Salta al contingut

Pren decisions que donin glòria a Déu

Pren decisions que donin glòria a Déu

Pren decisions que donin glòria a Déu

«El prudent s’assegura de cada pas que fa.» (PROV. 14:15)

1, 2. a) Quin ha de ser el nostre desig principal quan prenem decisions? b) Quines preguntes respondrà l’article?

 EN PRENEM moltes cada dia. Algunes no tenen cap importància, mentre que d’altres poden tenir un gran impacte a les nostres vides. De què parlem? De les decisions. Tant si les decisions que prenem són importants o no, el nostre desig principal sempre és donar glòria a Déu (llegeix 1 Corintis 10:31).

2 T’és difícil prendre decisions o t’és fàcil? Si volem arribar a ser cristians madurs, hem de saber distingir el que és correcte del que és incorrecte i llavors prendre decisions que reflecteixin les nostres creences, i no les creences dels altres (Rm. 12:1, 2; Heb. 5:14). Quines altres raons tenim per voler prendre bones decisions? Per què és de vegades difícil prendre-les? I què podem fer per assegurar-nos que les decisions que prenem donen a Déu la glòria que es mereix?

Per què cal que prenguem decisions?

3. Què pot fer que prenguem decisions que vagin en contra de la nostra consciència?

3 Si davant d’una decisió on hi ha principis bíblics implicats no ens acabem de decidir, podria ser que els nostres companys de classe o de feina pensin que dubtem de les nostres creences i que, per tant, ens poden influenciar d’alguna manera. És possible que menteixin, enganyin o robin i vulguin que els encobrim, o que fem el mateix que ells «simplement perquè la majoria ho fa» (Èx. 23:2). Però una persona que vol prendre decisions que donin glòria a Déu mai deixaria que la por o el desig de ser acceptat el fes actuar en contra de la seva consciència entrenada per la Bíblia (Rm. 13:5).

4. Per què és possible que alguns vulguin prendre decisions per nosaltres?

4 En canvi, podria ser que amics ben intencionats volguessin prendre decisions per nosaltres o que, encara que ja no visquem amb la nostra família, alguns parents es volguessin involucrar en qüestions importants perquè es preocupen pel nostre benestar. Per exemple, si haguéssim de prendre decisions relacionades amb algun tractament mèdic, tenim clar que la Bíblia prohibeix fer un mal ús de la sang (Fe. 15:28, 29). Però pot haver-hi altres qüestions mèdiques on hàgim de prendre una decisió personal, i decidir si acceptarem un tractament mèdic o no. En aquests casos, potser els nostres familiars tenen una opinió clara sobre l’assumpte. Malgrat això, cada cristià batejat és qui «portarà la seva càrrega de responsabilitat» (Gàl. 6:4, 5). Per tant, el que més ens ha de preocupar és tenir una bona consciència davant de Déu, no dels homes (1 Tim. 1:5).

5. Què podem fer per tal de no patir un naufragi espiritual?

5 Ser indecisos ens pot posar en greu perill. El deixeble Jaume va escriure que la persona indecisa és «inconstant en tots els seus camins» (Jm. 1:8). Igual que algú en una barca enmig d’una tempesta és sacsejat d’un costat a l’altre, la persona indecisa es deixa portar per les opinions canviants de la gent. Si aquest fos el nostre cas, seria molt fàcil que patíssim un naufragi espiritual i que després culpéssim els altres de la nostra situació (1 Tim. 1:19). Com podem evitar que ens passi això? Hem d’estar «ben establerts en la fe» (llegeix Colossencs 2:6, 7). Si volem aconseguir aquesta estabilitat, cal que sapiguem prendre decisions que reflecteixin que creiem fermament en la Paraula de Déu (2 Tim. 3:14-17). Ara bé, què podria afectar la nostra capacitat de prendre bones decisions?

Per què pot ser difícil prendre decisions

6. Com ens pot afectar la por?

6 Podria ser que no prenguéssim una decisió perquè tenim por d’equivocar-nos, de les conseqüències o de quedar en evidència davant dels altres. Aquestes pors són normals. Ningú vol prendre decisions que tinguin conseqüències negatives o que avergonyeixin els altres o a nosaltres mateixos. Amb tot, si estimem Déu i la seva Paraula, podrem controlar les nostres pors. De quina manera? L’amor que sentim per Déu ens motivarà a consultar la seva Paraula i les publicacions bíbliques abans de prendre una decisió important. D’aquesta manera, cometrem menys errors. Per què? Perquè la Bíblia pot «donar seny als inexperts i [...] coneixement i capacitat de raonar als joves» (Prov. 1:4).

7. Què podem aprendre de l’exemple del rei David?

7 Prendrem sempre les decisions més encertades? No. Tots cometem errors (Rm. 3:23). El rei David, per exemple, era un home savi i fidel però hi va haver vegades que va prendre decisions que van causar patiment tant a ell com als altres (2 Sam. 12:9-12). No obstant això, David no es va centrar en els seus errors i va ser capaç de tornar a prendre decisions que tenien l’aprovació de Déu (1 Re. 15:4, 5). Nosaltres també podem tenir una actitud com la de David, malgrat que hàgim comès errors en el passat, si recordem que Jehovà no tindrà en compte els nostres errors i que perdonarà els nostres pecats. Ell sempre ajudarà aquells que l’estimen i l’obeeixen (Sl. 51:1-4, 7-10).

