar: «Qualsevol cosa que feu, acompliu-la de tot cor, com pel Senyor i no pels homes» (llegeix Colossencs 3:18-24).

5, 6. Què ens ha d’influir a l’hora de vestir-nos i comportar-nos?

⁵ Les activitats diàries d’un cristià no formen part del seu servei sagrat. Tot i així, que Pau ens insti a treballar «de tot cor» com per a Jehovà ens fa pensar en tot aspecte de la nostra vida. Ara bé, com ens podem aplicar les seves paraules? És decorosa en tot moment la nostra conducta i manera de vestir? Quan participem en les activitats del dia a dia, ens avergonyiríem d’identificar-nos com a testimonis de Jehovà pel nostre comportament o per com anem vestits? Quin tràngol! El poble de Jehovà no vol fer res que embruti el nom de Déu (Is. 43:10; 2 Cor. 6:3, 4, 9).

⁶ Examinem com el desig de treballar «de tot cor» com per a Jehovà influeix en molts aspectes de la vida. Mentre ho fem, tingues present que tots els sacrificis que els israelites oferien a Jehovà havien de ser el bo i millor que tinguessin (Èx. 23:19).

COM AFECTA LA TEVA VIDA

7. Què implica dedicar-se a Jehovà?

⁷ Quan vas dedicar la teva vida a Jehovà, oi que ho vas fer sense reserves? De fet, li vas dir que en tot aspecte de la teva vida el posaries sempre en primer lloc (llegeix Hebreus 10:7). Vas escollir bé, i sens dubte has comprovat que, quan busques la guia de Jehovà i t’esforces per treballar-hi en harmonia, els resultats són magnífics (Is. 48:17, 18). El poble de Déu és sant i feliç perquè reflecteix les qualitats del seu Instructor (Lev. 11:44; 1 Tim. 1:11).

8. Per què és important per a nosaltres que Jehovà considerés sants els sacrificis del passat?

⁸ Els sacrificis que oferien els israelites a Jehovà es consideraven sants (Lev. 6:25; 7:1). El terme hebreu per a «sant» comporta la idea d’estar separat, ser exclusiu o santificat per a Déu. Perquè Jehovà accepti els nostres sacrificis han d’estar separats i sense contaminació de les influències del món. No hem d’estimar allò que Jehovà odia (llegeix 1 Joan 2:15-17, BCI). Això significa que hem d’evitar qualsevol activitat  o companyia que ens faci bruts als ulls de Déu (Is. 2:4; Ap. [Rv.] 18:4). També vol dir que no hem de permetre que els nostres ulls mirin coses impures o immorals, o que el nostre cap hi fantasiegi (Col. 3:5, 6).

9. Quina importància té la conducta d’un cristià envers els altres, i per què?

⁹ Pau va instar els seus companys: «No oblideu de fer bé i de donar, que és en tals sacrificis que Déu es complau» (Heb. 13:16). Si som bones persones i acostumem a fer el bé, Jehovà ho veurà com un sacrifici acceptable. Preocupar-se amorosament pels altres és una marca que identifica els autèntics cristians (Jn. 13:34, 35; Col. 1:10).

SACRIFICIS QUAN ADOREM DÉU

10, 11. (a) Com veu Jehovà la nostra predicació i adoració? (b) A què ens hauria d’impulsar saber el que Ell pensa?

¹⁰ Fer «declaració pública de la nostra esperança» és una de les maneres més evidents en què els cristians fem coses bones pels altres. Aprofites tota oportunitat per donar testimoniatge del nom de Déu? Pau va anomenar «sacrifici de lloança, és a dir, fruit de llavis que proclamen el seu nom» aquesta activitat essencial (Heb. 10:23, NM; 13:15; Os. 14:2). Es pot dir molt sobre la quantitat i la qualitat del temps que dediquem a predicar la bona nova del Regne, i moltes seccions de la Reunió de servei ens animen a pensar-hi. En poques paraules, com que la predicació, ja sigui casa per casa o informalment, és un «sacrifici de lloança», part de la nostra adoració, ha de ser el bo i millor que li puguem oferir. Tot i que les circumstàncies varien, la quantitat de temps que dediquem a predicar la bona nova sovint indica quant valorem les coses espirituals.

¹¹ Jehovà ens demana als cristians que, individualment o en grup, dediquem temps a l’adoració de manera regular. És cert que ja no hem d’observar el sàbat, o un dia de descans setmanal, ni viatjar a Jerusalem per celebrar les festes. Tot i així, aquestes pràctiques tenen equivalents a la nostra vida. Jehovà espera que renunciem a activitats que no serveixen per a res i que estudiem la Bíblia, orem i anem a les  reunions. Els caps de família cristians prenen la iniciativa en estudiar la Bíblia amb la seva família (1 Tes. 5:17; Heb. 10:24, 25). Pensant en les nostres activitats espirituals, fem bé de preguntar-nos: Puc millorar la qualitat de la meva adoració?

12. (a) A què es pot comparar avui dia l’encens que oferien els israelites? (b) Quin efecte ha de tenir en el contingut de les nostres oracions la manera com preparaven l’encens?

¹² El rei David va cantar a Jehovà: «Que el meu prec pugi davant vostre com l’encens» (Sl. 141:2). Pensa en la regularitat i la qualitat de les teves oracions. El llibre d’Apocalipsi compara «les pregàries dels sants» a encens; diu que les oracions que Jehovà accepta són com un perfum suau i una olor agradable que s’enlaira cap a Ell (Ap. 5:8). A l’antic Israel l’encens que s’oferia regularment a l’altar de Jehovà s’havia de preparar amb cura i precisió. Jehovà només l’acceptava si s’oferia segons les instruccions establertes (Èx. 30:34-37; Lev. 10:1, 2). Segur que Jehovà acceptarà les nostres oracions sinceres si són respectuoses i abans pensem bé què direm.

