UN COP el Gran Mestre va fer una pregunta sorprenent: «¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?» (Mateu 12:48, BCI). Sabries contestar aquesta pregunta?... Segur que recordes que la mare de Jesús es deia Maria. Però saps com es deien els seus germans?... Tenia germanes també?...

La Bíblia diu que els germans de Jesús es deien «Jaume, Josep, Simó i Judes». I Jesús tenia germanes que estaven vives quan ell va predicar. Com que Jesús era el primogènit, els seus germans eren més petits (Mateu 13:55, 56; Lluc 1:34, 35).

Eren deixebles de Jesús els seus germans?... La Bíblia diu que al principi «no creien en ell» (Joan 7:5). Però més endavant Jaume i Judes es van fer deixebles seus i fins i tot van escriure llibres de la Bíblia. Saps quins llibres van escriure?... Les cartes de Jaume i Judes.

Tot i que les germanes de Jesús no es mencionen per nom a la Bíblia, sabem que almenys en tenia dues. Però és possible que en tingués més. Es van fer deixebles seves les germanes de Jesús?... No ho sabem, la Bíblia no ho diu. Però saps per què va preguntar Jesús qui era la seva mare i qui eren els seus germans?... Vegem-ho.

Jesús estava ensenyant als seus deixebles quan algú el va interrompre i va dir: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu». Jesús va aprofitar l’ocasió per  ensenyar una lliçó important amb aquella sorprenent pregunta: «¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?». Va assenyalar amb la mà els seus deixebles i va exclamar: «Aquests són la meva mare i els meus germans».

Llavors Jesús va explicar el que volia dir: «El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare» (Mateu 12:47-50, BCI). Això mostra com s’estimava Jesús els seus deixebles. El que ens volia ensenyar és que els seus deixebles eren com els seus germans, germanes o mares de veritat.

En aquell temps, els germans de Jesús, és a dir, Jaume, Josep, Simó i Judes, no creien que Jesús fos el Fill de Déu. No devien creure el que l’àngel Gabriel havia dit a la seva mare (Lluc 1:30-33). És possible que es portessin malament amb Jesús. La persona que actua així  no és un germà o una germana de debò. Saps d’algú que s’hagi portat malament amb el seu germà?...

La Bíblia parla sobre Esaú i Jacob. Esaú es va enfadar tant que va dir: «Mataré el meu germà Jacob». La seva mare, Rebeca, es va espantar molt i va enviar Jacob lluny de casa perquè Esaú no el pogués matar (Gènesi 27:41-46). Però molts anys després Esaú va canviar, i va abraçar Jacob i li va fer petons (Gènesi 33:4).

Amb el temps Jacob va tenir dotze fills. Però els fills grans no estimaven el seu germà petit Josep. N’estaven gelosos perquè era el favorit del seu pare. Per això el van vendre a uns comerciants d’esclaus que anaven de camí a Egipte. Després li van dir al seu pare que un animal salvatge havia matat Josep (Gènesi 37:23-26). Quina cosa més horrible, oi?...

Més tard els germans de Josep es van penedir del que havien fet i Josep els va perdonar. T’adones que Josep va ser com Jesús?...  Els propis apòstols de Jesús el van abandonar quan la cosa es va complicar i fins i tot Pere va negar que el coneixia. Però, igual que Josep, Jesús els va perdonar.

També estan els germans Caín i Abel, de qui podem aprendre una lliçó. Déu va veure al cor de Caín que no s’estimava de veritat el seu germà. Per això Déu li va dir que havia de canviar d’actitud. Si Caín hagués estimat Déu de debò, n’hauria fet cas. Però no estimava Déu. Un dia Caín va dir a Abel: «Anem al camp». Abel va anar amb Caín. Mentre eren al camp tot sols, Caín va donar un cop tan fort al seu germà que el va matar (Gènesi 4:2-8).

La Bíblia ens diu que hem d’aprendre una lliçó especial de tot plegat. Saps quina és?... «El missatge que heu sentit des del començament és aquest: que ens estimem els uns als altres; no pas com Caín —que era del Maligne». Per tant, els germans s’han d’estimar els uns als altres. No han de ser com Caín (1 Joan 3:11, 12).

Per què estaria malament ser com Caín?... Perquè la Bíblia diu que «era del Maligne», és a dir, Satanàs. Com que Caín va actuar com el Diable, va ser com si el Diable fos el seu pare.

Entens per què és important que estimis els teus germans?... Si no els estimes, saps qui estaries imitant?... Els fills del Diable. I tu no vols això, oi que no?... Aleshores com pots demostrar que vols ser un dels fills de Déu?... Estimant de debò els teus germans.

Però què vol dir estimar?... Estimar vol dir tenir un sentiment profund que ens mou a fer coses bones pels altres. Mostrem que estimem els altres quan sentim afecte per ells i fem coses bones  per ells. I qui són els nostres germans que hem d’estimar?... Recorda que Jesús va ensenyar que són els qui formen part de la gran família cristiana.

Quina importància té que estimem els nostres germans cristians?... La Bíblia diu: «Qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot pas estimar Déu, a qui no veu» (1 Joan 4:20, BEC). És a dir, no podem estimar només uns quants germans, els hem d’estimar tots. Jesús va dir: «En això coneixerà tothom que sou deixebles meus, si us teniu amor els uns als altres» (Joan 13:35). Estimes tots els germans?... Recorda que, si no ho fas, no pots estimar Déu de veritat.

Com podem demostrar que estimem de veritat els nostres germans?... Doncs bé, si els estimem, no els evitarem perquè no vulguem parlar amb ells. Serem amables amb tots. Sempre ens portarem bé amb ells i voldrem compartir coses amb ells. I si mai es troben en problemes, els ajudarem perquè som realment una gran família.

Si estimem de veritat tots els nostres germans, què demostrem?... Que som deixebles de Jesús, el Gran Mestre. I això és el que volem ser, oi?...