La manera com la ment humana percep la bellesa és tot un misteri. La Bíblia no explica com funciona aquest procés, però diu que tenim el sentit de l’estètica perquè Déu ens va crear amb les seves qualitats (Gènesi 1:27; Eclesiastès 3:11). També va crear el meravellós i complex cos humà i li va donar una forma i unes funcions impressionants. Amb raó el compositor d’un salm va cantar a Déu: «Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable» (Salm 139:14, BCI).

En l’actualitat, però, l’actitud vers la bellesa física sovint és desequilibrada; es tracta d’una tendència marcada per la indústria de la moda i els mitjans de comunicació. Segons el llibre Body Image, un seguit d’estudis realitzats a occident revelen que «el físic és el factor més important perquè una persona se senti bé amb ella mateixa». Ara bé, un punt de vista tan limitat deixa de banda una cosa molt més important: l’interior d’una persona (1 Samuel 16:7).

L’excessiu interès pel físic està molt relacionat amb el fet que cada vegada es dóna més importància a l’atractiu sexual, especialment al de les dones. Un informe publicat l’any 2007 per l’Associació Americana de Psicologia (APA) diu que «quasi tots els mitjans analitzats estan sexualitzant les dones». La Bíblia té tota la raó quan ens diu que és molt important que no ens deixem influenciar per aquesta tendència (Colossencs 3:5, 6).

«Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, [...] sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima» (1 Pere 3:3, 4, BEC.)

Quan parlen de bellesa, algunes persones diuen: «Si tens un bon físic, llueix-lo!». A cultures on aquesta actitud és normal, les adolescents i inclús les preadolescents creixen amb la idea que seran «objectes dels desitjos dels altres, [...] contemplades i avaluades per la seva aparença», diu un informe de l’APA. Aquest punt de vista pot  ser molt nociu. De fet, és un problema social i de salut pública que, com diu l’APA, pot provocar «una gran quantitat de desequilibris emocionals». Per exemple, pot causar ansietat i, fins i tot, «autorepulsió, [...] trastorns alimentaris, baixa autoestima, tristesa o depressió».

«Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat» (Eclesiastès 11:10, BCI.)

La Bíblia parla de la «modèstia» i la relaciona amb el seny i la discreció (1 Timoteu 2:9). Pensa en això: una persona modesta no és superficial ni s’obsessiona amb el seu aspecte, sinó que té una percepció equilibrada sobre ella mateixa. Com que també té en compte els sentiments dels altres, es guanya el seu respecte i la seva admiració i, encara més important, rep l’aprovació de Déu (Miquees 6:8). Així mateix, li és més fàcil fer amics de veritat i trobar una parella que no busqui només una persona atractiva, sinó algú amb qui formar una família feliç per sempre.

És per això que la Bíblia ens recomana que ens centrem en «la persona interior, la del cor» (1 Pere 3:3, 4, MM). La bellesa interior no es deteriora mai, al contrari, pot millorar dia a dia. Proverbis 16:31 (BEC) diu: «Els cabells blancs són una corona d’honor que es troba pel camí de l’honradesa». Així és que aquells qui facin cas dels consells bíblics, tant els joves com els més grans, trobaran el secret no només de l’autèntica bellesa, sinó d’una vida digna i feliç.

«La bellesa és vana: però la dona que tem Jahveh, ella serà elogiada» (Proverbis 31:30.)