QUÈ fas si vols saber quina hora és? Doncs fas una ullada al teu rellotge. Si un amic teu també et pregunta per l’hora, com que hi ha diferents maneres de dir l’hora, què li respondries?

Imagina’t que ja ha passat una hora i mitja des de les dotze del migdia. Depenent del lloc on visquis podries dir que és la una i mitja o són dos quarts de dues, és a dir, que falten trenta minuts per a les dues. O també podries dir que és la 1:30 o són les 13:30. Aquesta última manera de dir l’hora segueix el sistema horari de 24 hores.

Com a lector de la Bíblia, et podries preguntar com es deia l’hora en temps bíblics. La veritat és que no hi havia una única manera de fer-ho. A les Escriptures Hebrees trobem expressions com «matí», «migdia», «ple migdia» i «vespre» (Gèn. 8:11; 19:27; 43:16; Deut. 28:29; 1 Re. 18:26). De vegades es detalla més el moment del dia.

En temps bíblics, es feien servir vigilants, sobretot a la nit. Segles abans del naixement de Jesús, els israelites van dividir la nit en tres períodes de temps anomenats «vetlles» (Sl. 63:6). Per exemple, a Jutges 7:19 es parla de «la vetlla de mitjanit». Durant el temps de Jesús, els jueus havien adoptat el sistema grec i romà de dividir la nit en quatre vigílies.

Als Evangelis apareixen aquests períodes de temps en diverses ocasions. Per exemple, Jesús va caminar sobre l’aigua cap a la barca on eren els seus deixebles durant «la quarta vetlla de la nit» (Mt. 14:25, nota). En un altre moment, Jesús va dir: «Si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit [o vetlla, nota] vindria el lladre, s’hauria quedat despert i no hauria permès que entrés a casa seva» (Mt. 24:43).

Jesús va fer referència a les quatre vetlles quan va parlar amb els seus deixebles. Els hi va dir: «Per tant, estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al vespre, a mitjanit, de matinada o ben d’hora al matí». La primera vetlla, «al vespre», anava des de la posta de sol fins a les nou del vespre. La segona, «a mitjanit», des de les nou fins a les dotze de la nit. La tercera, «de matinada», o «quan canta el gall», era de mitjanit fins a les tres de la matinada. És probable que fos en aquell moment quan un gall va cantar la nit que Jesús va ser arrestat (Mc. 13:35, nota; 14:72). La quarta vetlla, «ben d’hora al matí», anava des de les tres de la matinada fins a la sortida del sol.

Encara que la gent d’aquella època no tenia rellotge, sí que tenia un sistema per dir quin moment del dia o de la nit era.