8. Què aprenem del que va dir l’apòstol Pau sobre el matrimoni?

8 Com podem controlar l’angoixa que ens pot provocar prendre una decisió? Recordant que, de vegades, no només hi ha una única decisió correcta. Fixem-nos què va dir l’apòstol Pau sobre el matrimoni, quan va escriure sota inspiració: «Però si algú creu que es comporta impròpiament al quedar-se solter, i no és massa jove, això és el que hauria de fer: que faci el que vulgui, no peca. Que es casin. Però si algú està decidit dins del seu cor i no en sent la necessitat, sinó que té control sobre la seva voluntat i en el seu cor ha pres la decisió de quedar-se solter, fa bé. Per tant, qui es casa fa bé, però qui no es casa farà millor» (1 Cor. 7:36-38). Pau va dir que la solteria era la millor opció, però no que fos l’única opció correcta.

9. Ens hauria de preocupar el que pensin els altres sobre les nostres decisions?

9 Ens hauria de preocupar el que pensin els altres sobre les nostres decisions? Fins a cert punt sí. Quan Pau va parlar sobre menjar aliments que podrien haver estat sacrificats a ídols, va reconèixer que hi ha decisions que no necessàriament són incorrectes però que sí que podrien ferir la consciència feble d’algú. A quina conclusió va arribar Pau? «Si el menjar fa ensopegar el meu germà, no menjaré carn mai més per no fer ensopegar el meu germà» (1 Cor. 8:4-13.) Nosaltres també hem de pensar com afectaran les nostres decisions a les consciències dels altres. Ara bé, la nostra preocupació principal és com afectaran les nostres decisions a la nostra amistat amb Jehovà (llegeix Romans 14:1-4). Quins principis bíblics ens poden ajudar a prendre decisions que donin glòria a Déu?

Sis passos per prendre bones decisions

10, 11. a) Com podem ser modestos dins la família? b) Què cal que tinguin present els ancians quan prenen decisions que afecten tota la congregació?

10 Sigues modest. Abans de decidir sobre un assumpte, cal que ens preguntem: «Em toca a mi prendre aquesta decisió?» El rei Salomó va escriure: «Quan arriba l’arrogància, la deshonra ve darrere, però la saviesa és amb els modestos» (Prov. 11:2).

11 És possible que alguns pares donin llibertat als seus fills per prendre algunes decisions, però els fills sempre haurien de respectar l’autoritat dels seus pares (Col. 3:20). Les esposes i les mares tenen certa autoritat a la família, però han de respectar l’autoritat dels seus marits (Prov. 1:8; 31:10-18; Ef. 5:23). De la mateixa manera, els marits han de reconèixer que la seva autoritat és limitada i que Crist és el seu cap (1 Cor. 11:3). Tot i que els ancians prenen decisions que afecten tota la congregació, s’asseguren de no anar «més enllà del que està escrit» a la Paraula de Déu (1 Cor. 4:6). També segueixen al peu de la lletra les instruccions que reben de l’esclau fidel (Mt. 24:45-47). Si som modestos i només prenem les decisions que ens pertoquen, estalviarem molts problemes als altres i a nosaltres mateixos.

12. a) Per què és important que investiguem? b) Què podem fer per investigar?

12 Investiga. El rei Salomó va escriure: «Els projectes de la persona treballadora tindran bons resultats, però tots els que es precipiten acabaran en la pobresa» (Prov. 21:5). Què hi ha si, per exemple, estàs pensant d’invertir en un negoci o acceptar una feina? No et deixis portar per les emocions. En comptes d’això, analitza tots els factors implicats, busca l’ajuda d’aquells que sàpiguen del tema i identifica quins principis bíblics apliquen a la teva situació (Prov. 20:18). Per tal de tenir clares les teves opcions fes una llista de pros i contres. Abans de prendre qualsevol decisió asseu-te «primer a calcular les despeses» (Lc. 14:28). Pensa quines conseqüències pot tenir la teva decisió no només a nivell econòmic, sinó també a nivell espiritual. És possible que hagis de dedicar temps i esforços a investigar però, si ho fas, evitaràs prendre decisions precipitades que et puguin passar factura.

13. a) Què ens assegura Jaume 1:5? b) Com ens pot ajudar demanar saviesa a Déu?

13 Demana saviesa a Jehovà. Només donarem glòria a Déu amb les nostres decisions si deixem que ell ens ajudi a prendre-les. El deixeble Jaume va escriure: «Si a algú de vosaltres li falta saviesa, que no deixi de demanar-la a Déu i la rebrà, perquè ell dona generosament a tothom i sense retreure res» (Jm. 1:5). No hi ha res de dolent a admetre que necessitem la saviesa de Déu per prendre bones decisions (Prov. 3:5, 6). Al cap i a la fi, si confiem massa en nosaltres mateixos ens podem equivocar fàcilment. Quan fem oració per demanar ajuda a Déu i tenim en compte els principis de la Bíblia permetem que l’esperit sant ens ajudi a veure quins són els veritables motius que tenim per voler prendre una decisió (Heb. 4:12; llegeix Jaume 1:22-25).