DONAR I REBRE

13, 14. (a) Què van fer per Pau la congregació de Filips i Epafrodit? Com es va sentir Pau? (b) Com podem imitar els filipencs i Epafrodit?

¹³ Les donacions econòmiques a l’obra mundial es poden comparar a un sacrifici, independentment de la quantitat que oferim (Mc. 12:41-44). Al segle primer la congregació de Filips va enviar Epafrodit a Roma per atendre les necessitats de Pau. Aquest missatger dels filipencs li portava un regal, probablement diners de part de la congregació. De fet, no era el primer cop que li demostraven la seva amorosa generositat, ja que volien que Pau no tingués preocupacions econòmiques i pogués dedicar més temps a predicar. Què va pensar Pau del regal? Va dir que era un «perfum suau, sacrifici que Déu accepta amb complaença» (llegeix Filipencs 4:15-19). Pau va agrair molt aquest gest amable, i Jehovà també.

¹⁴ De la mateixa manera, Jehovà valora moltíssim les contribucions que fem a l’obra mundial. A més, ens promet que, si ‘busquem primer el seu Regne’, cuidarà de totes les nostres necessitats físiques i espirituals (Mt. 6:33; Lc. 6:38).

DEMOSTRA AGRAÏMENT

15. Què agraeixes a Jehovà?

¹⁵ Si haguéssim de fer una llista de totes les raons que tenim per estar agraïts a Jehovà no acabaríem mai. No creus que li hem d’agrair cada dia el fet d’estar vius? Ens dóna tot el que necessitem per viure: menjar, roba i un sostre, així com l’aire que respirem. A més, tenir una fe basada en el coneixement exacte ens dóna esperança. Per tant, perquè Jehovà és el nostre Creador i per tot el que ha fet per nosaltres, cal que l’adorem i li oferim sacrificis de lloança (llegeix Apocalipsi 4:11).

16. Com podem correspondre al sacrifici de rescat de Crist?

¹⁶ Com vam veure a l’article anterior, Jehovà ens ha fet un regal especialment valuós, el sacrifici de rescat de Crist. Com ens estima! (1 Jn. 4:10.) I com li podem correspondre? Pau va dir: «I és que l’amor de Crist ens obliga  a reconèixer, de fet, que si un va morir per tots vol dir que tots han mort; i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots» (2 Cor. 5:14, 15, BEC). En altres paraules: si de veritat agraïm la bondat immerescuda de Jehovà utilitzarem la nostra vida per honrar-lo a Ell i al seu Fill. Amb la nostra obediència i el desig de predicar i fer deixebles demostrem com els estimem (1 Tim. 2:3, 4; 1 Jn. 5:3).

17, 18. Com han augmentat alguns germans el seu «sacrifici de lloança» a Jehovà? Posa un exemple.

¹⁷ Pots millorar el «sacrifici de lloança» que ofereixes a Déu? Després de meditar en tot el que Jehovà ha fet per ells, molts han reorganitzat el seu temps per predicar més o participar en altres activitats teocràtiques. Hi ha germans que han pogut ser pioners auxiliars una o més vegades l’any, n’hi ha que han pogut ser pioners regulars, i d’altres s’han pogut dedicar a projectes de construcció relacionats amb l’obra del Regne. No trobes que són excel·lents maneres de demostrar gratitud? Jehovà acceptarà aquests «sacrificis» en el teu servei si els fas amb la motivació correcta, l’agraïment.

¹⁸ Molts cristians se senten en deute amb Jehovà i decideixen servir-lo més plenament. Morena n’és un bon exemple. Aquesta germana, que s’havia criat com a catòlica, havia buscat respostes a les seves preguntes espirituals en la seva religió i en filosofies orientals. Però no va trobar respostes satisfactòries que calmessin la seva set espiritual fins que va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà. Se sentia tan agraïda a Jehovà per les respostes basades en la Bíblia que havia trobat i per l’estabilitat que li donaven, que va decidir utilitzar totes les seves energies per servir-lo. Després de batejar-se va començar a servir regularment com a pionera auxiliar, i tan aviat com va poder, com a pionera regular. D’això fa trenta anys, i Morena encara és en el temps complet.

19. Com podries augmentar els teus sacrificis a Jehovà?

¹⁹ Per suposat, hi ha molts germans que no tenen les circumstàncies adients per servir com a pioners. Ara bé, independentment del que puguem fer en el nostre servei, tots podem oferir sacrificis espirituals que Jehovà accepti. Conscients que representem Jehovà en tot moment, hem d’obeir atentament els seus justos principis amb la nostra conducta. Per la nostra fe confiem plenament en el compliment dels propòsits de Déu. Amb les nostres bones obres participem en declarar la bona nova. Així doncs, que el nostre cor ple d’agraïment per tot el que Jehovà ha fet per nosaltres ens impulsi a continuar fent sacrificis «de tot cor» a Jehovà.

[Preguntes d’estudi]

[Comentari de la pàgina 25]

Et mou la bondat de Jehovà a millorar el teu «sacrifici de lloança»?

[Il·lustracio de la pàgina 23]

Aprofites tota oportunitat per donar testimoni?