14. Per què no hem de posposar les nostres decisions?

14 Decideix-te. No prenguis aquest pas abans de fer investigació i demanar saviesa en oració. La persona sàvia es pren el temps necessari per assegurar-se «de cada pas que fa» (Prov. 14:15). D’altra banda, no posposis la decisió innecessàriament ni busquis excuses per no prendre acció (Prov. 22:13). Si no et decideixes, altres decidiran per tu.

15, 16. Què hem de tenir en compte a l’hora de posar en pràctica una decisió?

15 Actua. Els esforços que hem fet per prendre una bona decisió no serviran de res si no passem a l’acció. Salomó va dir: «Tot el que puguis fer, fes-ho amb totes les teves forces» (Ecl. 9:10). Si volem que les nostres decisions tinguin bons resultats cal que estiguem disposats a fer els canvis necessaris. Per exemple, si un publicador de la congregació vol començar a servir de pioner, segurament haurà de dedicar temps a la predicació que abans dedicava a la feina i l’esbarjo.

16 Les millors decisions sovint no són les més fàcils de posar en pràctica. Per què? Perquè «el món sencer està sota el poder del Malvat» (1 Jn. 5:19). Per tant, tenim una lluita «contra els governants mundials d’aquesta foscor, contra les forces espirituals malvades que estan als llocs celestials» (Ef. 6:12). Tant l’apòstol Pau com el deixeble Judes van deixar clar que aquells que vulguin donar glòria a Déu hauran de lluitar (1 Tim. 6:12; Jud. 3).

17. Què espera Jehovà que fem amb les nostres decisions?

17 Revisa la teva decisió i, si és necessari, ajusta-la. No totes les decisions que prenem surten com ens agradaria. Tothom es pot veure afectat per «algun succés imprevist» (Ecl. 9:11). Amb tot, hi ha decisions importants que Jehovà espera que complim encara que no sigui fàcil, com ara la decisió de dedicar-nos a ell o els nostres vots matrimonials (llegeix Salm 15:1, 2, 4). Ara bé, la majoria de decisions no són tan importants. Per això és bo que, de tant en tant, revisem les decisions que hem pres en el passat i que siguem humils per fer-ne els canvis necessaris (Prov. 16:18). La nostra motivació principal per fer aquests canvis sempre serà donar a Jehovà la glòria que es mereix.

Ajuda els altres a prendre bones decisions 

18. Com poden ajudar els pares als seus fills a prendre bones decisions?

18 Els pares poden ajudar els seus fills a prendre bones decisions i a donar glòria a Déu. Una de les millors maneres de fer-ho és amb el seu propi exemple (Lc. 6:40). Quan sigui adequat, els pares poden explicar als seus fills quins passos van fer per prendre una decisió. També és positiu que els pares deixin que els seus fills prenguin algunes decisions i que després els felicitin si han triat bé. Però, i si el teu fill pren una mala decisió? És possible que la teva primera reacció sigui protegir el teu fill de les conseqüències. Però fer això no sempre és el més beneficiós per als joves. Imaginem, per exemple, que un pare permetés que el seu fill adolescent tingués mòbil però que, a causa del seu mal ús, arribés una factura de telèfon molt alta. El pare podria pagar la factura. Ara bé, és més probable que el fill aprengués que les seves decisions tenen conseqüències si el pare fes que el fill pagués al menys una part de la factura (Rm. 13:4).

19. Què hem d’ensenyar als nostres estudiants de la Bíblia, i com ho podem fer?

19 Jesús va dir als seus seguidors que ensenyessin als altres (Mt. 28:20). Una de les lliçons més importants que podem ensenyar als nostres estudiants és a prendre bones decisions. Per aconseguir-ho, és important que lluitem contra la tendència de dir-los què han de fer. És molt millor que aprenguin a raonar basant-se en els principis bíblics i que llavors prenguin les seves pròpies decisions, ja que «cadascun de nosaltres haurà de donar comptes a Déu de si mateix» (Rm. 14:12). Tots nosaltres tenim bones raons perquè les decisions que prenguem donin gloria a Déu.

Què respondries?

• Per què és important que aprenguem a prendre decisions?

• Com ens pot afectar la por, i què podem fer per vèncer-la?

• Quins sis passos cal que prenguem perquè les nostres decisions donin glòria a Déu?

[Preguntes d’estudi]

[Requadre/Imatge]

Passos per prendre bones decisions

1 Sigues modest

2 Investiga

3 Demana saviesa a Jehovà

4 Decideix-te

5 Actua

6 Revisa la decisió

[Imatge]

Una persona indecisa és com algú en una barca enmig d’una tempesta